Conjugació del verb «supurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

supurar

Mode indicatiu

Present
jo supuro (cent.), supure (val.), supur (bal.)
tu supures
ell, ella, vostè supura
nosaltres supurem, supuram (bal.)
vosaltres, vós supureu, supurau (bal.)
ells, elles, vostès supuren
Perfet
jo he supurat
tu has supurat
ell, ella, vostè ha supurat
nosaltres hem supurat
vosaltres, vós heu supurat
ells, elles, vostès han supurat
Imperfet
jo supurava
tu supuraves
ell, ella, vostè supurava
nosaltres supuràvem
vosaltres, vós supuràveu
ells, elles, vostès supuraven
Plusquamperfet
jo havia supurat
tu havies supurat
ell, ella, vostè havia supurat
nosaltres havíem supurat
vosaltres, vós havíeu supurat
ells, elles, vostès havien supurat
Passat simple
jo supurí
tu supurares
ell, ella, vostè supurà
nosaltres supuràrem
vosaltres, vós supuràreu
ells, elles, vostès supuraren
Passat perifràstic
jo vaig supurar
tu vas (vares) supurar
ell, ella, vostè va supurar
nosaltres vam (vàrem) supurar
vosaltres, vós vau (vàreu) supurar
ells, elles, vostès van (varen) supurar
Passat anterior
jo haguí supurat
tu hagueres supurat
ell, ella, vostè hagué supurat
nosaltres haguérem supurat
vosaltres, vós haguéreu supurat
ells, elles, vostès hagueren supurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver supurat
tu vas haver supurat
ell, ella, vostè va haver supurat
nosaltres vam haver supurat
vosaltres, vós vau haver supurat
ells, elles, vostès van haver supurat
Futur
jo supuraré
tu supuraràs
ell, ella, vostè supurarà
nosaltres supurarem
vosaltres, vós supurareu
ells, elles, vostès supuraran
Futur perfet
jo hauré supurat
tu hauràs supurat
ell, ella, vostè haurà supurat
nosaltres haurem supurat
vosaltres, vós haureu supurat
ells, elles, vostès hauran supurat
Condicional
jo supuraria
tu supuraries
ell, ella, vostè supuraria
nosaltres supuraríem
vosaltres, vós supuraríeu
ells, elles, vostès supurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) supurat
tu hauries (hagueres) supurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) supurat
nosaltres hauríem (haguérem) supurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) supurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) supurat

supurar

Mode subjuntiu

Present
jo supuri, supure (val.)
tu supuris, supures (val.)
ell, ella, vostè supuri, supure (val.)
nosaltres supurem
vosaltres, vós supureu
ells, elles, vostès supurin, supuren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) supurat
tu hagis (hages) supurat
ell, ella, vostè hagi (haja) supurat
nosaltres hàgim (hàgem) supurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) supurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) supurat
Imperfet
jo supurés, supurara (val.), supuràs (val., bal.)
tu supuressis, supurares (val.), supurassis (bal.), supuresses, supurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè supurés, supurara (val.), supuràs (val., bal.)
nosaltres supuréssim, supuràrem (val.), supuràssim (bal.), supuréssem, supuràssem (val., bal.)
vosaltres, vós supuréssiu, supuràreu (val.), supuràssiu (bal.), supurésseu, supuràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès supuressin, supuraren (val.), supurassin (bal.), supuressen, supurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) supurat
tu haguessis (hagueres) supurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) supurat
nosaltres haguéssim (haguérem) supurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) supurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) supurat

supurar

Imperatiu

Present
tu supura
ell, ella, vostè supuri, supure (val.)
nosaltres supurem
vosaltres, vós supureu, supurau (bal.)
ells, elles, vostès supurin, supuren (val.)

supurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu supurar
Infinitiu compost haver supurat
Gerundi supurant
Gerundi compost havent supurat
Participi supurat, supurada, supurats, supurades