temptar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| tempto (cent.), tempte (val.), tempt (bal.) |
| temptes |
| tempta |
| temptem, temptam (bal.) |
| tempteu, temptau (bal.) |
| tempten |
Perfet
| he temptat |
| has temptat |
| ha temptat |
| hem temptat |
| heu temptat |
| han temptat |
Imperfet
| temptava |
| temptaves |
| temptava |
| temptàvem |
| temptàveu |
| temptaven |
Plusquamperfet
| havia temptat |
| havies temptat |
| havia temptat |
| havíem temptat |
| havíeu temptat |
| havien temptat |
Passat simple
| temptí |
| temptares |
| temptà |
| temptàrem |
| temptàreu |
| temptaren |
Passat perifràstic
| vaig temptar |
| vas (vares) temptar |
| va temptar |
| vam (vàrem) temptar |
| vau (vàreu) temptar |
| van (varen) temptar |
Passat anterior
| haguí temptat |
| hagueres temptat |
| hagué temptat |
| haguérem temptat |
| haguéreu temptat |
| hagueren temptat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver temptat |
| vas haver temptat |
| va haver temptat |
| vam haver temptat |
| vau haver temptat |
| van haver temptat |
Futur
| temptaré |
| temptaràs |
| temptarà |
| temptarem |
| temptareu |
| temptaran |
Futur perfet
| hauré temptat |
| hauràs temptat |
| haurà temptat |
| haurem temptat |
| haureu temptat |
| hauran temptat |
Condicional
| temptaria |
| temptaries |
| temptaria |
| temptaríem |
| temptaríeu |
| temptarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) temptat |
| hauries (hagueres) temptat |
| hauria (haguera) temptat |
| hauríem (haguérem) temptat |
| hauríeu (haguéreu) temptat |
| haurien (hagueren) temptat |
Mode subjuntiu
Present
| tempti, tempte (val.) |
| temptis, temptes (val.) |
| tempti, tempte (val.) |
| temptem |
| tempteu |
| temptin, tempten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) temptat |
| hagis (hages) temptat |
| hagi (haja) temptat |
| hàgim (hàgem) temptat |
| hàgiu (hàgeu) temptat |
| hagin (hagen) temptat |
Imperfet
| temptés, temptara (val.), temptàs (val., bal.) |
| temptessis, temptares (val.), temptassis (bal.), temptesses, temptasses (val., bal.) |
| temptés, temptara (val.), temptàs (val., bal.) |
| temptéssim, temptàrem (val.), temptàssim (bal.), temptéssem, temptàssem (val., bal.) |
| temptéssiu, temptàreu (val.), temptàssiu (bal.), temptésseu, temptàsseu (val., bal.) |
| temptessin, temptaren (val.), temptassin (bal.), temptessen, temptassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) temptat |
| haguessis (hagueres) temptat |
| hagués (haguera) temptat |
| haguéssim (haguérem) temptat |
| haguéssiu (haguéreu) temptat |
| haguessin (hagueren) temptat |
Mode imperatiu
Present
| tempta |
| tempti, tempte (val.) |
| temptem |
| tempteu, temptau (bal.) |
| temptin, tempten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | temptar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver temptat |
| Gerundi | temptant |
| Gerundi compost | havent temptat |
| Participi | temptat , temptada , temptats , temptades |
Definició
- Provar a algú, posar a prova la seva constància i fortalesa.
- Intentar, procurar d'aconseguir alguna cosa dificultosa.
- Instigar, induir, excitar el desig per fer alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017