sortir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| surto (cent.), surt (val., bal.) |
| surts |
| surt |
| sortim |
| sortiu |
| surten |
Perfet
| he sortit |
| has sortit |
| ha sortit |
| hem sortit |
| heu sortit |
| han sortit |
Imperfet
| sortia |
| sorties |
| sortia |
| sortíem |
| sortíeu |
| sortien |
Plusquamperfet
| havia sortit |
| havies sortit |
| havia sortit |
| havíem sortit |
| havíeu sortit |
| havien sortit |
Passat simple
| sortí |
| sortires |
| sortí |
| sortírem |
| sortíreu |
| sortiren |
Passat perifràstic
| vaig sortir |
| vas (vares) sortir |
| va sortir |
| vam (vàrem) sortir |
| vau (vàreu) sortir |
| van (varen) sortir |
Passat anterior
| haguí sortit |
| hagueres sortit |
| hagué sortit |
| haguérem sortit |
| haguéreu sortit |
| hagueren sortit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver sortit |
| vas haver sortit |
| va haver sortit |
| vam haver sortit |
| vau haver sortit |
| van haver sortit |
Futur
| sortiré |
| sortiràs |
| sortirà |
| sortirem |
| sortireu |
| sortiran |
Futur perfet
| hauré sortit |
| hauràs sortit |
| haurà sortit |
| haurem sortit |
| haureu sortit |
| hauran sortit |
Condicional
| sortiria |
| sortiries |
| sortiria |
| sortiríem |
| sortiríeu |
| sortirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) sortit |
| hauries (hagueres) sortit |
| hauria (haguera) sortit |
| hauríem (haguérem) sortit |
| hauríeu (haguéreu) sortit |
| haurien (hagueren) sortit |
Mode subjuntiu
Present
| surti, surta (val.) |
| surtis, surtes (val.) |
| surti, surta (val.) |
| sortim, sortiguem (bal.) |
| sortiu, sortigueu (bal.) |
| surtin, surten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) sortit |
| hagis (hages) sortit |
| hagi (haja) sortit |
| hàgim (hàgem) sortit |
| hàgiu (hàgeu) sortit |
| hagin (hagen) sortit |
Imperfet
| sortís, sortira (val.) |
| sortissis, sortires (val.), sortisses |
| sortís, sortira (val.) |
| sortíssim, sortírem (val.), sortíssem |
| sortíssiu, sortíreu (val.), sortísseu |
| sortissin, sortiren (val.), sortissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) sortit |
| haguessis (hagueres) sortit |
| hagués (haguera) sortit |
| haguéssim (haguérem) sortit |
| haguéssiu (haguéreu) sortit |
| haguessin (hagueren) sortit |
Mode imperatiu
Present
| surt |
| surti, surta (val.) |
| sortim |
| sortiu |
| surtin, surten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sortir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sortit |
| Gerundi | sortint |
| Gerundi compost | havent sortit |
| Participi | sortit , sortida , sortits , sortides |
Definició
- Passar a fora.
- Sorgir, aparèixer
- Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017