Conjugació del verb «suputar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

suputar

Mode indicatiu

Present
jo suputo (cent.), supute (val.), suput (bal.)
tu suputes
ell, ella, vostè suputa
nosaltres suputem, suputam (bal.)
vosaltres, vós suputeu, suputau (bal.)
ells, elles, vostès suputen
Perfet
jo he suputat
tu has suputat
ell, ella, vostè ha suputat
nosaltres hem suputat
vosaltres, vós heu suputat
ells, elles, vostès han suputat
Imperfet
jo suputava
tu suputaves
ell, ella, vostè suputava
nosaltres suputàvem
vosaltres, vós suputàveu
ells, elles, vostès suputaven
Plusquamperfet
jo havia suputat
tu havies suputat
ell, ella, vostè havia suputat
nosaltres havíem suputat
vosaltres, vós havíeu suputat
ells, elles, vostès havien suputat
Passat simple
jo suputí
tu suputares
ell, ella, vostè suputà
nosaltres suputàrem
vosaltres, vós suputàreu
ells, elles, vostès suputaren
Passat perifràstic
jo vaig suputar
tu vas (vares) suputar
ell, ella, vostè va suputar
nosaltres vam (vàrem) suputar
vosaltres, vós vau (vàreu) suputar
ells, elles, vostès van (varen) suputar
Passat anterior
jo haguí suputat
tu hagueres suputat
ell, ella, vostè hagué suputat
nosaltres haguérem suputat
vosaltres, vós haguéreu suputat
ells, elles, vostès hagueren suputat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver suputat
tu vas haver suputat
ell, ella, vostè va haver suputat
nosaltres vam haver suputat
vosaltres, vós vau haver suputat
ells, elles, vostès van haver suputat
Futur
jo suputaré
tu suputaràs
ell, ella, vostè suputarà
nosaltres suputarem
vosaltres, vós suputareu
ells, elles, vostès suputaran
Futur perfet
jo hauré suputat
tu hauràs suputat
ell, ella, vostè haurà suputat
nosaltres haurem suputat
vosaltres, vós haureu suputat
ells, elles, vostès hauran suputat
Condicional
jo suputaria
tu suputaries
ell, ella, vostè suputaria
nosaltres suputaríem
vosaltres, vós suputaríeu
ells, elles, vostès suputarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) suputat
tu hauries (hagueres) suputat
ell, ella, vostè hauria (haguera) suputat
nosaltres hauríem (haguérem) suputat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) suputat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) suputat

suputar

Mode subjuntiu

Present
jo suputi, supute (val.)
tu suputis, suputes (val.)
ell, ella, vostè suputi, supute (val.)
nosaltres suputem
vosaltres, vós suputeu
ells, elles, vostès suputin, suputen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) suputat
tu hagis (hages) suputat
ell, ella, vostè hagi (haja) suputat
nosaltres hàgim (hàgem) suputat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) suputat
ells, elles, vostès hagin (hagen) suputat
Imperfet
jo suputés, suputara (val.), suputàs (val., bal.)
tu suputessis, suputares (val.), suputassis (bal.), suputesses, suputasses (val., bal.)
ell, ella, vostè suputés, suputara (val.), suputàs (val., bal.)
nosaltres suputéssim, suputàrem (val.), suputàssim (bal.), suputéssem, suputàssem (val., bal.)
vosaltres, vós suputéssiu, suputàreu (val.), suputàssiu (bal.), suputésseu, suputàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès suputessin, suputaren (val.), suputassin (bal.), suputessen, suputassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) suputat
tu haguessis (hagueres) suputat
ell, ella, vostè hagués (haguera) suputat
nosaltres haguéssim (haguérem) suputat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) suputat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) suputat

suputar

Imperatiu

Present
tu suputa
ell, ella, vostè suputi, supute (val.)
nosaltres suputem
vosaltres, vós suputeu, suputau (bal.)
ells, elles, vostès suputin, suputen (val.)

suputar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu suputar
Infinitiu compost haver suputat
Gerundi suputant
Gerundi compost havent suputat
Participi suputat, suputada, suputats, suputades