trair
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| traeixo (cent.), traesc (val., bal.), traïsc (val.) |
| traeixes, traïxes (val.) |
| traeix, traïx (val.) |
| traïm |
| traïu |
| traeixen, traïxen (val.) |
Perfet
| he traït |
| has traït |
| ha traït |
| hem traït |
| heu traït |
| han traït |
Imperfet
| traïa |
| traïes |
| traïa |
| traíem |
| traíeu |
| traïen |
Plusquamperfet
| havia traït |
| havies traït |
| havia traït |
| havíem traït |
| havíeu traït |
| havien traït |
Passat simple
| traí |
| traïres |
| traí |
| traírem |
| traíreu |
| traïren |
Passat perifràstic
| vaig trair |
| vas (vares) trair |
| va trair |
| vam (vàrem) trair |
| vau (vàreu) trair |
| van (varen) trair |
Passat anterior
| haguí traït |
| hagueres traït |
| hagué traït |
| haguérem traït |
| haguéreu traït |
| hagueren traït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver traït |
| vas haver traït |
| va haver traït |
| vam haver traït |
| vau haver traït |
| van haver traït |
Futur
| trairé |
| trairàs |
| trairà |
| trairem |
| traireu |
| trairan |
Futur perfet
| hauré traït |
| hauràs traït |
| haurà traït |
| haurem traït |
| haureu traït |
| hauran traït |
Condicional
| trairia |
| trairies |
| trairia |
| trairíem |
| trairíeu |
| trairien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) traït |
| hauries (hagueres) traït |
| hauria (haguera) traït |
| hauríem (haguérem) traït |
| hauríeu (haguéreu) traït |
| haurien (hagueren) traït |
Mode subjuntiu
Present
| traeixi, traesca / traïsca (val.), traesqui (bal.) |
| traeixis, traesques / traïsques (val.), traesquis (bal.) |
| traeixi, traesca / traïsca (val.), traesqui (bal.) |
| traïm, traïguem (bal.) |
| traïu, traïgueu (bal.) |
| traeixin, traesquen / traïsquen (val.), traesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) traït |
| hagis (hages) traït |
| hagi (haja) traït |
| hàgim (hàgem) traït |
| hàgiu (hàgeu) traït |
| hagin (hagen) traït |
Imperfet
| traís, traïra (val.) |
| traïssis, traïres (val.), traïsses |
| traís, traïra (val.) |
| traíssim, traírem (val.), traíssem |
| traíssiu, traíreu (val.), traísseu |
| traïssin, traïren (val.), traïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) traït |
| haguessis (hagueres) traït |
| hagués (haguera) traït |
| haguéssim (haguérem) traït |
| haguéssiu (haguéreu) traït |
| haguessin (hagueren) traït |
Mode imperatiu
Present
| traeix, traïx (val.) |
| traeixi, traesca / traïsca (val.), traesqui (bal.) |
| traïm, traïguem (bal.) |
| traïu |
| traeixin, traesquen / traïsquen (val.), traesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | trair |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver traït |
| Gerundi | traint |
| Gerundi compost | havent traït |
| Participi | traït , traïda , traïts , traïdes |
Definició
- Cometre traïció.
- Decebre algú, revelar un secret o no actuar segons la confiança que altres han dipositat.
- Fer quedar malament.
- Em van trair els nervis.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017