recriminar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| recrimino (cent.), recrimine (val.), recrimín (bal.) |
| recrimines |
| recrimina |
| recriminem, recriminam (bal.) |
| recrimineu, recriminau (bal.) |
| recriminen |
Perfet
| he recriminat |
| has recriminat |
| ha recriminat |
| hem recriminat |
| heu recriminat |
| han recriminat |
Imperfet
| recriminava |
| recriminaves |
| recriminava |
| recriminàvem |
| recriminàveu |
| recriminaven |
Plusquamperfet
| havia recriminat |
| havies recriminat |
| havia recriminat |
| havíem recriminat |
| havíeu recriminat |
| havien recriminat |
Passat simple
| recriminí |
| recriminares |
| recriminà |
| recriminàrem |
| recriminàreu |
| recriminaren |
Passat perifràstic
| vaig recriminar |
| vas (vares) recriminar |
| va recriminar |
| vam (vàrem) recriminar |
| vau (vàreu) recriminar |
| van (varen) recriminar |
Passat anterior
| haguí recriminat |
| hagueres recriminat |
| hagué recriminat |
| haguérem recriminat |
| haguéreu recriminat |
| hagueren recriminat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver recriminat |
| vas haver recriminat |
| va haver recriminat |
| vam haver recriminat |
| vau haver recriminat |
| van haver recriminat |
Futur
| recriminaré |
| recriminaràs |
| recriminarà |
| recriminarem |
| recriminareu |
| recriminaran |
Futur perfet
| hauré recriminat |
| hauràs recriminat |
| haurà recriminat |
| haurem recriminat |
| haureu recriminat |
| hauran recriminat |
Condicional
| recriminaria |
| recriminaries |
| recriminaria |
| recriminaríem |
| recriminaríeu |
| recriminarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) recriminat |
| hauries (hagueres) recriminat |
| hauria (haguera) recriminat |
| hauríem (haguérem) recriminat |
| hauríeu (haguéreu) recriminat |
| haurien (hagueren) recriminat |
Mode subjuntiu
Present
| recrimini, recrimine (val.) |
| recriminis, recrimines (val.) |
| recrimini, recrimine (val.) |
| recriminem |
| recrimineu |
| recriminin, recriminen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) recriminat |
| hagis (hages) recriminat |
| hagi (haja) recriminat |
| hàgim (hàgem) recriminat |
| hàgiu (hàgeu) recriminat |
| hagin (hagen) recriminat |
Imperfet
| recriminés, recriminara (val.), recriminàs (val., bal.) |
| recriminessis, recriminares (val.), recriminassis (bal.), recriminesses, recriminasses (val., bal.) |
| recriminés, recriminara (val.), recriminàs (val., bal.) |
| recriminéssim, recriminàrem (val.), recriminàssim (bal.), recriminéssem, recriminàssem (val., bal.) |
| recriminéssiu, recriminàreu (val.), recriminàssiu (bal.), recriminésseu, recriminàsseu (val., bal.) |
| recriminessin, recriminaren (val.), recriminassin (bal.), recriminessen, recriminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) recriminat |
| haguessis (hagueres) recriminat |
| hagués (haguera) recriminat |
| haguéssim (haguérem) recriminat |
| haguéssiu (haguéreu) recriminat |
| haguessin (hagueren) recriminat |
Mode imperatiu
Present
| recrimina |
| recrimini, recrimine (val.) |
| recriminem |
| recrimineu, recriminau (bal.) |
| recriminin, recriminen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | recriminar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver recriminat |
| Gerundi | recriminant |
| Gerundi compost | havent recriminat |
| Participi | recriminat , recriminada , recriminats , recriminades |
Definició
- Acusar reiteradament, fer venir a la memòria d'algú la seva culpabilitat o els seus errors.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017