tendir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| tendeixo (cent.), tendesc (val., bal.), tendisc (val.) |
| tendeixes, tendixes (val.) |
| tendeix, tendix (val.) |
| tendim |
| tendiu |
| tendeixen, tendixen (val.) |
Perfet
| he tendit |
| has tendit |
| ha tendit |
| hem tendit |
| heu tendit |
| han tendit |
Imperfet
| tendia |
| tendies |
| tendia |
| tendíem |
| tendíeu |
| tendien |
Plusquamperfet
| havia tendit |
| havies tendit |
| havia tendit |
| havíem tendit |
| havíeu tendit |
| havien tendit |
Passat simple
| tendí |
| tendires |
| tendí |
| tendírem |
| tendíreu |
| tendiren |
Passat perifràstic
| vaig tendir |
| vas (vares) tendir |
| va tendir |
| vam (vàrem) tendir |
| vau (vàreu) tendir |
| van (varen) tendir |
Passat anterior
| haguí tendit |
| hagueres tendit |
| hagué tendit |
| haguérem tendit |
| haguéreu tendit |
| hagueren tendit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver tendit |
| vas haver tendit |
| va haver tendit |
| vam haver tendit |
| vau haver tendit |
| van haver tendit |
Futur
| tendiré |
| tendiràs |
| tendirà |
| tendirem |
| tendireu |
| tendiran |
Futur perfet
| hauré tendit |
| hauràs tendit |
| haurà tendit |
| haurem tendit |
| haureu tendit |
| hauran tendit |
Condicional
| tendiria |
| tendiries |
| tendiria |
| tendiríem |
| tendiríeu |
| tendirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) tendit |
| hauries (hagueres) tendit |
| hauria (haguera) tendit |
| hauríem (haguérem) tendit |
| hauríeu (haguéreu) tendit |
| haurien (hagueren) tendit |
Mode subjuntiu
Present
| tendeixi, tendesca / tendisca (val.), tendesqui (bal.) |
| tendeixis, tendesques / tendisques (val.), tendesquis (bal.) |
| tendeixi, tendesca / tendisca (val.), tendesqui (bal.) |
| tendim, tendiguem (bal.) |
| tendiu, tendigueu (bal.) |
| tendeixin, tendesquen / tendisquen (val.), tendesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) tendit |
| hagis (hages) tendit |
| hagi (haja) tendit |
| hàgim (hàgem) tendit |
| hàgiu (hàgeu) tendit |
| hagin (hagen) tendit |
Imperfet
| tendís, tendira (val.) |
| tendissis, tendires (val.), tendisses |
| tendís, tendira (val.) |
| tendíssim, tendírem (val.), tendíssem |
| tendíssiu, tendíreu (val.), tendísseu |
| tendissin, tendiren (val.), tendissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) tendit |
| haguessis (hagueres) tendit |
| hagués (haguera) tendit |
| haguéssim (haguérem) tendit |
| haguéssiu (haguéreu) tendit |
| haguessin (hagueren) tendit |
Mode imperatiu
Present
| tendeix, tendix (val.) |
| tendeixi, tendesca / tendisca (val.), tendesqui (bal.) |
| tendim, tendiguem (bal.) |
| tendiu |
| tendeixin, tendesquen / tendisquen (val.), tendesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | tendir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver tendit |
| Gerundi | tendint |
| Gerundi compost | havent tendit |
| Participi | tendit , tendida , tendits , tendides |
Definició
- Mostrar propensió natural envers alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017