tonsurar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| tonsuro (cent.), tonsure (val.), tonsur (bal.) |
| tonsures |
| tonsura |
| tonsurem, tonsuram (bal.) |
| tonsureu, tonsurau (bal.) |
| tonsuren |
Perfet
| he tonsurat |
| has tonsurat |
| ha tonsurat |
| hem tonsurat |
| heu tonsurat |
| han tonsurat |
Imperfet
| tonsurava |
| tonsuraves |
| tonsurava |
| tonsuràvem |
| tonsuràveu |
| tonsuraven |
Plusquamperfet
| havia tonsurat |
| havies tonsurat |
| havia tonsurat |
| havíem tonsurat |
| havíeu tonsurat |
| havien tonsurat |
Passat simple
| tonsurí |
| tonsurares |
| tonsurà |
| tonsuràrem |
| tonsuràreu |
| tonsuraren |
Passat perifràstic
| vaig tonsurar |
| vas (vares) tonsurar |
| va tonsurar |
| vam (vàrem) tonsurar |
| vau (vàreu) tonsurar |
| van (varen) tonsurar |
Passat anterior
| haguí tonsurat |
| hagueres tonsurat |
| hagué tonsurat |
| haguérem tonsurat |
| haguéreu tonsurat |
| hagueren tonsurat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver tonsurat |
| vas haver tonsurat |
| va haver tonsurat |
| vam haver tonsurat |
| vau haver tonsurat |
| van haver tonsurat |
Futur
| tonsuraré |
| tonsuraràs |
| tonsurarà |
| tonsurarem |
| tonsurareu |
| tonsuraran |
Futur perfet
| hauré tonsurat |
| hauràs tonsurat |
| haurà tonsurat |
| haurem tonsurat |
| haureu tonsurat |
| hauran tonsurat |
Condicional
| tonsuraria |
| tonsuraries |
| tonsuraria |
| tonsuraríem |
| tonsuraríeu |
| tonsurarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) tonsurat |
| hauries (hagueres) tonsurat |
| hauria (haguera) tonsurat |
| hauríem (haguérem) tonsurat |
| hauríeu (haguéreu) tonsurat |
| haurien (hagueren) tonsurat |
Mode subjuntiu
Present
| tonsuri, tonsure (val.) |
| tonsuris, tonsures (val.) |
| tonsuri, tonsure (val.) |
| tonsurem |
| tonsureu |
| tonsurin, tonsuren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) tonsurat |
| hagis (hages) tonsurat |
| hagi (haja) tonsurat |
| hàgim (hàgem) tonsurat |
| hàgiu (hàgeu) tonsurat |
| hagin (hagen) tonsurat |
Imperfet
| tonsurés, tonsurara (val.), tonsuràs (val., bal.) |
| tonsuressis, tonsurares (val.), tonsurassis (bal.), tonsuresses, tonsurasses (val., bal.) |
| tonsurés, tonsurara (val.), tonsuràs (val., bal.) |
| tonsuréssim, tonsuràrem (val.), tonsuràssim (bal.), tonsuréssem, tonsuràssem (val., bal.) |
| tonsuréssiu, tonsuràreu (val.), tonsuràssiu (bal.), tonsurésseu, tonsuràsseu (val., bal.) |
| tonsuressin, tonsuraren (val.), tonsurassin (bal.), tonsuressen, tonsurassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) tonsurat |
| haguessis (hagueres) tonsurat |
| hagués (haguera) tonsurat |
| haguéssim (haguérem) tonsurat |
| haguéssiu (haguéreu) tonsurat |
| haguessin (hagueren) tonsurat |
Mode imperatiu
Present
| tonsura |
| tonsuri, tonsure (val.) |
| tonsurem |
| tonsureu, tonsurau (bal.) |
| tonsurin, tonsuren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | tonsurar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver tonsurat |
| Gerundi | tonsurant |
| Gerundi compost | havent tonsurat |
| Participi | tonsurat , tonsurada , tonsurats , tonsurades |
Definició
- Afaitar la coroneta del cap.
- Conferir el grau de clergue amb la cerimònia de tonsura.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017