Conjugació del verb «sonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sonar

Mode indicatiu

Present
jo sono (cent.), sone (val.), son (bal.)
tu sones
ell, ella, vostè sona
nosaltres sonem, sonam (bal.)
vosaltres, vós soneu, sonau (bal.)
ells, elles, vostès sonen
Perfet
jo he sonat
tu has sonat
ell, ella, vostè ha sonat
nosaltres hem sonat
vosaltres, vós heu sonat
ells, elles, vostès han sonat
Imperfet
jo sonava
tu sonaves
ell, ella, vostè sonava
nosaltres sonàvem
vosaltres, vós sonàveu
ells, elles, vostès sonaven
Plusquamperfet
jo havia sonat
tu havies sonat
ell, ella, vostè havia sonat
nosaltres havíem sonat
vosaltres, vós havíeu sonat
ells, elles, vostès havien sonat
Passat simple
jo soní
tu sonares
ell, ella, vostè sonà
nosaltres sonàrem
vosaltres, vós sonàreu
ells, elles, vostès sonaren
Passat perifràstic
jo vaig sonar
tu vas (vares) sonar
ell, ella, vostè va sonar
nosaltres vam (vàrem) sonar
vosaltres, vós vau (vàreu) sonar
ells, elles, vostès van (varen) sonar
Passat anterior
jo haguí sonat
tu hagueres sonat
ell, ella, vostè hagué sonat
nosaltres haguérem sonat
vosaltres, vós haguéreu sonat
ells, elles, vostès hagueren sonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sonat
tu vas haver sonat
ell, ella, vostè va haver sonat
nosaltres vam haver sonat
vosaltres, vós vau haver sonat
ells, elles, vostès van haver sonat
Futur
jo sonaré
tu sonaràs
ell, ella, vostè sonarà
nosaltres sonarem
vosaltres, vós sonareu
ells, elles, vostès sonaran
Futur perfet
jo hauré sonat
tu hauràs sonat
ell, ella, vostè haurà sonat
nosaltres haurem sonat
vosaltres, vós haureu sonat
ells, elles, vostès hauran sonat
Condicional
jo sonaria
tu sonaries
ell, ella, vostè sonaria
nosaltres sonaríem
vosaltres, vós sonaríeu
ells, elles, vostès sonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sonat
tu hauries (hagueres) sonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sonat
nosaltres hauríem (haguérem) sonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sonat

sonar

Mode subjuntiu

Present
jo soni, sone (val.)
tu sonis, sones (val.)
ell, ella, vostè soni, sone (val.)
nosaltres sonem
vosaltres, vós soneu
ells, elles, vostès sonin, sonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sonat
tu hagis (hages) sonat
ell, ella, vostè hagi (haja) sonat
nosaltres hàgim (hàgem) sonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sonat
Imperfet
jo sonés, sonara (val.), sonàs (val., bal.)
tu sonessis, sonares (val.), sonassis (bal.), sonesses, sonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sonés, sonara (val.), sonàs (val., bal.)
nosaltres sonéssim, sonàrem (val.), sonàssim (bal.), sonéssem, sonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sonéssiu, sonàreu (val.), sonàssiu (bal.), sonésseu, sonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sonessin, sonaren (val.), sonassin (bal.), sonessen, sonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sonat
tu haguessis (hagueres) sonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sonat
nosaltres haguéssim (haguérem) sonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sonat

sonar

Imperatiu

Present
tu sona
ell, ella, vostè soni, sone (val.)
nosaltres sonem
vosaltres, vós soneu, sonau (bal.)
ells, elles, vostès sonin, sonen (val.)

sonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sonar
Infinitiu compost haver sonat
Gerundi sonant
Gerundi compost havent sonat
Participi sonat, sonada, sonats, sonades