Conjugació del verb «solapar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

solapar

Mode indicatiu

Present
jo solapo (cent.), solape (val.), solap (bal.)
tu solapes
ell, ella, vostè solapa
nosaltres solapem, solapam (bal.)
vosaltres, vós solapeu, solapau (bal.)
ells, elles, vostès solapen
Perfet
jo he solapat
tu has solapat
ell, ella, vostè ha solapat
nosaltres hem solapat
vosaltres, vós heu solapat
ells, elles, vostès han solapat
Imperfet
jo solapava
tu solapaves
ell, ella, vostè solapava
nosaltres solapàvem
vosaltres, vós solapàveu
ells, elles, vostès solapaven
Plusquamperfet
jo havia solapat
tu havies solapat
ell, ella, vostè havia solapat
nosaltres havíem solapat
vosaltres, vós havíeu solapat
ells, elles, vostès havien solapat
Passat simple
jo solapí
tu solapares
ell, ella, vostè solapà
nosaltres solapàrem
vosaltres, vós solapàreu
ells, elles, vostès solaparen
Passat perifràstic
jo vaig solapar
tu vas (vares) solapar
ell, ella, vostè va solapar
nosaltres vam (vàrem) solapar
vosaltres, vós vau (vàreu) solapar
ells, elles, vostès van (varen) solapar
Passat anterior
jo haguí solapat
tu hagueres solapat
ell, ella, vostè hagué solapat
nosaltres haguérem solapat
vosaltres, vós haguéreu solapat
ells, elles, vostès hagueren solapat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver solapat
tu vas haver solapat
ell, ella, vostè va haver solapat
nosaltres vam haver solapat
vosaltres, vós vau haver solapat
ells, elles, vostès van haver solapat
Futur
jo solaparé
tu solaparàs
ell, ella, vostè solaparà
nosaltres solaparem
vosaltres, vós solapareu
ells, elles, vostès solaparan
Futur perfet
jo hauré solapat
tu hauràs solapat
ell, ella, vostè haurà solapat
nosaltres haurem solapat
vosaltres, vós haureu solapat
ells, elles, vostès hauran solapat
Condicional
jo solaparia
tu solaparies
ell, ella, vostè solaparia
nosaltres solaparíem
vosaltres, vós solaparíeu
ells, elles, vostès solaparien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) solapat
tu hauries (hagueres) solapat
ell, ella, vostè hauria (haguera) solapat
nosaltres hauríem (haguérem) solapat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) solapat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) solapat

solapar

Mode subjuntiu

Present
jo solapi, solape (val.)
tu solapis, solapes (val.)
ell, ella, vostè solapi, solape (val.)
nosaltres solapem
vosaltres, vós solapeu
ells, elles, vostès solapin, solapen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) solapat
tu hagis (hages) solapat
ell, ella, vostè hagi (haja) solapat
nosaltres hàgim (hàgem) solapat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) solapat
ells, elles, vostès hagin (hagen) solapat
Imperfet
jo solapés, solapara (val.), solapàs (val., bal.)
tu solapessis, solapares (val.), solapassis (bal.), solapesses, solapasses (val., bal.)
ell, ella, vostè solapés, solapara (val.), solapàs (val., bal.)
nosaltres solapéssim, solapàrem (val.), solapàssim (bal.), solapéssem, solapàssem (val., bal.)
vosaltres, vós solapéssiu, solapàreu (val.), solapàssiu (bal.), solapésseu, solapàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès solapessin, solaparen (val.), solapassin (bal.), solapessen, solapassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) solapat
tu haguessis (hagueres) solapat
ell, ella, vostè hagués (haguera) solapat
nosaltres haguéssim (haguérem) solapat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) solapat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) solapat

solapar

Imperatiu

Present
tu solapa
ell, ella, vostè solapi, solape (val.)
nosaltres solapem
vosaltres, vós solapeu, solapau (bal.)
ells, elles, vostès solapin, solapen (val.)

solapar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu solapar
Infinitiu compost haver solapat
Gerundi solapant
Gerundi compost havent solapat
Participi solapat, solapada, solapats, solapades