sentenciar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| sentencio (cent.), sentencie (val.), sentencii (bal.) |
| sentencies |
| sentencia |
| sentenciem, sentenciam (bal.) |
| sentencieu, sentenciau (bal.) |
| sentencien |
Perfet
| he sentenciat |
| has sentenciat |
| ha sentenciat |
| hem sentenciat |
| heu sentenciat |
| han sentenciat |
Imperfet
| sentenciava |
| sentenciaves |
| sentenciava |
| sentenciàvem |
| sentenciàveu |
| sentenciaven |
Plusquamperfet
| havia sentenciat |
| havies sentenciat |
| havia sentenciat |
| havíem sentenciat |
| havíeu sentenciat |
| havien sentenciat |
Passat simple
| sentencií |
| sentenciares |
| sentencià |
| sentenciàrem |
| sentenciàreu |
| sentenciaren |
Passat perifràstic
| vaig sentenciar |
| vas (vares) sentenciar |
| va sentenciar |
| vam (vàrem) sentenciar |
| vau (vàreu) sentenciar |
| van (varen) sentenciar |
Passat anterior
| haguí sentenciat |
| hagueres sentenciat |
| hagué sentenciat |
| haguérem sentenciat |
| haguéreu sentenciat |
| hagueren sentenciat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver sentenciat |
| vas haver sentenciat |
| va haver sentenciat |
| vam haver sentenciat |
| vau haver sentenciat |
| van haver sentenciat |
Futur
| sentenciaré |
| sentenciaràs |
| sentenciarà |
| sentenciarem |
| sentenciareu |
| sentenciaran |
Futur perfet
| hauré sentenciat |
| hauràs sentenciat |
| haurà sentenciat |
| haurem sentenciat |
| haureu sentenciat |
| hauran sentenciat |
Condicional
| sentenciaria |
| sentenciaries |
| sentenciaria |
| sentenciaríem |
| sentenciaríeu |
| sentenciarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) sentenciat |
| hauries (hagueres) sentenciat |
| hauria (haguera) sentenciat |
| hauríem (haguérem) sentenciat |
| hauríeu (haguéreu) sentenciat |
| haurien (hagueren) sentenciat |
Mode subjuntiu
Present
| sentenciï, sentencie (val.) |
| sentenciïs, sentencies (val.) |
| sentenciï, sentencie (val.) |
| sentenciem |
| sentencieu |
| sentenciïn, sentencien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) sentenciat |
| hagis (hages) sentenciat |
| hagi (haja) sentenciat |
| hàgim (hàgem) sentenciat |
| hàgiu (hàgeu) sentenciat |
| hagin (hagen) sentenciat |
Imperfet
| sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.) |
| sentenciessis, sentenciares (val.), sentenciassis (bal.), sentenciesses, sentenciasses (val., bal.) |
| sentenciés, sentenciara (val.), sentenciàs (val., bal.) |
| sentenciéssim, sentenciàrem (val.), sentenciàssim (bal.), sentenciéssem, sentenciàssem (val., bal.) |
| sentenciéssiu, sentenciàreu (val.), sentenciàssiu (bal.), sentenciésseu, sentenciàsseu (val., bal.) |
| sentenciessin, sentenciaren (val.), sentenciassin (bal.), sentenciessen, sentenciassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) sentenciat |
| haguessis (hagueres) sentenciat |
| hagués (haguera) sentenciat |
| haguéssim (haguérem) sentenciat |
| haguéssiu (haguéreu) sentenciat |
| haguessin (hagueren) sentenciat |
Mode imperatiu
Present
| sentencia |
| sentenciï, sentencie (val.) |
| sentenciem |
| sentencieu, sentenciau (bal.) |
| sentenciïn, sentencien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | sentenciar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver sentenciat |
| Gerundi | sentenciant |
| Gerundi compost | havent sentenciat |
| Participi | sentenciat , sentenciada , sentenciats , sentenciades |
Definició
- Dictar una sentència.
- Prescriure un càstig.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017