Conjugació del verb «resoldre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

resoldre

Mode indicatiu

Present
jo resolc
tu resols
ell, ella, vostè resol
nosaltres resolem
vosaltres, vós resoleu
ells, elles, vostès resolen
Perfet
jo he resolt
tu has resolt
ell, ella, vostè ha resolt
nosaltres hem resolt
vosaltres, vós heu resolt
ells, elles, vostès han resolt
Imperfet
jo resolia
tu resolies
ell, ella, vostè resolia
nosaltres resolíem
vosaltres, vós resolíeu
ells, elles, vostès resolien
Plusquamperfet
jo havia resolt
tu havies resolt
ell, ella, vostè havia resolt
nosaltres havíem resolt
vosaltres, vós havíeu resolt
ells, elles, vostès havien resolt
Passat simple
jo resolguí
tu resolgueres
ell, ella, vostè resolgué
nosaltres resolguérem
vosaltres, vós resolguéreu
ells, elles, vostès resolgueren
Passat perifràstic
jo vaig resoldre
tu vas (vares) resoldre
ell, ella, vostè va resoldre
nosaltres vam (vàrem) resoldre
vosaltres, vós vau (vàreu) resoldre
ells, elles, vostès van (varen) resoldre
Passat anterior
jo haguí resolt
tu hagueres resolt
ell, ella, vostè hagué resolt
nosaltres haguérem resolt
vosaltres, vós haguéreu resolt
ells, elles, vostès hagueren resolt
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver resolt
tu vas haver resolt
ell, ella, vostè va haver resolt
nosaltres vam haver resolt
vosaltres, vós vau haver resolt
ells, elles, vostès van haver resolt
Futur
jo resoldré
tu resoldràs
ell, ella, vostè resoldrà
nosaltres resoldrem
vosaltres, vós resoldreu
ells, elles, vostès resoldran
Futur perfet
jo hauré resolt
tu hauràs resolt
ell, ella, vostè haurà resolt
nosaltres haurem resolt
vosaltres, vós haureu resolt
ells, elles, vostès hauran resolt
Condicional
jo resoldria
tu resoldries
ell, ella, vostè resoldria
nosaltres resoldríem
vosaltres, vós resoldríeu
ells, elles, vostès resoldrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) resolt
tu hauries (hagueres) resolt
ell, ella, vostè hauria (haguera) resolt
nosaltres hauríem (haguérem) resolt
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) resolt
ells, elles, vostès haurien (hagueren) resolt

resoldre

Mode subjuntiu

Present
jo resolgui, resolga (val.)
tu resolguis, resolgues (val.)
ell, ella, vostè resolgui, resolga (val.)
nosaltres resolguem
vosaltres, vós resolgueu
ells, elles, vostès resolguin, resolguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) resolt
tu hagis (hages) resolt
ell, ella, vostè hagi (haja) resolt
nosaltres hàgim (hàgem) resolt
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) resolt
ells, elles, vostès hagin (hagen) resolt
Imperfet
jo resolgués, resolguera (val.)
tu resolguessis, resolgueres (val.), resolguesses
ell, ella, vostè resolgués, resolguera (val.)
nosaltres resolguéssim, resolguérem (val.), resolguéssem
vosaltres, vós resolguéssiu, resolguéreu (val.), resolguésseu
ells, elles, vostès resolguessin, resolgueren (val.), resolguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) resolt
tu haguessis (hagueres) resolt
ell, ella, vostè hagués (haguera) resolt
nosaltres haguéssim (haguérem) resolt
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) resolt
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) resolt

resoldre

Imperatiu

Present
tu resol
ell, ella, vostè resolgui, resolga (val.)
nosaltres resolguem
vosaltres, vós resoleu
ells, elles, vostès resolguin, resolguen (val.)

resoldre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu resoldre
Infinitiu compost haver resolt
Gerundi resolent
Gerundi compost havent resolt
Participi resolt, resolta, resolts, resoltes