solcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| solc, solco (cent.), solque (val.) |
| solques |
| solca |
| solquem, solcam (bal.) |
| solqueu, solcau (bal.) |
| solquen |
Perfet
| he solcat |
| has solcat |
| ha solcat |
| hem solcat |
| heu solcat |
| han solcat |
Imperfet
| solcava |
| solcaves |
| solcava |
| solcàvem |
| solcàveu |
| solcaven |
Plusquamperfet
| havia solcat |
| havies solcat |
| havia solcat |
| havíem solcat |
| havíeu solcat |
| havien solcat |
Passat simple
| solquí |
| solcares |
| solcà |
| solcàrem |
| solcàreu |
| solcaren |
Passat perifràstic
| vaig solcar |
| vas (vares) solcar |
| va solcar |
| vam (vàrem) solcar |
| vau (vàreu) solcar |
| van (varen) solcar |
Passat anterior
| haguí solcat |
| hagueres solcat |
| hagué solcat |
| haguérem solcat |
| haguéreu solcat |
| hagueren solcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver solcat |
| vas haver solcat |
| va haver solcat |
| vam haver solcat |
| vau haver solcat |
| van haver solcat |
Futur
| solcaré |
| solcaràs |
| solcarà |
| solcarem |
| solcareu |
| solcaran |
Futur perfet
| hauré solcat |
| hauràs solcat |
| haurà solcat |
| haurem solcat |
| haureu solcat |
| hauran solcat |
Condicional
| solcaria |
| solcaries |
| solcaria |
| solcaríem |
| solcaríeu |
| solcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) solcat |
| hauries (hagueres) solcat |
| hauria (haguera) solcat |
| hauríem (haguérem) solcat |
| hauríeu (haguéreu) solcat |
| haurien (hagueren) solcat |
Mode subjuntiu
Present
| solqui, solque (val.) |
| solquis, solques (val.) |
| solqui, solque (val.) |
| solquem |
| solqueu |
| solquin, solquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) solcat |
| hagis (hages) solcat |
| hagi (haja) solcat |
| hàgim (hàgem) solcat |
| hàgiu (hàgeu) solcat |
| hagin (hagen) solcat |
Imperfet
| solqués, solcara (val.), solcàs (val., bal.) |
| solquessis, solcares (val.), solcassis (bal.), solquesses, solcasses (val., bal.) |
| solqués, solcara (val.), solcàs (val., bal.) |
| solquéssim, solcàrem (val.), solcàssim (bal.), solquéssem, solcàssem (val., bal.) |
| solquéssiu, solcàreu (val.), solcàssiu (bal.), solquésseu, solcàsseu (val., bal.) |
| solquessin, solcaren (val.), solcassin (bal.), solquessen, solcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) solcat |
| haguessis (hagueres) solcat |
| hagués (haguera) solcat |
| haguéssim (haguérem) solcat |
| haguéssiu (haguéreu) solcat |
| haguessin (hagueren) solcat |
Mode imperatiu
Present
| solca |
| solqui, solque (val.) |
| solquem |
| solqueu, solcau (bal.) |
| solquin, solquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | solcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver solcat |
| Gerundi | solcant |
| Gerundi compost | havent solcat |
| Participi | solcat , solcada , solcats , solcades |
Definició
- Fer solcs a terra.
- Volar un ocell.
- Travessar l'aire un avió o aeronau.
- Moure's pel mar un vaixell.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017