Conjugació en català del verb «soler»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

soler

Mode indicatiu

Present
jo solc
tu sols
ell, ella, vostè sol
nosaltres solem
vosaltres, vós soleu
ells, elles, vostès solen
Perfet
jo he solgut
tu has solgut
ell, ella, vostè ha solgut
nosaltres hem solgut
vosaltres, vós heu solgut
ells, elles, vostès han solgut
Imperfet
jo solia
tu solies
ell, ella, vostè solia
nosaltres solíem
vosaltres, vós solíeu
ells, elles, vostès solien
Plusquamperfet
jo havia solgut
tu havies solgut
ell, ella, vostè havia solgut
nosaltres havíem solgut
vosaltres, vós havíeu solgut
ells, elles, vostès havien solgut
Passat simple
jo solguí
tu solgueres
ell, ella, vostè solgué
nosaltres solguérem
vosaltres, vós solguéreu
ells, elles, vostès solgueren
Passat perifràstic
jo vaig soldre / soler
tu vas (vares) soldre / soler
ell, ella, vostè va soldre / soler
nosaltres vam (vàrem) soldre / soler
vosaltres, vós vau (vàreu) soldre / soler
ells, elles, vostès van (varen) soldre / soler
Passat anterior
jo haguí solgut
tu hagueres solgut
ell, ella, vostè hagué solgut
nosaltres haguérem solgut
vosaltres, vós haguéreu solgut
ells, elles, vostès hagueren solgut
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver solgut
tu vas haver solgut
ell, ella, vostè va haver solgut
nosaltres vam haver solgut
vosaltres, vós vau haver solgut
ells, elles, vostès van haver solgut
Futur
jo soldré
tu soldràs
ell, ella, vostè soldrà
nosaltres soldrem
vosaltres, vós soldreu
ells, elles, vostès soldran
Futur perfet
jo hauré solgut
tu hauràs solgut
ell, ella, vostè haurà solgut
nosaltres haurem solgut
vosaltres, vós haureu solgut
ells, elles, vostès hauran solgut
Condicional
jo soldria
tu soldries
ell, ella, vostè soldria
nosaltres soldríem
vosaltres, vós soldríeu
ells, elles, vostès soldrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) solgut
tu hauries (hagueres) solgut
ell, ella, vostè hauria (haguera) solgut
nosaltres hauríem (haguérem) solgut
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) solgut
ells, elles, vostès haurien (hagueren) solgut
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

soler

Mode subjuntiu

Present
jo solgui, solga (val.)
tu solguis, solgues (val.)
ell, ella, vostè solgui, solga (val.)
nosaltres solguem
vosaltres, vós solgueu
ells, elles, vostès solguin, solguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) solgut
tu hagis (hages) solgut
ell, ella, vostè hagi (haja) solgut
nosaltres hàgim (hàgem) solgut
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) solgut
ells, elles, vostès hagin (hagen) solgut
Imperfet
jo solgués, solguera (val.)
tu solguessis, solgueres (val.), solguesses
ell, ella, vostè solgués, solguera (val.)
nosaltres solguéssim, solguérem (val.), solguéssem
vosaltres, vós solguéssiu, solguéreu (val.), solguésseu
ells, elles, vostès solguessin, solgueren (val.), solguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) solgut
tu haguessis (hagueres) solgut
ell, ella, vostè hagués (haguera) solgut
nosaltres haguéssim (haguérem) solgut
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) solgut
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) solgut
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

soler

Mode imperatiu

Present
tu sol
ell, ella, vostè solgui, solga (val.)
nosaltres solguem
vosaltres, vós soleu
ells, elles, vostès solguin, solguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

soler

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu soldre / soler
Infinitiu compost haver solgut
Gerundi solent
Gerundi compost havent solgut
Participi solgut, solguda, solguts, solgudes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

soler

  1. Fer habitualment o esdevenir-se l'acció indicada per l'infinitiu que el segueix

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.