Conjugació del verb «roncar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

roncar

Mode indicatiu

Present
jo ronco (cent.), ronque (val.), ronc (bal.)
tu ronques
ell, ella, vostè ronca
nosaltres ronquem, roncam (bal.)
vosaltres, vós ronqueu, roncau (bal.)
ells, elles, vostès ronquen
Perfet
jo he roncat
tu has roncat
ell, ella, vostè ha roncat
nosaltres hem roncat
vosaltres, vós heu roncat
ells, elles, vostès han roncat
Imperfet
jo roncava
tu roncaves
ell, ella, vostè roncava
nosaltres roncàvem
vosaltres, vós roncàveu
ells, elles, vostès roncaven
Plusquamperfet
jo havia roncat
tu havies roncat
ell, ella, vostè havia roncat
nosaltres havíem roncat
vosaltres, vós havíeu roncat
ells, elles, vostès havien roncat
Passat simple
jo ronquí
tu roncares
ell, ella, vostè roncà
nosaltres roncàrem
vosaltres, vós roncàreu
ells, elles, vostès roncaren
Passat perifràstic
jo vaig roncar
tu vas (vares) roncar
ell, ella, vostè va roncar
nosaltres vam (vàrem) roncar
vosaltres, vós vau (vàreu) roncar
ells, elles, vostès van (varen) roncar
Passat anterior
jo haguí roncat
tu hagueres roncat
ell, ella, vostè hagué roncat
nosaltres haguérem roncat
vosaltres, vós haguéreu roncat
ells, elles, vostès hagueren roncat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver roncat
tu vas haver roncat
ell, ella, vostè va haver roncat
nosaltres vam haver roncat
vosaltres, vós vau haver roncat
ells, elles, vostès van haver roncat
Futur
jo roncaré
tu roncaràs
ell, ella, vostè roncarà
nosaltres roncarem
vosaltres, vós roncareu
ells, elles, vostès roncaran
Futur perfet
jo hauré roncat
tu hauràs roncat
ell, ella, vostè haurà roncat
nosaltres haurem roncat
vosaltres, vós haureu roncat
ells, elles, vostès hauran roncat
Condicional
jo roncaria
tu roncaries
ell, ella, vostè roncaria
nosaltres roncaríem
vosaltres, vós roncaríeu
ells, elles, vostès roncarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) roncat
tu hauries (hagueres) roncat
ell, ella, vostè hauria (haguera) roncat
nosaltres hauríem (haguérem) roncat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) roncat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) roncat

roncar

Mode subjuntiu

Present
jo ronqui, ronque (val.)
tu ronquis, ronques (val.)
ell, ella, vostè ronqui, ronque (val.)
nosaltres ronquem
vosaltres, vós ronqueu
ells, elles, vostès ronquin, ronquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) roncat
tu hagis (hages) roncat
ell, ella, vostè hagi (haja) roncat
nosaltres hàgim (hàgem) roncat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) roncat
ells, elles, vostès hagin (hagen) roncat
Imperfet
jo ronqués, roncara (val.), roncàs (val., bal.)
tu ronquessis, roncares (val.), roncassis (bal.), ronquesses, roncasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ronqués, roncara (val.), roncàs (val., bal.)
nosaltres ronquéssim, roncàrem (val.), roncàssim (bal.), ronquéssem, roncàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ronquéssiu, roncàreu (val.), roncàssiu (bal.), ronquésseu, roncàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ronquessin, roncaren (val.), roncassin (bal.), ronquessen, roncassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) roncat
tu haguessis (hagueres) roncat
ell, ella, vostè hagués (haguera) roncat
nosaltres haguéssim (haguérem) roncat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) roncat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) roncat

roncar

Imperatiu

Present
tu ronca
ell, ella, vostè ronqui, ronque (val.)
nosaltres ronquem
vosaltres, vós ronqueu, roncau (bal.)
ells, elles, vostès ronquin, ronquen (val.)

roncar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu roncar
Infinitiu compost haver roncat
Gerundi roncant
Gerundi compost havent roncat
Participi roncat, roncada, roncats, roncades