Conjugació del verb «sospitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sospitar

Mode indicatiu

Present
jo sospito (cent.), sospite (val.), sospit (bal.)
tu sospites
ell, ella, vostè sospita
nosaltres sospitem, sospitam (bal.)
vosaltres, vós sospiteu, sospitau (bal.)
ells, elles, vostès sospiten
Perfet
jo he sospitat
tu has sospitat
ell, ella, vostè ha sospitat
nosaltres hem sospitat
vosaltres, vós heu sospitat
ells, elles, vostès han sospitat
Imperfet
jo sospitava
tu sospitaves
ell, ella, vostè sospitava
nosaltres sospitàvem
vosaltres, vós sospitàveu
ells, elles, vostès sospitaven
Plusquamperfet
jo havia sospitat
tu havies sospitat
ell, ella, vostè havia sospitat
nosaltres havíem sospitat
vosaltres, vós havíeu sospitat
ells, elles, vostès havien sospitat
Passat simple
jo sospití
tu sospitares
ell, ella, vostè sospità
nosaltres sospitàrem
vosaltres, vós sospitàreu
ells, elles, vostès sospitaren
Passat perifràstic
jo vaig sospitar
tu vas (vares) sospitar
ell, ella, vostè va sospitar
nosaltres vam (vàrem) sospitar
vosaltres, vós vau (vàreu) sospitar
ells, elles, vostès van (varen) sospitar
Passat anterior
jo haguí sospitat
tu hagueres sospitat
ell, ella, vostè hagué sospitat
nosaltres haguérem sospitat
vosaltres, vós haguéreu sospitat
ells, elles, vostès hagueren sospitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sospitat
tu vas haver sospitat
ell, ella, vostè va haver sospitat
nosaltres vam haver sospitat
vosaltres, vós vau haver sospitat
ells, elles, vostès van haver sospitat
Futur
jo sospitaré
tu sospitaràs
ell, ella, vostè sospitarà
nosaltres sospitarem
vosaltres, vós sospitareu
ells, elles, vostès sospitaran
Futur perfet
jo hauré sospitat
tu hauràs sospitat
ell, ella, vostè haurà sospitat
nosaltres haurem sospitat
vosaltres, vós haureu sospitat
ells, elles, vostès hauran sospitat
Condicional
jo sospitaria
tu sospitaries
ell, ella, vostè sospitaria
nosaltres sospitaríem
vosaltres, vós sospitaríeu
ells, elles, vostès sospitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sospitat
tu hauries (hagueres) sospitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sospitat
nosaltres hauríem (haguérem) sospitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sospitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sospitat

sospitar

Mode subjuntiu

Present
jo sospiti, sospite (val.)
tu sospitis, sospites (val.)
ell, ella, vostè sospiti, sospite (val.)
nosaltres sospitem
vosaltres, vós sospiteu
ells, elles, vostès sospitin, sospiten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sospitat
tu hagis (hages) sospitat
ell, ella, vostè hagi (haja) sospitat
nosaltres hàgim (hàgem) sospitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sospitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sospitat
Imperfet
jo sospités, sospitara (val.), sospitàs (val., bal.)
tu sospitessis, sospitares (val.), sospitassis (bal.), sospitesses, sospitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sospités, sospitara (val.), sospitàs (val., bal.)
nosaltres sospitéssim, sospitàrem (val.), sospitàssim (bal.), sospitéssem, sospitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sospitéssiu, sospitàreu (val.), sospitàssiu (bal.), sospitésseu, sospitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sospitessin, sospitaren (val.), sospitassin (bal.), sospitessen, sospitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sospitat
tu haguessis (hagueres) sospitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sospitat
nosaltres haguéssim (haguérem) sospitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sospitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sospitat

sospitar

Imperatiu

Present
tu sospita
ell, ella, vostè sospiti, sospite (val.)
nosaltres sospitem
vosaltres, vós sospiteu, sospitau (bal.)
ells, elles, vostès sospitin, sospiten (val.)

sospitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sospitar
Infinitiu compost haver sospitat
Gerundi sospitant
Gerundi compost havent sospitat
Participi sospitat, sospitada, sospitats, sospitades