suplicar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| suplico (cent.), suplique (val.), suplic (bal.) |
| supliques |
| suplica |
| supliquem, suplicam (bal.) |
| supliqueu, suplicau (bal.) |
| supliquen |
Perfet
| he suplicat |
| has suplicat |
| ha suplicat |
| hem suplicat |
| heu suplicat |
| han suplicat |
Imperfet
| suplicava |
| suplicaves |
| suplicava |
| suplicàvem |
| suplicàveu |
| suplicaven |
Plusquamperfet
| havia suplicat |
| havies suplicat |
| havia suplicat |
| havíem suplicat |
| havíeu suplicat |
| havien suplicat |
Passat simple
| supliquí |
| suplicares |
| suplicà |
| suplicàrem |
| suplicàreu |
| suplicaren |
Passat perifràstic
| vaig suplicar |
| vas (vares) suplicar |
| va suplicar |
| vam (vàrem) suplicar |
| vau (vàreu) suplicar |
| van (varen) suplicar |
Passat anterior
| haguí suplicat |
| hagueres suplicat |
| hagué suplicat |
| haguérem suplicat |
| haguéreu suplicat |
| hagueren suplicat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver suplicat |
| vas haver suplicat |
| va haver suplicat |
| vam haver suplicat |
| vau haver suplicat |
| van haver suplicat |
Futur
| suplicaré |
| suplicaràs |
| suplicarà |
| suplicarem |
| suplicareu |
| suplicaran |
Futur perfet
| hauré suplicat |
| hauràs suplicat |
| haurà suplicat |
| haurem suplicat |
| haureu suplicat |
| hauran suplicat |
Condicional
| suplicaria |
| suplicaries |
| suplicaria |
| suplicaríem |
| suplicaríeu |
| suplicarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) suplicat |
| hauries (hagueres) suplicat |
| hauria (haguera) suplicat |
| hauríem (haguérem) suplicat |
| hauríeu (haguéreu) suplicat |
| haurien (hagueren) suplicat |
Mode subjuntiu
Present
| supliqui, suplique (val.) |
| supliquis, supliques (val.) |
| supliqui, suplique (val.) |
| supliquem |
| supliqueu |
| supliquin, supliquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) suplicat |
| hagis (hages) suplicat |
| hagi (haja) suplicat |
| hàgim (hàgem) suplicat |
| hàgiu (hàgeu) suplicat |
| hagin (hagen) suplicat |
Imperfet
| supliqués, suplicara (val.), suplicàs (val., bal.) |
| supliquessis, suplicares (val.), suplicassis (bal.), supliquesses, suplicasses (val., bal.) |
| supliqués, suplicara (val.), suplicàs (val., bal.) |
| supliquéssim, suplicàrem (val.), suplicàssim (bal.), supliquéssem, suplicàssem (val., bal.) |
| supliquéssiu, suplicàreu (val.), suplicàssiu (bal.), supliquésseu, suplicàsseu (val., bal.) |
| supliquessin, suplicaren (val.), suplicassin (bal.), supliquessen, suplicassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) suplicat |
| haguessis (hagueres) suplicat |
| hagués (haguera) suplicat |
| haguéssim (haguérem) suplicat |
| haguéssiu (haguéreu) suplicat |
| haguessin (hagueren) suplicat |
Mode imperatiu
Present
| suplica |
| supliqui, suplique (val.) |
| supliquem |
| supliqueu, suplicau (bal.) |
| supliquin, supliquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | suplicar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver suplicat |
| Gerundi | suplicant |
| Gerundi compost | havent suplicat |
| Participi | suplicat , suplicada , suplicats , suplicades |
Definició
- Demanar amb humilitat i submissió alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017