Conjugació en català del verb «refrontar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

refrontar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals

Mode indicatiu

Present
refronto (cent.), refronte (val.), refront (bal.)
refrontes
refronta
refrontem, refrontam (bal.)
refronteu, refrontau (bal.)
refronten
Perfet
he refrontat
has refrontat
ha refrontat
hem refrontat
heu refrontat
han refrontat
Imperfet
refrontava
refrontaves
refrontava
refrontàvem
refrontàveu
refrontaven
Plusquamperfet
havia refrontat
havies refrontat
havia refrontat
havíem refrontat
havíeu refrontat
havien refrontat
Passat simple
refrontí
refrontares
refrontà
refrontàrem
refrontàreu
refrontaren
Passat perifràstic
vaig refrontar
vas (vares) refrontar
va refrontar
vam (vàrem) refrontar
vau (vàreu) refrontar
van (varen) refrontar
Passat anterior
haguí refrontat
hagueres refrontat
hagué refrontat
haguérem refrontat
haguéreu refrontat
hagueren refrontat
Passat anterior perifràstic
vaig haver refrontat
vas haver refrontat
va haver refrontat
vam haver refrontat
vau haver refrontat
van haver refrontat
Futur
refrontaré
refrontaràs
refrontarà
refrontarem
refrontareu
refrontaran
Futur perfet
hauré refrontat
hauràs refrontat
haurà refrontat
haurem refrontat
haureu refrontat
hauran refrontat
Condicional
refrontaria
refrontaries
refrontaria
refrontaríem
refrontaríeu
refrontarien
Condicional perfet
hauria (haguera) refrontat
hauries (hagueres) refrontat
hauria (haguera) refrontat
hauríem (haguérem) refrontat
hauríeu (haguéreu) refrontat
haurien (hagueren) refrontat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
refronti, refronte (val.)
refrontis, refrontes (val.)
refronti, refronte (val.)
refrontem
refronteu
refrontin, refronten (val.)
Perfet
hagi (haja) refrontat
hagis (hages) refrontat
hagi (haja) refrontat
hàgim (hàgem) refrontat
hàgiu (hàgeu) refrontat
hagin (hagen) refrontat
Imperfet
refrontés, refrontara (val.), refrontàs (val., bal.)
refrontessis, refrontares (val.), refrontassis (bal.), refrontesses, refrontasses (val., bal.)
refrontés, refrontara (val.), refrontàs (val., bal.)
refrontéssim, refrontàrem (val.), refrontàssim (bal.), refrontéssem, refrontàssem (val., bal.)
refrontéssiu, refrontàreu (val.), refrontàssiu (bal.), refrontésseu, refrontàsseu (val., bal.)
refrontessin, refrontaren (val.), refrontassin (bal.), refrontessen, refrontassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) refrontat
haguessis (hagueres) refrontat
hagués (haguera) refrontat
haguéssim (haguérem) refrontat
haguéssiu (haguéreu) refrontat
haguessin (hagueren) refrontat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
refronta
refronti, refronte (val.)
refrontem
refronteu, refrontau (bal.)
refrontin, refronten (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu refrontar
Infinitiu compost haver refrontat
Gerundi refrontant
Gerundi compost havent refrontat
Participi refrontat , refrontada , refrontats , refrontades

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.