Conjugació en català del verb «reclinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

reclinar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
reclino (cent.), recline (val.), reclín (bal.)
reclines
reclina
reclinem, reclinam (bal.)
reclineu, reclinau (bal.)
reclinen
Perfet
he reclinat
has reclinat
ha reclinat
hem reclinat
heu reclinat
han reclinat
Imperfet
reclinava
reclinaves
reclinava
reclinàvem
reclinàveu
reclinaven
Plusquamperfet
havia reclinat
havies reclinat
havia reclinat
havíem reclinat
havíeu reclinat
havien reclinat
Passat simple
recliní
reclinares
reclinà
reclinàrem
reclinàreu
reclinaren
Passat perifràstic
vaig reclinar
vas (vares) reclinar
va reclinar
vam (vàrem) reclinar
vau (vàreu) reclinar
van (varen) reclinar
Passat anterior
haguí reclinat
hagueres reclinat
hagué reclinat
haguérem reclinat
haguéreu reclinat
hagueren reclinat
Passat anterior perifràstic
vaig haver reclinat
vas haver reclinat
va haver reclinat
vam haver reclinat
vau haver reclinat
van haver reclinat
Futur
reclinaré
reclinaràs
reclinarà
reclinarem
reclinareu
reclinaran
Futur perfet
hauré reclinat
hauràs reclinat
haurà reclinat
haurem reclinat
haureu reclinat
hauran reclinat
Condicional
reclinaria
reclinaries
reclinaria
reclinaríem
reclinaríeu
reclinarien
Condicional perfet
hauria (haguera) reclinat
hauries (hagueres) reclinat
hauria (haguera) reclinat
hauríem (haguérem) reclinat
hauríeu (haguéreu) reclinat
haurien (hagueren) reclinat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
reclini, recline (val.)
reclinis, reclines (val.)
reclini, recline (val.)
reclinem
reclineu
reclinin, reclinen (val.)
Perfet
hagi (haja) reclinat
hagis (hages) reclinat
hagi (haja) reclinat
hàgim (hàgem) reclinat
hàgiu (hàgeu) reclinat
hagin (hagen) reclinat
Imperfet
reclinés, reclinara (val.), reclinàs (val., bal.)
reclinessis, reclinares (val.), reclinassis (bal.), reclinesses, reclinasses (val., bal.)
reclinés, reclinara (val.), reclinàs (val., bal.)
reclinéssim, reclinàrem (val.), reclinàssim (bal.), reclinéssem, reclinàssem (val., bal.)
reclinéssiu, reclinàreu (val.), reclinàssiu (bal.), reclinésseu, reclinàsseu (val., bal.)
reclinessin, reclinaren (val.), reclinassin (bal.), reclinessen, reclinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) reclinat
haguessis (hagueres) reclinat
hagués (haguera) reclinat
haguéssim (haguérem) reclinat
haguéssiu (haguéreu) reclinat
haguessin (hagueren) reclinat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
reclina
reclini, recline (val.)
reclinem
reclineu, reclinau (bal.)
reclinin, reclinen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu reclinar
Infinitiu compost haver reclinat
Gerundi reclinant
Gerundi compost havent reclinat
Participi reclinat , reclinada , reclinats , reclinades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Col·locar alguna cosa amb el punt de suport cap a un costat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.