rellucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| relluco (cent.), relluque (val.), relluc (bal.) |
| relluques |
| relluca |
| relluquem, rellucam (bal.) |
| relluqueu, rellucau (bal.) |
| relluquen |
Perfet
| he rellucat |
| has rellucat |
| ha rellucat |
| hem rellucat |
| heu rellucat |
| han rellucat |
Imperfet
| rellucava |
| rellucaves |
| rellucava |
| rellucàvem |
| rellucàveu |
| rellucaven |
Plusquamperfet
| havia rellucat |
| havies rellucat |
| havia rellucat |
| havíem rellucat |
| havíeu rellucat |
| havien rellucat |
Passat simple
| relluquí |
| rellucares |
| rellucà |
| rellucàrem |
| rellucàreu |
| rellucaren |
Passat perifràstic
| vaig rellucar |
| vas (vares) rellucar |
| va rellucar |
| vam (vàrem) rellucar |
| vau (vàreu) rellucar |
| van (varen) rellucar |
Passat anterior
| haguí rellucat |
| hagueres rellucat |
| hagué rellucat |
| haguérem rellucat |
| haguéreu rellucat |
| hagueren rellucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver rellucat |
| vas haver rellucat |
| va haver rellucat |
| vam haver rellucat |
| vau haver rellucat |
| van haver rellucat |
Futur
| rellucaré |
| rellucaràs |
| rellucarà |
| rellucarem |
| rellucareu |
| rellucaran |
Futur perfet
| hauré rellucat |
| hauràs rellucat |
| haurà rellucat |
| haurem rellucat |
| haureu rellucat |
| hauran rellucat |
Condicional
| rellucaria |
| rellucaries |
| rellucaria |
| rellucaríem |
| rellucaríeu |
| rellucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) rellucat |
| hauries (hagueres) rellucat |
| hauria (haguera) rellucat |
| hauríem (haguérem) rellucat |
| hauríeu (haguéreu) rellucat |
| haurien (hagueren) rellucat |
Mode subjuntiu
Present
| relluqui, relluque (val.) |
| relluquis, relluques (val.) |
| relluqui, relluque (val.) |
| relluquem |
| relluqueu |
| relluquin, relluquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) rellucat |
| hagis (hages) rellucat |
| hagi (haja) rellucat |
| hàgim (hàgem) rellucat |
| hàgiu (hàgeu) rellucat |
| hagin (hagen) rellucat |
Imperfet
| relluqués, rellucara (val.), rellucàs (val., bal.) |
| relluquessis, rellucares (val.), rellucassis (bal.), relluquesses, rellucasses (val., bal.) |
| relluqués, rellucara (val.), rellucàs (val., bal.) |
| relluquéssim, rellucàrem (val.), rellucàssim (bal.), relluquéssem, rellucàssem (val., bal.) |
| relluquéssiu, rellucàreu (val.), rellucàssiu (bal.), relluquésseu, rellucàsseu (val., bal.) |
| relluquessin, rellucaren (val.), rellucassin (bal.), relluquessen, rellucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) rellucat |
| haguessis (hagueres) rellucat |
| hagués (haguera) rellucat |
| haguéssim (haguérem) rellucat |
| haguéssiu (haguéreu) rellucat |
| haguessin (hagueren) rellucat |
Mode imperatiu
Present
| relluca |
| relluqui, relluque (val.) |
| relluquem |
| relluqueu, rellucau (bal.) |
| relluquin, relluquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | rellucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver rellucat |
| Gerundi | rellucant |
| Gerundi compost | havent rellucat |
| Participi | rellucat , rellucada , rellucats , rellucades |
Definició
- Inspeccionar amb la mirada; mirant amb força atenció.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017