Conjugació en català del verb «tonsurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

tonsurar

Mode indicatiu

Present
jo tonsuro (cent.), tonsure (val.), tonsur (bal.)
tu tonsures
ell, ella, vostè tonsura
nosaltres tonsurem, tonsuram (bal.)
vosaltres, vós tonsureu, tonsurau (bal.)
ells, elles, vostès tonsuren
Perfet
jo he tonsurat
tu has tonsurat
ell, ella, vostè ha tonsurat
nosaltres hem tonsurat
vosaltres, vós heu tonsurat
ells, elles, vostès han tonsurat
Imperfet
jo tonsurava
tu tonsuraves
ell, ella, vostè tonsurava
nosaltres tonsuràvem
vosaltres, vós tonsuràveu
ells, elles, vostès tonsuraven
Plusquamperfet
jo havia tonsurat
tu havies tonsurat
ell, ella, vostè havia tonsurat
nosaltres havíem tonsurat
vosaltres, vós havíeu tonsurat
ells, elles, vostès havien tonsurat
Passat simple
jo tonsurí
tu tonsurares
ell, ella, vostè tonsurà
nosaltres tonsuràrem
vosaltres, vós tonsuràreu
ells, elles, vostès tonsuraren
Passat perifràstic
jo vaig tonsurar
tu vas (vares) tonsurar
ell, ella, vostè va tonsurar
nosaltres vam (vàrem) tonsurar
vosaltres, vós vau (vàreu) tonsurar
ells, elles, vostès van (varen) tonsurar
Passat anterior
jo haguí tonsurat
tu hagueres tonsurat
ell, ella, vostè hagué tonsurat
nosaltres haguérem tonsurat
vosaltres, vós haguéreu tonsurat
ells, elles, vostès hagueren tonsurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver tonsurat
tu vas haver tonsurat
ell, ella, vostè va haver tonsurat
nosaltres vam haver tonsurat
vosaltres, vós vau haver tonsurat
ells, elles, vostès van haver tonsurat
Futur
jo tonsuraré
tu tonsuraràs
ell, ella, vostè tonsurarà
nosaltres tonsurarem
vosaltres, vós tonsurareu
ells, elles, vostès tonsuraran
Futur perfet
jo hauré tonsurat
tu hauràs tonsurat
ell, ella, vostè haurà tonsurat
nosaltres haurem tonsurat
vosaltres, vós haureu tonsurat
ells, elles, vostès hauran tonsurat
Condicional
jo tonsuraria
tu tonsuraries
ell, ella, vostè tonsuraria
nosaltres tonsuraríem
vosaltres, vós tonsuraríeu
ells, elles, vostès tonsurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) tonsurat
tu hauries (hagueres) tonsurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) tonsurat
nosaltres hauríem (haguérem) tonsurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) tonsurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) tonsurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

tonsurar

Mode subjuntiu

Present
jo tonsuri, tonsure (val.)
tu tonsuris, tonsures (val.)
ell, ella, vostè tonsuri, tonsure (val.)
nosaltres tonsurem
vosaltres, vós tonsureu
ells, elles, vostès tonsurin, tonsuren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) tonsurat
tu hagis (hages) tonsurat
ell, ella, vostè hagi (haja) tonsurat
nosaltres hàgim (hàgem) tonsurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) tonsurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) tonsurat
Imperfet
jo tonsurés, tonsurara (val.), tonsuràs (val., bal.)
tu tonsuressis, tonsurares (val.), tonsurassis (bal.), tonsuresses, tonsurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè tonsurés, tonsurara (val.), tonsuràs (val., bal.)
nosaltres tonsuréssim, tonsuràrem (val.), tonsuràssim (bal.), tonsuréssem, tonsuràssem (val., bal.)
vosaltres, vós tonsuréssiu, tonsuràreu (val.), tonsuràssiu (bal.), tonsurésseu, tonsuràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès tonsuressin, tonsuraren (val.), tonsurassin (bal.), tonsuressen, tonsurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) tonsurat
tu haguessis (hagueres) tonsurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) tonsurat
nosaltres haguéssim (haguérem) tonsurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) tonsurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) tonsurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

tonsurar

Mode imperatiu

Present
tu tonsura
ell, ella, vostè tonsuri, tonsure (val.)
nosaltres tonsurem
vosaltres, vós tonsureu, tonsurau (bal.)
ells, elles, vostès tonsurin, tonsuren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

tonsurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu tonsurar
Infinitiu compost haver tonsurat
Gerundi tonsurant
Gerundi compost havent tonsurat
Participi tonsurat, tonsurada, tonsurats, tonsurades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

tonsurar

  1. Afaitar la coroneta del cap.
  2. Conferir el grau de clergue amb la cerimònia de tonsura.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.