trabucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| trabuco (cent.), trabuque (val.), trabuc (bal.) |
| trabuques |
| trabuca |
| trabuquem, trabucam (bal.) |
| trabuqueu, trabucau (bal.) |
| trabuquen |
Perfet
| he trabucat |
| has trabucat |
| ha trabucat |
| hem trabucat |
| heu trabucat |
| han trabucat |
Imperfet
| trabucava |
| trabucaves |
| trabucava |
| trabucàvem |
| trabucàveu |
| trabucaven |
Plusquamperfet
| havia trabucat |
| havies trabucat |
| havia trabucat |
| havíem trabucat |
| havíeu trabucat |
| havien trabucat |
Passat simple
| trabuquí |
| trabucares |
| trabucà |
| trabucàrem |
| trabucàreu |
| trabucaren |
Passat perifràstic
| vaig trabucar |
| vas (vares) trabucar |
| va trabucar |
| vam (vàrem) trabucar |
| vau (vàreu) trabucar |
| van (varen) trabucar |
Passat anterior
| haguí trabucat |
| hagueres trabucat |
| hagué trabucat |
| haguérem trabucat |
| haguéreu trabucat |
| hagueren trabucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver trabucat |
| vas haver trabucat |
| va haver trabucat |
| vam haver trabucat |
| vau haver trabucat |
| van haver trabucat |
Futur
| trabucaré |
| trabucaràs |
| trabucarà |
| trabucarem |
| trabucareu |
| trabucaran |
Futur perfet
| hauré trabucat |
| hauràs trabucat |
| haurà trabucat |
| haurem trabucat |
| haureu trabucat |
| hauran trabucat |
Condicional
| trabucaria |
| trabucaries |
| trabucaria |
| trabucaríem |
| trabucaríeu |
| trabucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) trabucat |
| hauries (hagueres) trabucat |
| hauria (haguera) trabucat |
| hauríem (haguérem) trabucat |
| hauríeu (haguéreu) trabucat |
| haurien (hagueren) trabucat |
Mode subjuntiu
Present
| trabuqui, trabuque (val.) |
| trabuquis, trabuques (val.) |
| trabuqui, trabuque (val.) |
| trabuquem |
| trabuqueu |
| trabuquin, trabuquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) trabucat |
| hagis (hages) trabucat |
| hagi (haja) trabucat |
| hàgim (hàgem) trabucat |
| hàgiu (hàgeu) trabucat |
| hagin (hagen) trabucat |
Imperfet
| trabuqués, trabucara (val.), trabucàs (val., bal.) |
| trabuquessis, trabucares (val.), trabucassis (bal.), trabuquesses, trabucasses (val., bal.) |
| trabuqués, trabucara (val.), trabucàs (val., bal.) |
| trabuquéssim, trabucàrem (val.), trabucàssim (bal.), trabuquéssem, trabucàssem (val., bal.) |
| trabuquéssiu, trabucàreu (val.), trabucàssiu (bal.), trabuquésseu, trabucàsseu (val., bal.) |
| trabuquessin, trabucaren (val.), trabucassin (bal.), trabuquessen, trabucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) trabucat |
| haguessis (hagueres) trabucat |
| hagués (haguera) trabucat |
| haguéssim (haguérem) trabucat |
| haguéssiu (haguéreu) trabucat |
| haguessin (hagueren) trabucat |
Mode imperatiu
Present
| trabuca |
| trabuqui, trabuque (val.) |
| trabuquem |
| trabuqueu, trabucau (bal.) |
| trabuquin, trabuquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | trabucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver trabucat |
| Gerundi | trabucant |
| Gerundi compost | havent trabucat |
| Participi | trabucat , trabucada , trabucats , trabucades |
Definició
- Tombar un recipient per tal de buidar-lo.
- Capgirar alguna situació, un projecte, etc.
- Un recipient, inclinar-se prou per fer caure el seu contingut.
- En una xerrada, embolicar paraules o frases canviant, afegint o eliminant lletres o mots.
- En una xerrada, embolicar-se canviant, afegint o eliminant lletres o mots.
- Perdre el cap, embogir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017