revel·lir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| revel·leixo (cent.), revel·lesc (val., bal.), revel·lisc (val.) |
| revel·leixes, revel·lixes (val.) |
| revel·leix, revel·lix (val.) |
| revel·lim |
| revel·liu |
| revel·leixen, revel·lixen (val.) |
Perfet
| he revel·lit |
| has revel·lit |
| ha revel·lit |
| hem revel·lit |
| heu revel·lit |
| han revel·lit |
Imperfet
| revel·lia |
| revel·lies |
| revel·lia |
| revel·líem |
| revel·líeu |
| revel·lien |
Plusquamperfet
| havia revel·lit |
| havies revel·lit |
| havia revel·lit |
| havíem revel·lit |
| havíeu revel·lit |
| havien revel·lit |
Passat simple
| revel·lí |
| revel·lires |
| revel·lí |
| revel·lírem |
| revel·líreu |
| revel·liren |
Passat perifràstic
| vaig revel·lir |
| vas (vares) revel·lir |
| va revel·lir |
| vam (vàrem) revel·lir |
| vau (vàreu) revel·lir |
| van (varen) revel·lir |
Passat anterior
| haguí revel·lit |
| hagueres revel·lit |
| hagué revel·lit |
| haguérem revel·lit |
| haguéreu revel·lit |
| hagueren revel·lit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver revel·lit |
| vas haver revel·lit |
| va haver revel·lit |
| vam haver revel·lit |
| vau haver revel·lit |
| van haver revel·lit |
Futur
| revel·liré |
| revel·liràs |
| revel·lirà |
| revel·lirem |
| revel·lireu |
| revel·liran |
Futur perfet
| hauré revel·lit |
| hauràs revel·lit |
| haurà revel·lit |
| haurem revel·lit |
| haureu revel·lit |
| hauran revel·lit |
Condicional
| revel·liria |
| revel·liries |
| revel·liria |
| revel·liríem |
| revel·liríeu |
| revel·lirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) revel·lit |
| hauries (hagueres) revel·lit |
| hauria (haguera) revel·lit |
| hauríem (haguérem) revel·lit |
| hauríeu (haguéreu) revel·lit |
| haurien (hagueren) revel·lit |
Mode subjuntiu
Present
| revel·leixi, revel·lesca / revel·lisca (val.), revel·lesqui (bal.) |
| revel·leixis, revel·lesques / revel·lisques (val.), revel·lesquis (bal.) |
| revel·leixi, revel·lesca / revel·lisca (val.), revel·lesqui (bal.) |
| revel·lim, revel·liguem (bal.) |
| revel·liu, revel·ligueu (bal.) |
| revel·leixin, revel·lesquen / revel·lisquen (val.), revel·lesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) revel·lit |
| hagis (hages) revel·lit |
| hagi (haja) revel·lit |
| hàgim (hàgem) revel·lit |
| hàgiu (hàgeu) revel·lit |
| hagin (hagen) revel·lit |
Imperfet
| revel·lís, revel·lira (val.) |
| revel·lissis, revel·lires (val.), revel·lisses |
| revel·lís, revel·lira (val.) |
| revel·líssim, revel·lírem (val.), revel·líssem |
| revel·líssiu, revel·líreu (val.), revel·lísseu |
| revel·lissin, revel·liren (val.), revel·lissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) revel·lit |
| haguessis (hagueres) revel·lit |
| hagués (haguera) revel·lit |
| haguéssim (haguérem) revel·lit |
| haguéssiu (haguéreu) revel·lit |
| haguessin (hagueren) revel·lit |
Mode imperatiu
Present
| revel·leix, revel·lix (val.) |
| revel·leixi, revel·lesca / revel·lisca (val.), revel·lesqui (bal.) |
| revel·lim, revel·liguem (bal.) |
| revel·liu |
| revel·leixin, revel·lesquen / revel·lisquen (val.), revel·lesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | revel·lir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver revel·lit |
| Gerundi | revel·lint |
| Gerundi compost | havent revel·lit |
| Participi | revel·lit , revel·lida , revel·lits , revel·lides |
Definició
- Causar la revulsió d'una malaltia.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017