resoldre
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| resolc |
| resols |
| resol |
| resolem |
| resoleu |
| resolen |
Perfet
| he resolt |
| has resolt |
| ha resolt |
| hem resolt |
| heu resolt |
| han resolt |
Imperfet
| resolia |
| resolies |
| resolia |
| resolíem |
| resolíeu |
| resolien |
Plusquamperfet
| havia resolt |
| havies resolt |
| havia resolt |
| havíem resolt |
| havíeu resolt |
| havien resolt |
Passat simple
| resolguí |
| resolgueres |
| resolgué |
| resolguérem |
| resolguéreu |
| resolgueren |
Passat perifràstic
| vaig resoldre |
| vas (vares) resoldre |
| va resoldre |
| vam (vàrem) resoldre |
| vau (vàreu) resoldre |
| van (varen) resoldre |
Passat anterior
| haguí resolt |
| hagueres resolt |
| hagué resolt |
| haguérem resolt |
| haguéreu resolt |
| hagueren resolt |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver resolt |
| vas haver resolt |
| va haver resolt |
| vam haver resolt |
| vau haver resolt |
| van haver resolt |
Futur
| resoldré |
| resoldràs |
| resoldrà |
| resoldrem |
| resoldreu |
| resoldran |
Futur perfet
| hauré resolt |
| hauràs resolt |
| haurà resolt |
| haurem resolt |
| haureu resolt |
| hauran resolt |
Condicional
| resoldria |
| resoldries |
| resoldria |
| resoldríem |
| resoldríeu |
| resoldrien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) resolt |
| hauries (hagueres) resolt |
| hauria (haguera) resolt |
| hauríem (haguérem) resolt |
| hauríeu (haguéreu) resolt |
| haurien (hagueren) resolt |
Mode subjuntiu
Present
| resolgui, resolga (val.) |
| resolguis, resolgues (val.) |
| resolgui, resolga (val.) |
| resolguem |
| resolgueu |
| resolguin, resolguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) resolt |
| hagis (hages) resolt |
| hagi (haja) resolt |
| hàgim (hàgem) resolt |
| hàgiu (hàgeu) resolt |
| hagin (hagen) resolt |
Imperfet
| resolgués, resolguera (val.) |
| resolguessis, resolgueres (val.), resolguesses |
| resolgués, resolguera (val.) |
| resolguéssim, resolguérem (val.), resolguéssem |
| resolguéssiu, resolguéreu (val.), resolguésseu |
| resolguessin, resolgueren (val.), resolguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) resolt |
| haguessis (hagueres) resolt |
| hagués (haguera) resolt |
| haguéssim (haguérem) resolt |
| haguéssiu (haguéreu) resolt |
| haguessin (hagueren) resolt |
Mode imperatiu
Present
| resol |
| resolgui, resolga (val.) |
| resolguem |
| resoleu |
| resolguin, resolguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | resoldre |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver resolt |
| Gerundi | resolent |
| Gerundi compost | havent resolt |
| Participi | resolt , resolta , resolts , resoltes |
Definició
- Descompondre als elements constituents.
- Transformar, per desintegració, una cosa complexa en una altra o d’altres més simples.
- Fer disminuir sense supuració.
- Donar solució a un problema, una dificultat, una qüestió complexa.
- Anul·lar, deixar sense efecte.
- Passar una nota dissonant a la següent en l’harmonia.
- Decidir, prendre una determinació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017