subjectar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| subjecto (cent.), subjecte (val.), subject (bal.) |
| subjectes |
| subjecta |
| subjectem, subjectam (bal.) |
| subjecteu, subjectau (bal.) |
| subjecten |
Perfet
| he subjectat |
| has subjectat |
| ha subjectat |
| hem subjectat |
| heu subjectat |
| han subjectat |
Imperfet
| subjectava |
| subjectaves |
| subjectava |
| subjectàvem |
| subjectàveu |
| subjectaven |
Plusquamperfet
| havia subjectat |
| havies subjectat |
| havia subjectat |
| havíem subjectat |
| havíeu subjectat |
| havien subjectat |
Passat simple
| subjectí |
| subjectares |
| subjectà |
| subjectàrem |
| subjectàreu |
| subjectaren |
Passat perifràstic
| vaig subjectar |
| vas (vares) subjectar |
| va subjectar |
| vam (vàrem) subjectar |
| vau (vàreu) subjectar |
| van (varen) subjectar |
Passat anterior
| haguí subjectat |
| hagueres subjectat |
| hagué subjectat |
| haguérem subjectat |
| haguéreu subjectat |
| hagueren subjectat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver subjectat |
| vas haver subjectat |
| va haver subjectat |
| vam haver subjectat |
| vau haver subjectat |
| van haver subjectat |
Futur
| subjectaré |
| subjectaràs |
| subjectarà |
| subjectarem |
| subjectareu |
| subjectaran |
Futur perfet
| hauré subjectat |
| hauràs subjectat |
| haurà subjectat |
| haurem subjectat |
| haureu subjectat |
| hauran subjectat |
Condicional
| subjectaria |
| subjectaries |
| subjectaria |
| subjectaríem |
| subjectaríeu |
| subjectarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) subjectat |
| hauries (hagueres) subjectat |
| hauria (haguera) subjectat |
| hauríem (haguérem) subjectat |
| hauríeu (haguéreu) subjectat |
| haurien (hagueren) subjectat |
Mode subjuntiu
Present
| subjecti, subjecte (val.) |
| subjectis, subjectes (val.) |
| subjecti, subjecte (val.) |
| subjectem |
| subjecteu |
| subjectin, subjecten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) subjectat |
| hagis (hages) subjectat |
| hagi (haja) subjectat |
| hàgim (hàgem) subjectat |
| hàgiu (hàgeu) subjectat |
| hagin (hagen) subjectat |
Imperfet
| subjectés, subjectara (val.), subjectàs (val., bal.) |
| subjectessis, subjectares (val.), subjectassis (bal.), subjectesses, subjectasses (val., bal.) |
| subjectés, subjectara (val.), subjectàs (val., bal.) |
| subjectéssim, subjectàrem (val.), subjectàssim (bal.), subjectéssem, subjectàssem (val., bal.) |
| subjectéssiu, subjectàreu (val.), subjectàssiu (bal.), subjectésseu, subjectàsseu (val., bal.) |
| subjectessin, subjectaren (val.), subjectassin (bal.), subjectessen, subjectassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) subjectat |
| haguessis (hagueres) subjectat |
| hagués (haguera) subjectat |
| haguéssim (haguérem) subjectat |
| haguéssiu (haguéreu) subjectat |
| haguessin (hagueren) subjectat |
Mode imperatiu
Present
| subjecta |
| subjecti, subjecte (val.) |
| subjectem |
| subjecteu, subjectau (bal.) |
| subjectin, subjecten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | subjectar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver subjectat |
| Gerundi | subjectant |
| Gerundi compost | havent subjectat |
| Participi | subjectat , subjectada , subjectats , subjectades |
Definició
- Assegurar, pel mitjà que sigui, la immobilitat d'alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017