topar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| topo (cent.), tope (val.), top (bal.) |
| topes |
| topa |
| topem, topam (bal.) |
| topeu, topau (bal.) |
| topen |
Perfet
| he topat |
| has topat |
| ha topat |
| hem topat |
| heu topat |
| han topat |
Imperfet
| topava |
| topaves |
| topava |
| topàvem |
| topàveu |
| topaven |
Plusquamperfet
| havia topat |
| havies topat |
| havia topat |
| havíem topat |
| havíeu topat |
| havien topat |
Passat simple
| topí |
| topares |
| topà |
| topàrem |
| topàreu |
| toparen |
Passat perifràstic
| vaig topar |
| vas (vares) topar |
| va topar |
| vam (vàrem) topar |
| vau (vàreu) topar |
| van (varen) topar |
Passat anterior
| haguí topat |
| hagueres topat |
| hagué topat |
| haguérem topat |
| haguéreu topat |
| hagueren topat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver topat |
| vas haver topat |
| va haver topat |
| vam haver topat |
| vau haver topat |
| van haver topat |
Futur
| toparé |
| toparàs |
| toparà |
| toparem |
| topareu |
| toparan |
Futur perfet
| hauré topat |
| hauràs topat |
| haurà topat |
| haurem topat |
| haureu topat |
| hauran topat |
Condicional
| toparia |
| toparies |
| toparia |
| toparíem |
| toparíeu |
| toparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) topat |
| hauries (hagueres) topat |
| hauria (haguera) topat |
| hauríem (haguérem) topat |
| hauríeu (haguéreu) topat |
| haurien (hagueren) topat |
Mode subjuntiu
Present
| topi, tope (val.) |
| topis, topes (val.) |
| topi, tope (val.) |
| topem |
| topeu |
| topin, topen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) topat |
| hagis (hages) topat |
| hagi (haja) topat |
| hàgim (hàgem) topat |
| hàgiu (hàgeu) topat |
| hagin (hagen) topat |
Imperfet
| topés, topara (val.), topàs (val., bal.) |
| topessis, topares (val.), topassis (bal.), topesses, topasses (val., bal.) |
| topés, topara (val.), topàs (val., bal.) |
| topéssim, topàrem (val.), topàssim (bal.), topéssem, topàssem (val., bal.) |
| topéssiu, topàreu (val.), topàssiu (bal.), topésseu, topàsseu (val., bal.) |
| topessin, toparen (val.), topassin (bal.), topessen, topassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) topat |
| haguessis (hagueres) topat |
| hagués (haguera) topat |
| haguéssim (haguérem) topat |
| haguéssiu (haguéreu) topat |
| haguessin (hagueren) topat |
Mode imperatiu
Present
| topa |
| topi, tope (val.) |
| topem |
| topeu, topau (bal.) |
| topin, topen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | topar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver topat |
| Gerundi | topant |
| Gerundi compost | havent topat |
| Participi | topat , topada , topats , topades |
Definició
- Venir a tocar amb certa violència una cosa amb una altra que es troba en el seu camí.
- Els animals banyuts, donar cops amb el cap.
- Trobar inesperadament allò que es buscava.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017