suplir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| supleixo (cent.), suplesc (val., bal.), suplisc (val.) |
| supleixes, suplixes (val.) |
| supleix, suplix (val.) |
| suplim |
| supliu |
| supleixen, suplixen (val.) |
Perfet
| he suplert / suplit |
| has suplert / suplit |
| ha suplert / suplit |
| hem suplert / suplit |
| heu suplert / suplit |
| han suplert / suplit |
Imperfet
| suplia |
| suplies |
| suplia |
| suplíem |
| suplíeu |
| suplien |
Plusquamperfet
| havia suplert / suplit |
| havies suplert / suplit |
| havia suplert / suplit |
| havíem suplert / suplit |
| havíeu suplert / suplit |
| havien suplert / suplit |
Passat simple
| suplí |
| suplires |
| suplí |
| suplírem |
| suplíreu |
| supliren |
Passat perifràstic
| vaig suplir |
| vas (vares) suplir |
| va suplir |
| vam (vàrem) suplir |
| vau (vàreu) suplir |
| van (varen) suplir |
Passat anterior
| haguí suplert / suplit |
| hagueres suplert / suplit |
| hagué suplert / suplit |
| haguérem suplert / suplit |
| haguéreu suplert / suplit |
| hagueren suplert / suplit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver suplert / suplit |
| vas haver suplert / suplit |
| va haver suplert / suplit |
| vam haver suplert / suplit |
| vau haver suplert / suplit |
| van haver suplert / suplit |
Futur
| supliré |
| supliràs |
| suplirà |
| suplirem |
| suplireu |
| supliran |
Futur perfet
| hauré suplert / suplit |
| hauràs suplert / suplit |
| haurà suplert / suplit |
| haurem suplert / suplit |
| haureu suplert / suplit |
| hauran suplert / suplit |
Condicional
| supliria |
| supliries |
| supliria |
| supliríem |
| supliríeu |
| suplirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) suplert / suplit |
| hauries (hagueres) suplert / suplit |
| hauria (haguera) suplert / suplit |
| hauríem (haguérem) suplert / suplit |
| hauríeu (haguéreu) suplert / suplit |
| haurien (hagueren) suplert / suplit |
Mode subjuntiu
Present
| supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.) |
| supleixis, suplesques / suplisques (val.), suplesquis (bal.) |
| supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.) |
| suplim, supliguem (bal.) |
| supliu, supligueu (bal.) |
| supleixin, suplesquen / suplisquen (val.), suplesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) suplert / suplit |
| hagis (hages) suplert / suplit |
| hagi (haja) suplert / suplit |
| hàgim (hàgem) suplert / suplit |
| hàgiu (hàgeu) suplert / suplit |
| hagin (hagen) suplert / suplit |
Imperfet
| suplís, suplira (val.) |
| suplissis, suplires (val.), suplisses |
| suplís, suplira (val.) |
| suplíssim, suplírem (val.), suplíssem |
| suplíssiu, suplíreu (val.), suplísseu |
| suplissin, supliren (val.), suplissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) suplert / suplit |
| haguessis (hagueres) suplert / suplit |
| hagués (haguera) suplert / suplit |
| haguéssim (haguérem) suplert / suplit |
| haguéssiu (haguéreu) suplert / suplit |
| haguessin (hagueren) suplert / suplit |
Mode imperatiu
Present
| supleix, suplix (val.) |
| supleixi, suplesca / suplisca (val.), suplesqui (bal.) |
| suplim, supliguem (bal.) |
| supliu |
| supleixin, suplesquen / suplisquen (val.), suplesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | suplir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver suplert / suplit |
| Gerundi | suplint |
| Gerundi compost | havent suplert / suplit |
| Participi | suplert / suplit , suplerta / suplida , suplerts / suplits , suplertes / suplides |
Definició
- Assumir la responsabilitat o el lloc de treball que pertoca a algú altre, quan aquell no pot fer-se'n càrrec.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017