recusar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| recuso (cent.), recuse (val.), recús (bal.) |
| recuses |
| recusa |
| recusem, recusam (bal.) |
| recuseu, recusau (bal.) |
| recusen |
Perfet
| he recusat |
| has recusat |
| ha recusat |
| hem recusat |
| heu recusat |
| han recusat |
Imperfet
| recusava |
| recusaves |
| recusava |
| recusàvem |
| recusàveu |
| recusaven |
Plusquamperfet
| havia recusat |
| havies recusat |
| havia recusat |
| havíem recusat |
| havíeu recusat |
| havien recusat |
Passat simple
| recusí |
| recusares |
| recusà |
| recusàrem |
| recusàreu |
| recusaren |
Passat perifràstic
| vaig recusar |
| vas (vares) recusar |
| va recusar |
| vam (vàrem) recusar |
| vau (vàreu) recusar |
| van (varen) recusar |
Passat anterior
| haguí recusat |
| hagueres recusat |
| hagué recusat |
| haguérem recusat |
| haguéreu recusat |
| hagueren recusat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver recusat |
| vas haver recusat |
| va haver recusat |
| vam haver recusat |
| vau haver recusat |
| van haver recusat |
Futur
| recusaré |
| recusaràs |
| recusarà |
| recusarem |
| recusareu |
| recusaran |
Futur perfet
| hauré recusat |
| hauràs recusat |
| haurà recusat |
| haurem recusat |
| haureu recusat |
| hauran recusat |
Condicional
| recusaria |
| recusaries |
| recusaria |
| recusaríem |
| recusaríeu |
| recusarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) recusat |
| hauries (hagueres) recusat |
| hauria (haguera) recusat |
| hauríem (haguérem) recusat |
| hauríeu (haguéreu) recusat |
| haurien (hagueren) recusat |
Mode subjuntiu
Present
| recusi, recuse (val.) |
| recusis, recuses (val.) |
| recusi, recuse (val.) |
| recusem |
| recuseu |
| recusin, recusen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) recusat |
| hagis (hages) recusat |
| hagi (haja) recusat |
| hàgim (hàgem) recusat |
| hàgiu (hàgeu) recusat |
| hagin (hagen) recusat |
Imperfet
| recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.) |
| recusessis, recusares (val.), recusassis (bal.), recusesses, recusasses (val., bal.) |
| recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.) |
| recuséssim, recusàrem (val.), recusàssim (bal.), recuséssem, recusàssem (val., bal.) |
| recuséssiu, recusàreu (val.), recusàssiu (bal.), recusésseu, recusàsseu (val., bal.) |
| recusessin, recusaren (val.), recusassin (bal.), recusessen, recusassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) recusat |
| haguessis (hagueres) recusat |
| hagués (haguera) recusat |
| haguéssim (haguérem) recusat |
| haguéssiu (haguéreu) recusat |
| haguessin (hagueren) recusat |
Mode imperatiu
Present
| recusa |
| recusi, recuse (val.) |
| recusem |
| recuseu, recusau (bal.) |
| recusin, recusen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | recusar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver recusat |
| Gerundi | recusant |
| Gerundi compost | havent recusat |
| Participi | recusat , recusada , recusats , recusades |
Definició
- No admetre com a vàlida l'actuació d'un jutge.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017