senzillar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| senzillo (cent.), senzille (val.), senzill (bal.) |
| senzilles |
| senzilla |
| senzillem, senzillam (bal.) |
| senzilleu, senzillau (bal.) |
| senzillen |
Perfet
| he senzillat |
| has senzillat |
| ha senzillat |
| hem senzillat |
| heu senzillat |
| han senzillat |
Imperfet
| senzillava |
| senzillaves |
| senzillava |
| senzillàvem |
| senzillàveu |
| senzillaven |
Plusquamperfet
| havia senzillat |
| havies senzillat |
| havia senzillat |
| havíem senzillat |
| havíeu senzillat |
| havien senzillat |
Passat simple
| senzillí |
| senzillares |
| senzillà |
| senzillàrem |
| senzillàreu |
| senzillaren |
Passat perifràstic
| vaig senzillar |
| vas (vares) senzillar |
| va senzillar |
| vam (vàrem) senzillar |
| vau (vàreu) senzillar |
| van (varen) senzillar |
Passat anterior
| haguí senzillat |
| hagueres senzillat |
| hagué senzillat |
| haguérem senzillat |
| haguéreu senzillat |
| hagueren senzillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver senzillat |
| vas haver senzillat |
| va haver senzillat |
| vam haver senzillat |
| vau haver senzillat |
| van haver senzillat |
Futur
| senzillaré |
| senzillaràs |
| senzillarà |
| senzillarem |
| senzillareu |
| senzillaran |
Futur perfet
| hauré senzillat |
| hauràs senzillat |
| haurà senzillat |
| haurem senzillat |
| haureu senzillat |
| hauran senzillat |
Condicional
| senzillaria |
| senzillaries |
| senzillaria |
| senzillaríem |
| senzillaríeu |
| senzillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) senzillat |
| hauries (hagueres) senzillat |
| hauria (haguera) senzillat |
| hauríem (haguérem) senzillat |
| hauríeu (haguéreu) senzillat |
| haurien (hagueren) senzillat |
Mode subjuntiu
Present
| senzilli, senzille (val.) |
| senzillis, senzilles (val.) |
| senzilli, senzille (val.) |
| senzillem |
| senzilleu |
| senzillin, senzillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) senzillat |
| hagis (hages) senzillat |
| hagi (haja) senzillat |
| hàgim (hàgem) senzillat |
| hàgiu (hàgeu) senzillat |
| hagin (hagen) senzillat |
Imperfet
| senzillés, senzillara (val.), senzillàs (val., bal.) |
| senzillessis, senzillares (val.), senzillassis (bal.), senzillesses, senzillasses (val., bal.) |
| senzillés, senzillara (val.), senzillàs (val., bal.) |
| senzilléssim, senzillàrem (val.), senzillàssim (bal.), senzilléssem, senzillàssem (val., bal.) |
| senzilléssiu, senzillàreu (val.), senzillàssiu (bal.), senzillésseu, senzillàsseu (val., bal.) |
| senzillessin, senzillaren (val.), senzillassin (bal.), senzillessen, senzillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) senzillat |
| haguessis (hagueres) senzillat |
| hagués (haguera) senzillat |
| haguéssim (haguérem) senzillat |
| haguéssiu (haguéreu) senzillat |
| haguessin (hagueren) senzillat |
Mode imperatiu
Present
| senzilla |
| senzilli, senzille (val.) |
| senzillem |
| senzilleu, senzillau (bal.) |
| senzillin, senzillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | senzillar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver senzillat |
| Gerundi | senzillant |
| Gerundi compost | havent senzillat |
| Participi | senzillat , senzillada , senzillats , senzillades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017