trencar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| trenco (cent.), trenque (val.), trenc (bal.) |
| trenques |
| trenca |
| trenquem, trencam (bal.) |
| trenqueu, trencau (bal.) |
| trenquen |
Perfet
| he trencat |
| has trencat |
| ha trencat |
| hem trencat |
| heu trencat |
| han trencat |
Imperfet
| trencava |
| trencaves |
| trencava |
| trencàvem |
| trencàveu |
| trencaven |
Plusquamperfet
| havia trencat |
| havies trencat |
| havia trencat |
| havíem trencat |
| havíeu trencat |
| havien trencat |
Passat simple
| trenquí |
| trencares |
| trencà |
| trencàrem |
| trencàreu |
| trencaren |
Passat perifràstic
| vaig trencar |
| vas (vares) trencar |
| va trencar |
| vam (vàrem) trencar |
| vau (vàreu) trencar |
| van (varen) trencar |
Passat anterior
| haguí trencat |
| hagueres trencat |
| hagué trencat |
| haguérem trencat |
| haguéreu trencat |
| hagueren trencat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver trencat |
| vas haver trencat |
| va haver trencat |
| vam haver trencat |
| vau haver trencat |
| van haver trencat |
Futur
| trencaré |
| trencaràs |
| trencarà |
| trencarem |
| trencareu |
| trencaran |
Futur perfet
| hauré trencat |
| hauràs trencat |
| haurà trencat |
| haurem trencat |
| haureu trencat |
| hauran trencat |
Condicional
| trencaria |
| trencaries |
| trencaria |
| trencaríem |
| trencaríeu |
| trencarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) trencat |
| hauries (hagueres) trencat |
| hauria (haguera) trencat |
| hauríem (haguérem) trencat |
| hauríeu (haguéreu) trencat |
| haurien (hagueren) trencat |
Mode subjuntiu
Present
| trenqui, trenque (val.) |
| trenquis, trenques (val.) |
| trenqui, trenque (val.) |
| trenquem |
| trenqueu |
| trenquin, trenquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) trencat |
| hagis (hages) trencat |
| hagi (haja) trencat |
| hàgim (hàgem) trencat |
| hàgiu (hàgeu) trencat |
| hagin (hagen) trencat |
Imperfet
| trenqués, trencara (val.), trencàs (val., bal.) |
| trenquessis, trencares (val.), trencassis (bal.), trenquesses, trencasses (val., bal.) |
| trenqués, trencara (val.), trencàs (val., bal.) |
| trenquéssim, trencàrem (val.), trencàssim (bal.), trenquéssem, trencàssem (val., bal.) |
| trenquéssiu, trencàreu (val.), trencàssiu (bal.), trenquésseu, trencàsseu (val., bal.) |
| trenquessin, trencaren (val.), trencassin (bal.), trenquessen, trencassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) trencat |
| haguessis (hagueres) trencat |
| hagués (haguera) trencat |
| haguéssim (haguérem) trencat |
| haguéssiu (haguéreu) trencat |
| haguessin (hagueren) trencat |
Mode imperatiu
Present
| trenca |
| trenqui, trenque (val.) |
| trenquem |
| trenqueu, trencau (bal.) |
| trenquin, trenquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | trencar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver trencat |
| Gerundi | trencant |
| Gerundi compost | havent trencat |
| Participi | trencat , trencada , trencats , trencades |
Definició
- Fer trossos una cosa a base de cops, de pressió.
- Infringir, rompre un pacte, una obligació.
- interrompre
- Canviar de direcció d’un camí o carrer a un altre.
- Canviar bruscament de trajectòria, una pilota, a conseqüència de l'impacte amb un objecte.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017