sonar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| sono (cent.), sone (val.), son (bal.) |
| sones |
| sona |
| sonem, sonam (bal.) |
| soneu, sonau (bal.) |
| sonen |
Perfet
| he sonat |
| has sonat |
| ha sonat |
| hem sonat |
| heu sonat |
| han sonat |
Imperfet
| sonava |
| sonaves |
| sonava |
| sonàvem |
| sonàveu |
| sonaven |
Plusquamperfet
| havia sonat |
| havies sonat |
| havia sonat |
| havíem sonat |
| havíeu sonat |
| havien sonat |
Passat simple
| soní |
| sonares |
| sonà |
| sonàrem |
| sonàreu |
| sonaren |
Passat perifràstic
| vaig sonar |
| vas (vares) sonar |
| va sonar |
| vam (vàrem) sonar |
| vau (vàreu) sonar |
| van (varen) sonar |
Passat anterior
| haguí sonat |
| hagueres sonat |
| hagué sonat |
| haguérem sonat |
| haguéreu sonat |
| hagueren sonat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver sonat |
| vas haver sonat |
| va haver sonat |
| vam haver sonat |
| vau haver sonat |
| van haver sonat |
Futur
| sonaré |
| sonaràs |
| sonarà |
| sonarem |
| sonareu |
| sonaran |
Futur perfet
| hauré sonat |
| hauràs sonat |
| haurà sonat |
| haurem sonat |
| haureu sonat |
| hauran sonat |
Condicional
| sonaria |
| sonaries |
| sonaria |
| sonaríem |
| sonaríeu |
| sonarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) sonat |
| hauries (hagueres) sonat |
| hauria (haguera) sonat |
| hauríem (haguérem) sonat |
| hauríeu (haguéreu) sonat |
| haurien (hagueren) sonat |
Mode subjuntiu
Present
| soni, sone (val.) |
| sonis, sones (val.) |
| soni, sone (val.) |
| sonem |
| soneu |
| sonin, sonen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) sonat |
| hagis (hages) sonat |
| hagi (haja) sonat |
| hàgim (hàgem) sonat |
| hàgiu (hàgeu) sonat |
| hagin (hagen) sonat |
Imperfet
| sonés, sonara (val.), sonàs (val., bal.) |
| sonessis, sonares (val.), sonassis (bal.), sonesses, sonasses (val., bal.) |
| sonés, sonara (val.), sonàs (val., bal.) |
| sonéssim, sonàrem (val.), sonàssim (bal.), sonéssem, sonàssem (val., bal.) |
| sonéssiu, sonàreu (val.), sonàssiu (bal.), sonésseu, sonàsseu (val., bal.) |
| sonessin, sonaren (val.), sonassin (bal.), sonessen, sonassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) sonat |
| haguessis (hagueres) sonat |
| hagués (haguera) sonat |
| haguéssim (haguérem) sonat |
| haguéssiu (haguéreu) sonat |
| haguessin (hagueren) sonat |
Mode imperatiu
Present
| sona |
| soni, sone (val.) |
| sonem |
| soneu, sonau (bal.) |
| sonin, sonen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sonar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sonat |
| Gerundi | sonant |
| Gerundi compost | havent sonat |
| Participi | sonat , sonada , sonats , sonades |
Definició
- Emetre so.
- Les campanes sonen.
- Fer que un instrument musical produeixi el seu so.
- Causar una impressió, un efecte vagament conegut.
- Em sona la seva cara.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017