Conjugació del verb «sincopar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

sincopar

Mode indicatiu

Present
jo sincopo (cent.), sincope (val.), sincop (bal.)
tu sincopes
ell, ella, vostè sincopa
nosaltres sincopem, sincopam (bal.)
vosaltres, vós sincopeu, sincopau (bal.)
ells, elles, vostès sincopen
Perfet
jo he sincopat
tu has sincopat
ell, ella, vostè ha sincopat
nosaltres hem sincopat
vosaltres, vós heu sincopat
ells, elles, vostès han sincopat
Imperfet
jo sincopava
tu sincopaves
ell, ella, vostè sincopava
nosaltres sincopàvem
vosaltres, vós sincopàveu
ells, elles, vostès sincopaven
Plusquamperfet
jo havia sincopat
tu havies sincopat
ell, ella, vostè havia sincopat
nosaltres havíem sincopat
vosaltres, vós havíeu sincopat
ells, elles, vostès havien sincopat
Passat simple
jo sincopí
tu sincopares
ell, ella, vostè sincopà
nosaltres sincopàrem
vosaltres, vós sincopàreu
ells, elles, vostès sincoparen
Passat perifràstic
jo vaig sincopar
tu vas (vares) sincopar
ell, ella, vostè va sincopar
nosaltres vam (vàrem) sincopar
vosaltres, vós vau (vàreu) sincopar
ells, elles, vostès van (varen) sincopar
Passat anterior
jo haguí sincopat
tu hagueres sincopat
ell, ella, vostè hagué sincopat
nosaltres haguérem sincopat
vosaltres, vós haguéreu sincopat
ells, elles, vostès hagueren sincopat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver sincopat
tu vas haver sincopat
ell, ella, vostè va haver sincopat
nosaltres vam haver sincopat
vosaltres, vós vau haver sincopat
ells, elles, vostès van haver sincopat
Futur
jo sincoparé
tu sincoparàs
ell, ella, vostè sincoparà
nosaltres sincoparem
vosaltres, vós sincopareu
ells, elles, vostès sincoparan
Futur perfet
jo hauré sincopat
tu hauràs sincopat
ell, ella, vostè haurà sincopat
nosaltres haurem sincopat
vosaltres, vós haureu sincopat
ells, elles, vostès hauran sincopat
Condicional
jo sincoparia
tu sincoparies
ell, ella, vostè sincoparia
nosaltres sincoparíem
vosaltres, vós sincoparíeu
ells, elles, vostès sincoparien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) sincopat
tu hauries (hagueres) sincopat
ell, ella, vostè hauria (haguera) sincopat
nosaltres hauríem (haguérem) sincopat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) sincopat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) sincopat

sincopar

Mode subjuntiu

Present
jo sincopi, sincope (val.)
tu sincopis, sincopes (val.)
ell, ella, vostè sincopi, sincope (val.)
nosaltres sincopem
vosaltres, vós sincopeu
ells, elles, vostès sincopin, sincopen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) sincopat
tu hagis (hages) sincopat
ell, ella, vostè hagi (haja) sincopat
nosaltres hàgim (hàgem) sincopat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) sincopat
ells, elles, vostès hagin (hagen) sincopat
Imperfet
jo sincopés, sincopara (val.), sincopàs (val., bal.)
tu sincopessis, sincopares (val.), sincopassis (bal.), sincopesses, sincopasses (val., bal.)
ell, ella, vostè sincopés, sincopara (val.), sincopàs (val., bal.)
nosaltres sincopéssim, sincopàrem (val.), sincopàssim (bal.), sincopéssem, sincopàssem (val., bal.)
vosaltres, vós sincopéssiu, sincopàreu (val.), sincopàssiu (bal.), sincopésseu, sincopàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès sincopessin, sincoparen (val.), sincopassin (bal.), sincopessen, sincopassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) sincopat
tu haguessis (hagueres) sincopat
ell, ella, vostè hagués (haguera) sincopat
nosaltres haguéssim (haguérem) sincopat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) sincopat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) sincopat

sincopar

Imperatiu

Present
tu sincopa
ell, ella, vostè sincopi, sincope (val.)
nosaltres sincopem
vosaltres, vós sincopeu, sincopau (bal.)
ells, elles, vostès sincopin, sincopen (val.)

sincopar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu sincopar
Infinitiu compost haver sincopat
Gerundi sincopant
Gerundi compost havent sincopat
Participi sincopat, sincopada, sincopats, sincopades