Conjugació del verb «suplicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

suplicar

Mode indicatiu

Present
jo suplico (cent.), suplique (val.), suplic (bal.)
tu supliques
ell, ella, vostè suplica
nosaltres supliquem, suplicam (bal.)
vosaltres, vós supliqueu, suplicau (bal.)
ells, elles, vostès supliquen
Perfet
jo he suplicat
tu has suplicat
ell, ella, vostè ha suplicat
nosaltres hem suplicat
vosaltres, vós heu suplicat
ells, elles, vostès han suplicat
Imperfet
jo suplicava
tu suplicaves
ell, ella, vostè suplicava
nosaltres suplicàvem
vosaltres, vós suplicàveu
ells, elles, vostès suplicaven
Plusquamperfet
jo havia suplicat
tu havies suplicat
ell, ella, vostè havia suplicat
nosaltres havíem suplicat
vosaltres, vós havíeu suplicat
ells, elles, vostès havien suplicat
Passat simple
jo supliquí
tu suplicares
ell, ella, vostè suplicà
nosaltres suplicàrem
vosaltres, vós suplicàreu
ells, elles, vostès suplicaren
Passat perifràstic
jo vaig suplicar
tu vas (vares) suplicar
ell, ella, vostè va suplicar
nosaltres vam (vàrem) suplicar
vosaltres, vós vau (vàreu) suplicar
ells, elles, vostès van (varen) suplicar
Passat anterior
jo haguí suplicat
tu hagueres suplicat
ell, ella, vostè hagué suplicat
nosaltres haguérem suplicat
vosaltres, vós haguéreu suplicat
ells, elles, vostès hagueren suplicat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver suplicat
tu vas haver suplicat
ell, ella, vostè va haver suplicat
nosaltres vam haver suplicat
vosaltres, vós vau haver suplicat
ells, elles, vostès van haver suplicat
Futur
jo suplicaré
tu suplicaràs
ell, ella, vostè suplicarà
nosaltres suplicarem
vosaltres, vós suplicareu
ells, elles, vostès suplicaran
Futur perfet
jo hauré suplicat
tu hauràs suplicat
ell, ella, vostè haurà suplicat
nosaltres haurem suplicat
vosaltres, vós haureu suplicat
ells, elles, vostès hauran suplicat
Condicional
jo suplicaria
tu suplicaries
ell, ella, vostè suplicaria
nosaltres suplicaríem
vosaltres, vós suplicaríeu
ells, elles, vostès suplicarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) suplicat
tu hauries (hagueres) suplicat
ell, ella, vostè hauria (haguera) suplicat
nosaltres hauríem (haguérem) suplicat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) suplicat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) suplicat

suplicar

Mode subjuntiu

Present
jo supliqui, suplique (val.)
tu supliquis, supliques (val.)
ell, ella, vostè supliqui, suplique (val.)
nosaltres supliquem
vosaltres, vós supliqueu
ells, elles, vostès supliquin, supliquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) suplicat
tu hagis (hages) suplicat
ell, ella, vostè hagi (haja) suplicat
nosaltres hàgim (hàgem) suplicat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) suplicat
ells, elles, vostès hagin (hagen) suplicat
Imperfet
jo supliqués, suplicara (val.), suplicàs (val., bal.)
tu supliquessis, suplicares (val.), suplicassis (bal.), supliquesses, suplicasses (val., bal.)
ell, ella, vostè supliqués, suplicara (val.), suplicàs (val., bal.)
nosaltres supliquéssim, suplicàrem (val.), suplicàssim (bal.), supliquéssem, suplicàssem (val., bal.)
vosaltres, vós supliquéssiu, suplicàreu (val.), suplicàssiu (bal.), supliquésseu, suplicàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès supliquessin, suplicaren (val.), suplicassin (bal.), supliquessen, suplicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) suplicat
tu haguessis (hagueres) suplicat
ell, ella, vostè hagués (haguera) suplicat
nosaltres haguéssim (haguérem) suplicat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) suplicat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) suplicat

suplicar

Imperatiu

Present
tu suplica
ell, ella, vostè supliqui, suplique (val.)
nosaltres supliquem
vosaltres, vós supliqueu, suplicau (bal.)
ells, elles, vostès supliquin, supliquen (val.)

suplicar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu suplicar
Infinitiu compost haver suplicat
Gerundi suplicant
Gerundi compost havent suplicat
Participi suplicat, suplicada, suplicats, suplicades