succeir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| succeeixo (cent.), succeesc (val., bal.), succeïsc (val.) |
| succeeixes, succeïxes (val.) |
| succeeix, succeïx (val.) |
| succeïm |
| succeïu |
| succeeixen, succeïxen (val.) |
Perfet
| he succeït |
| has succeït |
| ha succeït |
| hem succeït |
| heu succeït |
| han succeït |
Imperfet
| succeïa |
| succeïes |
| succeïa |
| succeíem |
| succeíeu |
| succeïen |
Plusquamperfet
| havia succeït |
| havies succeït |
| havia succeït |
| havíem succeït |
| havíeu succeït |
| havien succeït |
Passat simple
| succeí |
| succeïres |
| succeí |
| succeírem |
| succeíreu |
| succeïren |
Passat perifràstic
| vaig succeir |
| vas (vares) succeir |
| va succeir |
| vam (vàrem) succeir |
| vau (vàreu) succeir |
| van (varen) succeir |
Passat anterior
| haguí succeït |
| hagueres succeït |
| hagué succeït |
| haguérem succeït |
| haguéreu succeït |
| hagueren succeït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver succeït |
| vas haver succeït |
| va haver succeït |
| vam haver succeït |
| vau haver succeït |
| van haver succeït |
Futur
| succeiré |
| succeiràs |
| succeirà |
| succeirem |
| succeireu |
| succeiran |
Futur perfet
| hauré succeït |
| hauràs succeït |
| haurà succeït |
| haurem succeït |
| haureu succeït |
| hauran succeït |
Condicional
| succeiria |
| succeiries |
| succeiria |
| succeiríem |
| succeiríeu |
| succeirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) succeït |
| hauries (hagueres) succeït |
| hauria (haguera) succeït |
| hauríem (haguérem) succeït |
| hauríeu (haguéreu) succeït |
| haurien (hagueren) succeït |
Mode subjuntiu
Present
| succeeixi, succeesca / succeïsca (val.), succeesqui (bal.) |
| succeeixis, succeesques / succeïsques (val.), succeesquis (bal.) |
| succeeixi, succeesca / succeïsca (val.), succeesqui (bal.) |
| succeïm, succeïguem (bal.) |
| succeïu, succeïgueu (bal.) |
| succeeixin, succeesquen / succeïsquen (val.), succeesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) succeït |
| hagis (hages) succeït |
| hagi (haja) succeït |
| hàgim (hàgem) succeït |
| hàgiu (hàgeu) succeït |
| hagin (hagen) succeït |
Imperfet
| succeís, succeïra (val.) |
| succeïssis, succeïres (val.), succeïsses |
| succeís, succeïra (val.) |
| succeíssim, succeírem (val.), succeíssem |
| succeíssiu, succeíreu (val.), succeísseu |
| succeïssin, succeïren (val.), succeïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) succeït |
| haguessis (hagueres) succeït |
| hagués (haguera) succeït |
| haguéssim (haguérem) succeït |
| haguéssiu (haguéreu) succeït |
| haguessin (hagueren) succeït |
Mode imperatiu
Present
| succeeix, succeïx (val.) |
| succeeixi, succeesca / succeïsca (val.), succeesqui (bal.) |
| succeïm, succeïguem (bal.) |
| succeïu |
| succeeixin, succeesquen / succeïsquen (val.), succeesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | succeir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver succeït |
| Gerundi | succeint |
| Gerundi compost | havent succeït |
| Participi | succeït , succeïda , succeïts , succeïdes |
Definició
- Ocórrer, tenir lloc, esdevenir.
- Substituir a un altre ocupant un càrrec, funció, possessió.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017