Conjugació en català del verb «relluir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

relluir

Mode indicatiu

Present
jo rellueixo / relluo (cent.), relluesc (val., bal.), relluïsc (val.), relluu (bal.)
tu rellueixes / relluus / rellús, relluïxes (val.)
ell, ella, vostè rellueix / relluu / rellú, relluïx (val.)
nosaltres relluïm
vosaltres, vós relluïu
ells, elles, vostès rellueixen / relluen, relluïxen (val.)
Perfet
jo he relluït
tu has relluït
ell, ella, vostè ha relluït
nosaltres hem relluït
vosaltres, vós heu relluït
ells, elles, vostès han relluït
Imperfet
jo relluïa
tu relluïes
ell, ella, vostè relluïa
nosaltres relluíem
vosaltres, vós relluíeu
ells, elles, vostès relluïen
Plusquamperfet
jo havia relluït
tu havies relluït
ell, ella, vostè havia relluït
nosaltres havíem relluït
vosaltres, vós havíeu relluït
ells, elles, vostès havien relluït
Passat simple
jo relluí
tu relluïres
ell, ella, vostè relluí
nosaltres relluírem
vosaltres, vós relluíreu
ells, elles, vostès relluïren
Passat perifràstic
jo vaig relluir
tu vas (vares) relluir
ell, ella, vostè va relluir
nosaltres vam (vàrem) relluir
vosaltres, vós vau (vàreu) relluir
ells, elles, vostès van (varen) relluir
Passat anterior
jo haguí relluït
tu hagueres relluït
ell, ella, vostè hagué relluït
nosaltres haguérem relluït
vosaltres, vós haguéreu relluït
ells, elles, vostès hagueren relluït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver relluït
tu vas haver relluït
ell, ella, vostè va haver relluït
nosaltres vam haver relluït
vosaltres, vós vau haver relluït
ells, elles, vostès van haver relluït
Futur
jo relluiré
tu relluiràs
ell, ella, vostè relluirà
nosaltres relluirem
vosaltres, vós relluireu
ells, elles, vostès relluiran
Futur perfet
jo hauré relluït
tu hauràs relluït
ell, ella, vostè haurà relluït
nosaltres haurem relluït
vosaltres, vós haureu relluït
ells, elles, vostès hauran relluït
Condicional
jo relluiria
tu relluiries
ell, ella, vostè relluiria
nosaltres relluiríem
vosaltres, vós relluiríeu
ells, elles, vostès relluirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) relluït
tu hauries (hagueres) relluït
ell, ella, vostè hauria (haguera) relluït
nosaltres hauríem (haguérem) relluït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) relluït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) relluït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

relluir

Mode subjuntiu

Present
jo rellueixi / relluï, rellua / relluesca / relluïsca (val.), relluesqui (bal.)
tu rellueixis / relluïs, rellues / relluesques / relluïsques (val.), relluesquis (bal.)
ell, ella, vostè rellueixi / relluï, rellua / relluesca / relluïsca (val.), relluesqui (bal.)
nosaltres relluïm, relluïguem (bal.)
vosaltres, vós relluïu, relluïgueu (bal.)
ells, elles, vostès rellueixin / relluïn, relluen / relluesquen / relluïsquen (val.), relluesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) relluït
tu hagis (hages) relluït
ell, ella, vostè hagi (haja) relluït
nosaltres hàgim (hàgem) relluït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) relluït
ells, elles, vostès hagin (hagen) relluït
Imperfet
jo relluís, relluïra (val.)
tu relluïssis, relluïres (val.), relluïsses
ell, ella, vostè relluís, relluïra (val.)
nosaltres relluíssim, relluírem (val.), relluíssem
vosaltres, vós relluíssiu, relluíreu (val.), relluísseu
ells, elles, vostès relluïssin, relluïren (val.), relluïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) relluït
tu haguessis (hagueres) relluït
ell, ella, vostè hagués (haguera) relluït
nosaltres haguéssim (haguérem) relluït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) relluït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) relluït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

relluir

Mode imperatiu

Present
tu rellueix / relluu / rellú, relluïx (val.)
ell, ella, vostè rellueixi / relluï, rellua / relluesca / relluïsca (val.), relluesqui (bal.)
nosaltres relluïm, relluïguem (bal.)
vosaltres, vós relluïu
ells, elles, vostès rellueixin / relluïn, relluen / relluesquen / relluïsquen (val.), relluesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

relluir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu relluir
Infinitiu compost haver relluït
Gerundi relluint
Gerundi compost havent relluït
Participi relluït, relluïda, relluïts, relluïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.