solsir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| solseixo (cent.), solsesc (val., bal.), solsisc (val.) |
| solseixes, solsixes (val.) |
| solseix, solsix (val.) |
| solsim |
| solsiu |
| solseixen, solsixen (val.) |
Perfet
| he solsit |
| has solsit |
| ha solsit |
| hem solsit |
| heu solsit |
| han solsit |
Imperfet
| solsia |
| solsies |
| solsia |
| solsíem |
| solsíeu |
| solsien |
Plusquamperfet
| havia solsit |
| havies solsit |
| havia solsit |
| havíem solsit |
| havíeu solsit |
| havien solsit |
Passat simple
| solsí |
| solsires |
| solsí |
| solsírem |
| solsíreu |
| solsiren |
Passat perifràstic
| vaig solsir |
| vas (vares) solsir |
| va solsir |
| vam (vàrem) solsir |
| vau (vàreu) solsir |
| van (varen) solsir |
Passat anterior
| haguí solsit |
| hagueres solsit |
| hagué solsit |
| haguérem solsit |
| haguéreu solsit |
| hagueren solsit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver solsit |
| vas haver solsit |
| va haver solsit |
| vam haver solsit |
| vau haver solsit |
| van haver solsit |
Futur
| solsiré |
| solsiràs |
| solsirà |
| solsirem |
| solsireu |
| solsiran |
Futur perfet
| hauré solsit |
| hauràs solsit |
| haurà solsit |
| haurem solsit |
| haureu solsit |
| hauran solsit |
Condicional
| solsiria |
| solsiries |
| solsiria |
| solsiríem |
| solsiríeu |
| solsirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) solsit |
| hauries (hagueres) solsit |
| hauria (haguera) solsit |
| hauríem (haguérem) solsit |
| hauríeu (haguéreu) solsit |
| haurien (hagueren) solsit |
Mode subjuntiu
Present
| solseixi, solsesca / solsisca (val.), solsesqui (bal.) |
| solseixis, solsesques / solsisques (val.), solsesquis (bal.) |
| solseixi, solsesca / solsisca (val.), solsesqui (bal.) |
| solsim, solsiguem (bal.) |
| solsiu, solsigueu (bal.) |
| solseixin, solsesquen / solsisquen (val.), solsesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) solsit |
| hagis (hages) solsit |
| hagi (haja) solsit |
| hàgim (hàgem) solsit |
| hàgiu (hàgeu) solsit |
| hagin (hagen) solsit |
Imperfet
| solsís, solsira (val.) |
| solsissis, solsires (val.), solsisses |
| solsís, solsira (val.) |
| solsíssim, solsírem (val.), solsíssem |
| solsíssiu, solsíreu (val.), solsísseu |
| solsissin, solsiren (val.), solsissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) solsit |
| haguessis (hagueres) solsit |
| hagués (haguera) solsit |
| haguéssim (haguérem) solsit |
| haguéssiu (haguéreu) solsit |
| haguessin (hagueren) solsit |
Mode imperatiu
Present
| solseix, solsix (val.) |
| solseixi, solsesca / solsisca (val.), solsesqui (bal.) |
| solsim, solsiguem (bal.) |
| solsiu |
| solseixin, solsesquen / solsisquen (val.), solsesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | solsir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver solsit |
| Gerundi | solsint |
| Gerundi compost | havent solsit |
| Participi | solsit , solsida , solsits , solsides |
Definició
- ensulsiar-se
- consumir-se
- Torrar-se un menjar fins quedar gens sucós.
- esllavissar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017