Conjugació en català del verb «recusar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

recusar

Mode indicatiu

Present
jo recuso (cent.), recuse (val.), recús (bal.)
tu recuses
ell, ella, vostè recusa
nosaltres recusem, recusam (bal.)
vosaltres, vós recuseu, recusau (bal.)
ells, elles, vostès recusen
Perfet
jo he recusat
tu has recusat
ell, ella, vostè ha recusat
nosaltres hem recusat
vosaltres, vós heu recusat
ells, elles, vostès han recusat
Imperfet
jo recusava
tu recusaves
ell, ella, vostè recusava
nosaltres recusàvem
vosaltres, vós recusàveu
ells, elles, vostès recusaven
Plusquamperfet
jo havia recusat
tu havies recusat
ell, ella, vostè havia recusat
nosaltres havíem recusat
vosaltres, vós havíeu recusat
ells, elles, vostès havien recusat
Passat simple
jo recusí
tu recusares
ell, ella, vostè recusà
nosaltres recusàrem
vosaltres, vós recusàreu
ells, elles, vostès recusaren
Passat perifràstic
jo vaig recusar
tu vas (vares) recusar
ell, ella, vostè va recusar
nosaltres vam (vàrem) recusar
vosaltres, vós vau (vàreu) recusar
ells, elles, vostès van (varen) recusar
Passat anterior
jo haguí recusat
tu hagueres recusat
ell, ella, vostè hagué recusat
nosaltres haguérem recusat
vosaltres, vós haguéreu recusat
ells, elles, vostès hagueren recusat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver recusat
tu vas haver recusat
ell, ella, vostè va haver recusat
nosaltres vam haver recusat
vosaltres, vós vau haver recusat
ells, elles, vostès van haver recusat
Futur
jo recusaré
tu recusaràs
ell, ella, vostè recusarà
nosaltres recusarem
vosaltres, vós recusareu
ells, elles, vostès recusaran
Futur perfet
jo hauré recusat
tu hauràs recusat
ell, ella, vostè haurà recusat
nosaltres haurem recusat
vosaltres, vós haureu recusat
ells, elles, vostès hauran recusat
Condicional
jo recusaria
tu recusaries
ell, ella, vostè recusaria
nosaltres recusaríem
vosaltres, vós recusaríeu
ells, elles, vostès recusarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) recusat
tu hauries (hagueres) recusat
ell, ella, vostè hauria (haguera) recusat
nosaltres hauríem (haguérem) recusat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) recusat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) recusat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

recusar

Mode subjuntiu

Present
jo recusi, recuse (val.)
tu recusis, recuses (val.)
ell, ella, vostè recusi, recuse (val.)
nosaltres recusem
vosaltres, vós recuseu
ells, elles, vostès recusin, recusen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) recusat
tu hagis (hages) recusat
ell, ella, vostè hagi (haja) recusat
nosaltres hàgim (hàgem) recusat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) recusat
ells, elles, vostès hagin (hagen) recusat
Imperfet
jo recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.)
tu recusessis, recusares (val.), recusassis (bal.), recusesses, recusasses (val., bal.)
ell, ella, vostè recusés, recusara (val.), recusàs (val., bal.)
nosaltres recuséssim, recusàrem (val.), recusàssim (bal.), recuséssem, recusàssem (val., bal.)
vosaltres, vós recuséssiu, recusàreu (val.), recusàssiu (bal.), recusésseu, recusàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès recusessin, recusaren (val.), recusassin (bal.), recusessen, recusassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) recusat
tu haguessis (hagueres) recusat
ell, ella, vostè hagués (haguera) recusat
nosaltres haguéssim (haguérem) recusat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) recusat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) recusat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

recusar

Mode imperatiu

Present
tu recusa
ell, ella, vostè recusi, recuse (val.)
nosaltres recusem
vosaltres, vós recuseu, recusau (bal.)
ells, elles, vostès recusin, recusen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

recusar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu recusar
Infinitiu compost haver recusat
Gerundi recusant
Gerundi compost havent recusat
Participi recusat, recusada, recusats, recusades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

recusar

  1. No admetre com a vàlida l'actuació d'un jutge.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.