sospitar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| sospito (cent.), sospite (val.), sospit (bal.) |
| sospites |
| sospita |
| sospitem, sospitam (bal.) |
| sospiteu, sospitau (bal.) |
| sospiten |
Perfet
| he sospitat |
| has sospitat |
| ha sospitat |
| hem sospitat |
| heu sospitat |
| han sospitat |
Imperfet
| sospitava |
| sospitaves |
| sospitava |
| sospitàvem |
| sospitàveu |
| sospitaven |
Plusquamperfet
| havia sospitat |
| havies sospitat |
| havia sospitat |
| havíem sospitat |
| havíeu sospitat |
| havien sospitat |
Passat simple
| sospití |
| sospitares |
| sospità |
| sospitàrem |
| sospitàreu |
| sospitaren |
Passat perifràstic
| vaig sospitar |
| vas (vares) sospitar |
| va sospitar |
| vam (vàrem) sospitar |
| vau (vàreu) sospitar |
| van (varen) sospitar |
Passat anterior
| haguí sospitat |
| hagueres sospitat |
| hagué sospitat |
| haguérem sospitat |
| haguéreu sospitat |
| hagueren sospitat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver sospitat |
| vas haver sospitat |
| va haver sospitat |
| vam haver sospitat |
| vau haver sospitat |
| van haver sospitat |
Futur
| sospitaré |
| sospitaràs |
| sospitarà |
| sospitarem |
| sospitareu |
| sospitaran |
Futur perfet
| hauré sospitat |
| hauràs sospitat |
| haurà sospitat |
| haurem sospitat |
| haureu sospitat |
| hauran sospitat |
Condicional
| sospitaria |
| sospitaries |
| sospitaria |
| sospitaríem |
| sospitaríeu |
| sospitarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) sospitat |
| hauries (hagueres) sospitat |
| hauria (haguera) sospitat |
| hauríem (haguérem) sospitat |
| hauríeu (haguéreu) sospitat |
| haurien (hagueren) sospitat |
Mode subjuntiu
Present
| sospiti, sospite (val.) |
| sospitis, sospites (val.) |
| sospiti, sospite (val.) |
| sospitem |
| sospiteu |
| sospitin, sospiten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) sospitat |
| hagis (hages) sospitat |
| hagi (haja) sospitat |
| hàgim (hàgem) sospitat |
| hàgiu (hàgeu) sospitat |
| hagin (hagen) sospitat |
Imperfet
| sospités, sospitara (val.), sospitàs (val., bal.) |
| sospitessis, sospitares (val.), sospitassis (bal.), sospitesses, sospitasses (val., bal.) |
| sospités, sospitara (val.), sospitàs (val., bal.) |
| sospitéssim, sospitàrem (val.), sospitàssim (bal.), sospitéssem, sospitàssem (val., bal.) |
| sospitéssiu, sospitàreu (val.), sospitàssiu (bal.), sospitésseu, sospitàsseu (val., bal.) |
| sospitessin, sospitaren (val.), sospitassin (bal.), sospitessen, sospitassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) sospitat |
| haguessis (hagueres) sospitat |
| hagués (haguera) sospitat |
| haguéssim (haguérem) sospitat |
| haguéssiu (haguéreu) sospitat |
| haguessin (hagueren) sospitat |
Mode imperatiu
Present
| sospita |
| sospiti, sospite (val.) |
| sospitem |
| sospiteu, sospitau (bal.) |
| sospitin, sospiten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sospitar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sospitat |
| Gerundi | sospitant |
| Gerundi compost | havent sospitat |
| Participi | sospitat , sospitada , sospitats , sospitades |
Definició
- Tenir una creença negativa no confirmada sobre algú, malfiar-se.
- Tenir indicis o un pressentiment de la culpabilitat d'algú o de la possibilitat d'un mal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017