subjectar
Mode indicatiu
Present
jo | subjecto (cent.), subjecte (val.), subject (bal.) |
---|---|
tu | subjectes |
ell, ella, vostè | subjecta |
nosaltres | subjectem, subjectam (bal.) |
vosaltres, vós | subjecteu, subjectau (bal.) |
ells, elles, vostès | subjecten |
Perfet
jo | he subjectat |
---|---|
tu | has subjectat |
ell, ella, vostè | ha subjectat |
nosaltres | hem subjectat |
vosaltres, vós | heu subjectat |
ells, elles, vostès | han subjectat |
Imperfet
jo | subjectava |
---|---|
tu | subjectaves |
ell, ella, vostè | subjectava |
nosaltres | subjectàvem |
vosaltres, vós | subjectàveu |
ells, elles, vostès | subjectaven |
Plusquamperfet
jo | havia subjectat |
---|---|
tu | havies subjectat |
ell, ella, vostè | havia subjectat |
nosaltres | havíem subjectat |
vosaltres, vós | havíeu subjectat |
ells, elles, vostès | havien subjectat |
Passat simple
jo | subjectí |
---|---|
tu | subjectares |
ell, ella, vostè | subjectà |
nosaltres | subjectàrem |
vosaltres, vós | subjectàreu |
ells, elles, vostès | subjectaren |
Passat perifràstic
jo | vaig subjectar |
---|---|
tu | vas (vares) subjectar |
ell, ella, vostè | va subjectar |
nosaltres | vam (vàrem) subjectar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) subjectar |
ells, elles, vostès | van (varen) subjectar |
Passat anterior
jo | haguí subjectat |
---|---|
tu | hagueres subjectat |
ell, ella, vostè | hagué subjectat |
nosaltres | haguérem subjectat |
vosaltres, vós | haguéreu subjectat |
ells, elles, vostès | hagueren subjectat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver subjectat |
---|---|
tu | vas haver subjectat |
ell, ella, vostè | va haver subjectat |
nosaltres | vam haver subjectat |
vosaltres, vós | vau haver subjectat |
ells, elles, vostès | van haver subjectat |
Futur
jo | subjectaré |
---|---|
tu | subjectaràs |
ell, ella, vostè | subjectarà |
nosaltres | subjectarem |
vosaltres, vós | subjectareu |
ells, elles, vostès | subjectaran |
Futur perfet
jo | hauré subjectat |
---|---|
tu | hauràs subjectat |
ell, ella, vostè | haurà subjectat |
nosaltres | haurem subjectat |
vosaltres, vós | haureu subjectat |
ells, elles, vostès | hauran subjectat |
Condicional
jo | subjectaria |
---|---|
tu | subjectaries |
ell, ella, vostè | subjectaria |
nosaltres | subjectaríem |
vosaltres, vós | subjectaríeu |
ells, elles, vostès | subjectarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) subjectat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) subjectat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) subjectat |
nosaltres | hauríem (haguérem) subjectat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) subjectat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) subjectat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
subjectar
Mode subjuntiu
Present
jo | subjecti, subjecte (val.) |
---|---|
tu | subjectis, subjectes (val.) |
ell, ella, vostè | subjecti, subjecte (val.) |
nosaltres | subjectem |
vosaltres, vós | subjecteu |
ells, elles, vostès | subjectin, subjecten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) subjectat |
---|---|
tu | hagis (hages) subjectat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) subjectat |
nosaltres | hàgim (hàgem) subjectat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) subjectat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) subjectat |
Imperfet
jo | subjectés, subjectara (val.), subjectàs (val., bal.) |
---|---|
tu | subjectessis, subjectares (val.), subjectassis (bal.), subjectesses, subjectasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | subjectés, subjectara (val.), subjectàs (val., bal.) |
nosaltres | subjectéssim, subjectàrem (val.), subjectàssim (bal.), subjectéssem, subjectàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | subjectéssiu, subjectàreu (val.), subjectàssiu (bal.), subjectésseu, subjectàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | subjectessin, subjectaren (val.), subjectassin (bal.), subjectessen, subjectassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) subjectat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) subjectat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) subjectat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) subjectat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) subjectat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) subjectat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
subjectar
Mode imperatiu
Present
tu | subjecta |
---|---|
ell, ella, vostè | subjecti, subjecte (val.) |
nosaltres | subjectem |
vosaltres, vós | subjecteu, subjectau (bal.) |
ells, elles, vostès | subjectin, subjecten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
subjectar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | subjectar |
---|---|
Infinitiu compost | haver subjectat |
Gerundi | subjectant |
Gerundi compost | havent subjectat |
Participi | subjectat, subjectada, subjectats, subjectades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
subjectar
- Assegurar, pel mitjà que sigui, la immobilitat d'alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.