Conjugació del verb «sostrar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sostrar

Mode indicatiu

Present
jo sostro (cent.), sostre (val.), sostr (bal.)
tu sostres
ell, ella, vostè sostra
nosaltres sostrem, sostram (bal.)
vosaltres, vós sostreu, sostrau (bal.)
ells, elles, vostès sostren
Perfet
jo he sostrat
tu has sostrat
ell, ella, vostè ha sostrat
nosaltres hem sostrat
vosaltres, vós heu sostrat
ells, elles, vostès han sostrat
Imperfet
jo sostrava
tu sostraves
ell, ella, vostè sostrava
nosaltres sostràvem
vosaltres, vós sostràveu
ells, elles, vostès sostraven
Plusquamperfet
jo havia sostrat
tu havies sostrat
ell, ella, vostè havia sostrat
nosaltres havíem sostrat
vosaltres, vós havíeu sostrat
ells, elles, vostès havien sostrat
Passat simple
jo sostrí
tu sostrares
ell, ella, vostè sostrà
nosaltres sostràrem
vosaltres, vós sostràreu
ells, elles, vostès sostraren
Passat perifràstic
jo vaig sostrar
tu vas (vares) sostrar
ell, ella, vostè va sostrar
nosaltres vam (vàrem) sostrar
vosaltres, vós vau (vàreu) sostrar
ells, elles, vostès van (varen) sostrar
Passat anterior
jo haguí sostrat
tu hagueres sostrat
ell, ella, vostè hagué sostrat
nosaltres haguérem sostrat
vosaltres, vós haguéreu sostrat
ells, elles, vostès hagueren sostrat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sostrat
tu vas haver sostrat
ell, ella, vostè va haver sostrat
nosaltres vam haver sostrat
vosaltres, vós vau haver sostrat
ells, elles, vostès van haver sostrat
Futur
jo sostraré
tu sostraràs
ell, ella, vostè sostrarà
nosaltres sostrarem
vosaltres, vós sostrareu
ells, elles, vostès sostraran
Futur perfet
jo hauré sostrat
tu hauràs sostrat
ell, ella, vostè haurà sostrat
nosaltres haurem sostrat
vosaltres, vós haureu sostrat
ells, elles, vostès hauran sostrat
Condicional
jo sostraria
tu sostraries
ell, ella, vostè sostraria
nosaltres sostraríem
vosaltres, vós sostraríeu
ells, elles, vostès sostrarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sostrat
tu hauries (hagueres) sostrat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sostrat
nosaltres hauríem (haguérem) sostrat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sostrat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sostrat

sostrar

Mode subjuntiu

Present
jo sostri, sostre (val.)
tu sostris, sostres (val.)
ell, ella, vostè sostri, sostre (val.)
nosaltres sostrem
vosaltres, vós sostreu
ells, elles, vostès sostrin, sostren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sostrat
tu hagis (hages) sostrat
ell, ella, vostè hagi (haja) sostrat
nosaltres hàgim (hàgem) sostrat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sostrat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sostrat
Imperfet
jo sostrés, sostrara (val.), sostràs (val., bal.)
tu sostressis, sostrares (val.), sostrassis (bal.), sostresses, sostrasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sostrés, sostrara (val.), sostràs (val., bal.)
nosaltres sostréssim, sostràrem (val.), sostràssim (bal.), sostréssem, sostràssem (val., bal.)
vosaltres, vós sostréssiu, sostràreu (val.), sostràssiu (bal.), sostrésseu, sostràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sostressin, sostraren (val.), sostrassin (bal.), sostressen, sostrassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sostrat
tu haguessis (hagueres) sostrat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sostrat
nosaltres haguéssim (haguérem) sostrat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sostrat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sostrat

sostrar

Imperatiu

Present
tu sostra
ell, ella, vostè sostri, sostre (val.)
nosaltres sostrem
vosaltres, vós sostreu, sostrau (bal.)
ells, elles, vostès sostrin, sostren (val.)

sostrar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sostrar
Infinitiu compost haver sostrat
Gerundi sostrant
Gerundi compost havent sostrat
Participi sostrat, sostrada, sostrats, sostrades