supurar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| supuro (cent.), supure (val.), supur (bal.) |
| supures |
| supura |
| supurem, supuram (bal.) |
| supureu, supurau (bal.) |
| supuren |
Perfet
| he supurat |
| has supurat |
| ha supurat |
| hem supurat |
| heu supurat |
| han supurat |
Imperfet
| supurava |
| supuraves |
| supurava |
| supuràvem |
| supuràveu |
| supuraven |
Plusquamperfet
| havia supurat |
| havies supurat |
| havia supurat |
| havíem supurat |
| havíeu supurat |
| havien supurat |
Passat simple
| supurí |
| supurares |
| supurà |
| supuràrem |
| supuràreu |
| supuraren |
Passat perifràstic
| vaig supurar |
| vas (vares) supurar |
| va supurar |
| vam (vàrem) supurar |
| vau (vàreu) supurar |
| van (varen) supurar |
Passat anterior
| haguí supurat |
| hagueres supurat |
| hagué supurat |
| haguérem supurat |
| haguéreu supurat |
| hagueren supurat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver supurat |
| vas haver supurat |
| va haver supurat |
| vam haver supurat |
| vau haver supurat |
| van haver supurat |
Futur
| supuraré |
| supuraràs |
| supurarà |
| supurarem |
| supurareu |
| supuraran |
Futur perfet
| hauré supurat |
| hauràs supurat |
| haurà supurat |
| haurem supurat |
| haureu supurat |
| hauran supurat |
Condicional
| supuraria |
| supuraries |
| supuraria |
| supuraríem |
| supuraríeu |
| supurarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) supurat |
| hauries (hagueres) supurat |
| hauria (haguera) supurat |
| hauríem (haguérem) supurat |
| hauríeu (haguéreu) supurat |
| haurien (hagueren) supurat |
Mode subjuntiu
Present
| supuri, supure (val.) |
| supuris, supures (val.) |
| supuri, supure (val.) |
| supurem |
| supureu |
| supurin, supuren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) supurat |
| hagis (hages) supurat |
| hagi (haja) supurat |
| hàgim (hàgem) supurat |
| hàgiu (hàgeu) supurat |
| hagin (hagen) supurat |
Imperfet
| supurés, supurara (val.), supuràs (val., bal.) |
| supuressis, supurares (val.), supurassis (bal.), supuresses, supurasses (val., bal.) |
| supurés, supurara (val.), supuràs (val., bal.) |
| supuréssim, supuràrem (val.), supuràssim (bal.), supuréssem, supuràssem (val., bal.) |
| supuréssiu, supuràreu (val.), supuràssiu (bal.), supurésseu, supuràsseu (val., bal.) |
| supuressin, supuraren (val.), supurassin (bal.), supuressen, supurassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) supurat |
| haguessis (hagueres) supurat |
| hagués (haguera) supurat |
| haguéssim (haguérem) supurat |
| haguéssiu (haguéreu) supurat |
| haguessin (hagueren) supurat |
Mode imperatiu
Present
| supura |
| supuri, supure (val.) |
| supurem |
| supureu, supurau (bal.) |
| supurin, supuren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | supurar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver supurat |
| Gerundi | supurant |
| Gerundi compost | havent supurat |
| Participi | supurat , supurada , supurats , supurades |
Definició
- Sortir pus o sang d'una ferida.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017