tossir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| tusso (cent.), tus (val., bal.) |
| tusses |
| tus |
| tossim |
| tossiu |
| tussen |
Perfet
| he tossit |
| has tossit |
| ha tossit |
| hem tossit |
| heu tossit |
| han tossit |
Imperfet
| tossia |
| tossies |
| tossia |
| tossíem |
| tossíeu |
| tossien |
Plusquamperfet
| havia tossit |
| havies tossit |
| havia tossit |
| havíem tossit |
| havíeu tossit |
| havien tossit |
Passat simple
| tossí |
| tossires |
| tossí |
| tossírem |
| tossíreu |
| tossiren |
Passat perifràstic
| vaig tossir |
| vas (vares) tossir |
| va tossir |
| vam (vàrem) tossir |
| vau (vàreu) tossir |
| van (varen) tossir |
Passat anterior
| haguí tossit |
| hagueres tossit |
| hagué tossit |
| haguérem tossit |
| haguéreu tossit |
| hagueren tossit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver tossit |
| vas haver tossit |
| va haver tossit |
| vam haver tossit |
| vau haver tossit |
| van haver tossit |
Futur
| tossiré |
| tossiràs |
| tossirà |
| tossirem |
| tossireu |
| tossiran |
Futur perfet
| hauré tossit |
| hauràs tossit |
| haurà tossit |
| haurem tossit |
| haureu tossit |
| hauran tossit |
Condicional
| tossiria |
| tossiries |
| tossiria |
| tossiríem |
| tossiríeu |
| tossirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) tossit |
| hauries (hagueres) tossit |
| hauria (haguera) tossit |
| hauríem (haguérem) tossit |
| hauríeu (haguéreu) tossit |
| haurien (hagueren) tossit |
Mode subjuntiu
Present
| tussi, tussa (val.) |
| tussis, tusses (val.) |
| tussi, tussa (val.) |
| tossim, tossiguem (bal.) |
| tossiu, tossigueu (bal.) |
| tussin, tussen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) tossit |
| hagis (hages) tossit |
| hagi (haja) tossit |
| hàgim (hàgem) tossit |
| hàgiu (hàgeu) tossit |
| hagin (hagen) tossit |
Imperfet
| tossís, tossira (val.) |
| tossissis, tossires (val.), tossisses |
| tossís, tossira (val.) |
| tossíssim, tossírem (val.), tossíssem |
| tossíssiu, tossíreu (val.), tossísseu |
| tossissin, tossiren (val.), tossissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) tossit |
| haguessis (hagueres) tossit |
| hagués (haguera) tossit |
| haguéssim (haguérem) tossit |
| haguéssiu (haguéreu) tossit |
| haguessin (hagueren) tossit |
Mode imperatiu
Present
| tus |
| tussi, tussa (val.) |
| tossim, tossiguem (bal.) |
| tossiu |
| tussin, tussen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | tossir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver tossit |
| Gerundi | tossint |
| Gerundi compost | havent tossit |
| Participi | tossit , tossida , tossits , tossides |
Definició
- Alliberar violentament l'aire dels pulmons amb acompanyament d'un so característic.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017