Conjugació en català del verb «sorregar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sorregar

Mode indicatiu

Present
jo sorrego (cent.), sorregue (val.), sorreg (bal.)
tu sorregues
ell, ella, vostè sorrega
nosaltres sorreguem, sorregam (bal.)
vosaltres, vós sorregueu, sorregau (bal.)
ells, elles, vostès sorreguen
Perfet
jo he sorregat
tu has sorregat
ell, ella, vostè ha sorregat
nosaltres hem sorregat
vosaltres, vós heu sorregat
ells, elles, vostès han sorregat
Imperfet
jo sorregava
tu sorregaves
ell, ella, vostè sorregava
nosaltres sorregàvem
vosaltres, vós sorregàveu
ells, elles, vostès sorregaven
Plusquamperfet
jo havia sorregat
tu havies sorregat
ell, ella, vostè havia sorregat
nosaltres havíem sorregat
vosaltres, vós havíeu sorregat
ells, elles, vostès havien sorregat
Passat simple
jo sorreguí
tu sorregares
ell, ella, vostè sorregà
nosaltres sorregàrem
vosaltres, vós sorregàreu
ells, elles, vostès sorregaren
Passat perifràstic
jo vaig sorregar
tu vas (vares) sorregar
ell, ella, vostè va sorregar
nosaltres vam (vàrem) sorregar
vosaltres, vós vau (vàreu) sorregar
ells, elles, vostès van (varen) sorregar
Passat anterior
jo haguí sorregat
tu hagueres sorregat
ell, ella, vostè hagué sorregat
nosaltres haguérem sorregat
vosaltres, vós haguéreu sorregat
ells, elles, vostès hagueren sorregat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sorregat
tu vas haver sorregat
ell, ella, vostè va haver sorregat
nosaltres vam haver sorregat
vosaltres, vós vau haver sorregat
ells, elles, vostès van haver sorregat
Futur
jo sorregaré
tu sorregaràs
ell, ella, vostè sorregarà
nosaltres sorregarem
vosaltres, vós sorregareu
ells, elles, vostès sorregaran
Futur perfet
jo hauré sorregat
tu hauràs sorregat
ell, ella, vostè haurà sorregat
nosaltres haurem sorregat
vosaltres, vós haureu sorregat
ells, elles, vostès hauran sorregat
Condicional
jo sorregaria
tu sorregaries
ell, ella, vostè sorregaria
nosaltres sorregaríem
vosaltres, vós sorregaríeu
ells, elles, vostès sorregarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sorregat
tu hauries (hagueres) sorregat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sorregat
nosaltres hauríem (haguérem) sorregat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sorregat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sorregat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sorregar

Mode subjuntiu

Present
jo sorregui, sorregue (val.)
tu sorreguis, sorregues (val.)
ell, ella, vostè sorregui, sorregue (val.)
nosaltres sorreguem
vosaltres, vós sorregueu
ells, elles, vostès sorreguin, sorreguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sorregat
tu hagis (hages) sorregat
ell, ella, vostè hagi (haja) sorregat
nosaltres hàgim (hàgem) sorregat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sorregat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sorregat
Imperfet
jo sorregués, sorregara (val.), sorregàs (val., bal.)
tu sorreguessis, sorregares (val.), sorregassis (bal.), sorreguesses, sorregasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sorregués, sorregara (val.), sorregàs (val., bal.)
nosaltres sorreguéssim, sorregàrem (val.), sorregàssim (bal.), sorreguéssem, sorregàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sorreguéssiu, sorregàreu (val.), sorregàssiu (bal.), sorreguésseu, sorregàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sorreguessin, sorregaren (val.), sorregassin (bal.), sorreguessen, sorregassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sorregat
tu haguessis (hagueres) sorregat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sorregat
nosaltres haguéssim (haguérem) sorregat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sorregat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sorregat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sorregar

Mode imperatiu

Present
tu sorrega
ell, ella, vostè sorregui, sorregue (val.)
nosaltres sorreguem
vosaltres, vós sorregueu, sorregau (bal.)
ells, elles, vostès sorreguin, sorreguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sorregar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sorregar
Infinitiu compost haver sorregat
Gerundi sorregant
Gerundi compost havent sorregat
Participi sorregat, sorregada, sorregats, sorregades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

sorregar

  1. Regar el camp que no tocava.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.