Conjugació del verb «solcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

solcar

Mode indicatiu

Present
jo solc, solco (cent.), solque (val.)
tu solques
ell, ella, vostè solca
nosaltres solquem, solcam (bal.)
vosaltres, vós solqueu, solcau (bal.)
ells, elles, vostès solquen
Perfet
jo he solcat
tu has solcat
ell, ella, vostè ha solcat
nosaltres hem solcat
vosaltres, vós heu solcat
ells, elles, vostès han solcat
Imperfet
jo solcava
tu solcaves
ell, ella, vostè solcava
nosaltres solcàvem
vosaltres, vós solcàveu
ells, elles, vostès solcaven
Plusquamperfet
jo havia solcat
tu havies solcat
ell, ella, vostè havia solcat
nosaltres havíem solcat
vosaltres, vós havíeu solcat
ells, elles, vostès havien solcat
Passat simple
jo solquí
tu solcares
ell, ella, vostè solcà
nosaltres solcàrem
vosaltres, vós solcàreu
ells, elles, vostès solcaren
Passat perifràstic
jo vaig solcar
tu vas (vares) solcar
ell, ella, vostè va solcar
nosaltres vam (vàrem) solcar
vosaltres, vós vau (vàreu) solcar
ells, elles, vostès van (varen) solcar
Passat anterior
jo haguí solcat
tu hagueres solcat
ell, ella, vostè hagué solcat
nosaltres haguérem solcat
vosaltres, vós haguéreu solcat
ells, elles, vostès hagueren solcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver solcat
tu vas haver solcat
ell, ella, vostè va haver solcat
nosaltres vam haver solcat
vosaltres, vós vau haver solcat
ells, elles, vostès van haver solcat
Futur
jo solcaré
tu solcaràs
ell, ella, vostè solcarà
nosaltres solcarem
vosaltres, vós solcareu
ells, elles, vostès solcaran
Futur perfet
jo hauré solcat
tu hauràs solcat
ell, ella, vostè haurà solcat
nosaltres haurem solcat
vosaltres, vós haureu solcat
ells, elles, vostès hauran solcat
Condicional
jo solcaria
tu solcaries
ell, ella, vostè solcaria
nosaltres solcaríem
vosaltres, vós solcaríeu
ells, elles, vostès solcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) solcat
tu hauries (hagueres) solcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) solcat
nosaltres hauríem (haguérem) solcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) solcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) solcat

solcar

Mode subjuntiu

Present
jo solqui, solque (val.)
tu solquis, solques (val.)
ell, ella, vostè solqui, solque (val.)
nosaltres solquem
vosaltres, vós solqueu
ells, elles, vostès solquin, solquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) solcat
tu hagis (hages) solcat
ell, ella, vostè hagi (haja) solcat
nosaltres hàgim (hàgem) solcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) solcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) solcat
Imperfet
jo solqués, solcara (val.), solcàs (val., bal.)
tu solquessis, solcares (val.), solcassis (bal.), solquesses, solcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè solqués, solcara (val.), solcàs (val., bal.)
nosaltres solquéssim, solcàrem (val.), solcàssim (bal.), solquéssem, solcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós solquéssiu, solcàreu (val.), solcàssiu (bal.), solquésseu, solcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès solquessin, solcaren (val.), solcassin (bal.), solquessen, solcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) solcat
tu haguessis (hagueres) solcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) solcat
nosaltres haguéssim (haguérem) solcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) solcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) solcat

solcar

Imperatiu

Present
tu solca
ell, ella, vostè solqui, solque (val.)
nosaltres solquem
vosaltres, vós solqueu, solcau (bal.)
ells, elles, vostès solquin, solquen (val.)

solcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu solcar
Infinitiu compost haver solcat
Gerundi solcant
Gerundi compost havent solcat
Participi solcat, solcada, solcats, solcades