soltar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| solto (cent.), solte (val.), solt (bal.) |
| soltes |
| solta |
| soltem, soltam (bal.) |
| solteu, soltau (bal.) |
| solten |
Perfet
| he soltat |
| has soltat |
| ha soltat |
| hem soltat |
| heu soltat |
| han soltat |
Imperfet
| soltava |
| soltaves |
| soltava |
| soltàvem |
| soltàveu |
| soltaven |
Plusquamperfet
| havia soltat |
| havies soltat |
| havia soltat |
| havíem soltat |
| havíeu soltat |
| havien soltat |
Passat simple
| soltí |
| soltares |
| soltà |
| soltàrem |
| soltàreu |
| soltaren |
Passat perifràstic
| vaig soltar |
| vas (vares) soltar |
| va soltar |
| vam (vàrem) soltar |
| vau (vàreu) soltar |
| van (varen) soltar |
Passat anterior
| haguí soltat |
| hagueres soltat |
| hagué soltat |
| haguérem soltat |
| haguéreu soltat |
| hagueren soltat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver soltat |
| vas haver soltat |
| va haver soltat |
| vam haver soltat |
| vau haver soltat |
| van haver soltat |
Futur
| soltaré |
| soltaràs |
| soltarà |
| soltarem |
| soltareu |
| soltaran |
Futur perfet
| hauré soltat |
| hauràs soltat |
| haurà soltat |
| haurem soltat |
| haureu soltat |
| hauran soltat |
Condicional
| soltaria |
| soltaries |
| soltaria |
| soltaríem |
| soltaríeu |
| soltarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) soltat |
| hauries (hagueres) soltat |
| hauria (haguera) soltat |
| hauríem (haguérem) soltat |
| hauríeu (haguéreu) soltat |
| haurien (hagueren) soltat |
Mode subjuntiu
Present
| solti, solte (val.) |
| soltis, soltes (val.) |
| solti, solte (val.) |
| soltem |
| solteu |
| soltin, solten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) soltat |
| hagis (hages) soltat |
| hagi (haja) soltat |
| hàgim (hàgem) soltat |
| hàgiu (hàgeu) soltat |
| hagin (hagen) soltat |
Imperfet
| soltés, soltara (val.), soltàs (val., bal.) |
| soltessis, soltares (val.), soltassis (bal.), soltesses, soltasses (val., bal.) |
| soltés, soltara (val.), soltàs (val., bal.) |
| soltéssim, soltàrem (val.), soltàssim (bal.), soltéssem, soltàssem (val., bal.) |
| soltéssiu, soltàreu (val.), soltàssiu (bal.), soltésseu, soltàsseu (val., bal.) |
| soltessin, soltaren (val.), soltassin (bal.), soltessen, soltassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) soltat |
| haguessis (hagueres) soltat |
| hagués (haguera) soltat |
| haguéssim (haguérem) soltat |
| haguéssiu (haguéreu) soltat |
| haguessin (hagueren) soltat |
Mode imperatiu
Present
| solta |
| solti, solte (val.) |
| soltem |
| solteu, soltau (bal.) |
| soltin, solten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | soltar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver soltat |
| Gerundi | soltant |
| Gerundi compost | havent soltat |
| Participi | soltat , soltada , soltats , soltades |
Definició
- Deixar anar, deixar d’estar agafat o retingut.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017