supeditar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| supedito (cent.), supedite (val.), supedit (bal.) |
| supedites |
| supedita |
| supeditem, supeditam (bal.) |
| supediteu, supeditau (bal.) |
| supediten |
Perfet
| he supeditat |
| has supeditat |
| ha supeditat |
| hem supeditat |
| heu supeditat |
| han supeditat |
Imperfet
| supeditava |
| supeditaves |
| supeditava |
| supeditàvem |
| supeditàveu |
| supeditaven |
Plusquamperfet
| havia supeditat |
| havies supeditat |
| havia supeditat |
| havíem supeditat |
| havíeu supeditat |
| havien supeditat |
Passat simple
| supedití |
| supeditares |
| supedità |
| supeditàrem |
| supeditàreu |
| supeditaren |
Passat perifràstic
| vaig supeditar |
| vas (vares) supeditar |
| va supeditar |
| vam (vàrem) supeditar |
| vau (vàreu) supeditar |
| van (varen) supeditar |
Passat anterior
| haguí supeditat |
| hagueres supeditat |
| hagué supeditat |
| haguérem supeditat |
| haguéreu supeditat |
| hagueren supeditat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver supeditat |
| vas haver supeditat |
| va haver supeditat |
| vam haver supeditat |
| vau haver supeditat |
| van haver supeditat |
Futur
| supeditaré |
| supeditaràs |
| supeditarà |
| supeditarem |
| supeditareu |
| supeditaran |
Futur perfet
| hauré supeditat |
| hauràs supeditat |
| haurà supeditat |
| haurem supeditat |
| haureu supeditat |
| hauran supeditat |
Condicional
| supeditaria |
| supeditaries |
| supeditaria |
| supeditaríem |
| supeditaríeu |
| supeditarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) supeditat |
| hauries (hagueres) supeditat |
| hauria (haguera) supeditat |
| hauríem (haguérem) supeditat |
| hauríeu (haguéreu) supeditat |
| haurien (hagueren) supeditat |
Mode subjuntiu
Present
| supediti, supedite (val.) |
| supeditis, supedites (val.) |
| supediti, supedite (val.) |
| supeditem |
| supediteu |
| supeditin, supediten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) supeditat |
| hagis (hages) supeditat |
| hagi (haja) supeditat |
| hàgim (hàgem) supeditat |
| hàgiu (hàgeu) supeditat |
| hagin (hagen) supeditat |
Imperfet
| supedités, supeditara (val.), supeditàs (val., bal.) |
| supeditessis, supeditares (val.), supeditassis (bal.), supeditesses, supeditasses (val., bal.) |
| supedités, supeditara (val.), supeditàs (val., bal.) |
| supeditéssim, supeditàrem (val.), supeditàssim (bal.), supeditéssem, supeditàssem (val., bal.) |
| supeditéssiu, supeditàreu (val.), supeditàssiu (bal.), supeditésseu, supeditàsseu (val., bal.) |
| supeditessin, supeditaren (val.), supeditassin (bal.), supeditessen, supeditassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) supeditat |
| haguessis (hagueres) supeditat |
| hagués (haguera) supeditat |
| haguéssim (haguérem) supeditat |
| haguéssiu (haguéreu) supeditat |
| haguessin (hagueren) supeditat |
Mode imperatiu
Present
| supedita |
| supediti, supedite (val.) |
| supeditem |
| supediteu, supeditau (bal.) |
| supeditin, supediten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | supeditar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver supeditat |
| Gerundi | supeditant |
| Gerundi compost | havent supeditat |
| Participi | supeditat , supeditada , supeditats , supeditades |
Definició
- Dependre una persona de les ordres d'una altra.
- Aquest treballador no és el responsable, està supeditat a un encarregat de zona.
- Passar una cosa a condició d'una altra.
- L'aparició de bolets està supeditada a l'arribada de les pluges a la tardor.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017