recular
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| reculo (cent.), recule (val.), recul (bal.) |
| recules |
| recula |
| reculem, reculam (bal.) |
| reculeu, reculau (bal.) |
| reculen |
Perfet
| he reculat |
| has reculat |
| ha reculat |
| hem reculat |
| heu reculat |
| han reculat |
Imperfet
| reculava |
| reculaves |
| reculava |
| reculàvem |
| reculàveu |
| reculaven |
Plusquamperfet
| havia reculat |
| havies reculat |
| havia reculat |
| havíem reculat |
| havíeu reculat |
| havien reculat |
Passat simple
| reculí |
| reculares |
| reculà |
| reculàrem |
| reculàreu |
| recularen |
Passat perifràstic
| vaig recular |
| vas (vares) recular |
| va recular |
| vam (vàrem) recular |
| vau (vàreu) recular |
| van (varen) recular |
Passat anterior
| haguí reculat |
| hagueres reculat |
| hagué reculat |
| haguérem reculat |
| haguéreu reculat |
| hagueren reculat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver reculat |
| vas haver reculat |
| va haver reculat |
| vam haver reculat |
| vau haver reculat |
| van haver reculat |
Futur
| recularé |
| recularàs |
| recularà |
| recularem |
| reculareu |
| recularan |
Futur perfet
| hauré reculat |
| hauràs reculat |
| haurà reculat |
| haurem reculat |
| haureu reculat |
| hauran reculat |
Condicional
| recularia |
| recularies |
| recularia |
| recularíem |
| recularíeu |
| recularien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) reculat |
| hauries (hagueres) reculat |
| hauria (haguera) reculat |
| hauríem (haguérem) reculat |
| hauríeu (haguéreu) reculat |
| haurien (hagueren) reculat |
Mode subjuntiu
Present
| reculi, recule (val.) |
| reculis, recules (val.) |
| reculi, recule (val.) |
| reculem |
| reculeu |
| reculin, reculen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) reculat |
| hagis (hages) reculat |
| hagi (haja) reculat |
| hàgim (hàgem) reculat |
| hàgiu (hàgeu) reculat |
| hagin (hagen) reculat |
Imperfet
| reculés, reculara (val.), reculàs (val., bal.) |
| reculessis, reculares (val.), reculassis (bal.), reculesses, reculasses (val., bal.) |
| reculés, reculara (val.), reculàs (val., bal.) |
| reculéssim, reculàrem (val.), reculàssim (bal.), reculéssem, reculàssem (val., bal.) |
| reculéssiu, reculàreu (val.), reculàssiu (bal.), reculésseu, reculàsseu (val., bal.) |
| reculessin, recularen (val.), reculassin (bal.), reculessen, reculassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) reculat |
| haguessis (hagueres) reculat |
| hagués (haguera) reculat |
| haguéssim (haguérem) reculat |
| haguéssiu (haguéreu) reculat |
| haguessin (hagueren) reculat |
Mode imperatiu
Present
| recula |
| reculi, recule (val.) |
| reculem |
| reculeu, reculau (bal.) |
| reculin, reculen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | recular |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver reculat |
| Gerundi | reculant |
| Gerundi compost | havent reculat |
| Participi | reculat , reculada , reculats , reculades |
Definició
- Caminar cap endarrere.
- Tornar enrere.
- Desistir, abandonar una idea.
- Retardar en el temps.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017