rebotar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| reboto (cent.), rebote (val.), rebot (bal.) |
| rebotes |
| rebota |
| rebotem, rebotam (bal.) |
| reboteu, rebotau (bal.) |
| reboten |
Perfet
| he rebotat |
| has rebotat |
| ha rebotat |
| hem rebotat |
| heu rebotat |
| han rebotat |
Imperfet
| rebotava |
| rebotaves |
| rebotava |
| rebotàvem |
| rebotàveu |
| rebotaven |
Plusquamperfet
| havia rebotat |
| havies rebotat |
| havia rebotat |
| havíem rebotat |
| havíeu rebotat |
| havien rebotat |
Passat simple
| rebotí |
| rebotares |
| rebotà |
| rebotàrem |
| rebotàreu |
| rebotaren |
Passat perifràstic
| vaig rebotar |
| vas (vares) rebotar |
| va rebotar |
| vam (vàrem) rebotar |
| vau (vàreu) rebotar |
| van (varen) rebotar |
Passat anterior
| haguí rebotat |
| hagueres rebotat |
| hagué rebotat |
| haguérem rebotat |
| haguéreu rebotat |
| hagueren rebotat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver rebotat |
| vas haver rebotat |
| va haver rebotat |
| vam haver rebotat |
| vau haver rebotat |
| van haver rebotat |
Futur
| rebotaré |
| rebotaràs |
| rebotarà |
| rebotarem |
| rebotareu |
| rebotaran |
Futur perfet
| hauré rebotat |
| hauràs rebotat |
| haurà rebotat |
| haurem rebotat |
| haureu rebotat |
| hauran rebotat |
Condicional
| rebotaria |
| rebotaries |
| rebotaria |
| rebotaríem |
| rebotaríeu |
| rebotarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) rebotat |
| hauries (hagueres) rebotat |
| hauria (haguera) rebotat |
| hauríem (haguérem) rebotat |
| hauríeu (haguéreu) rebotat |
| haurien (hagueren) rebotat |
Mode subjuntiu
Present
| reboti, rebote (val.) |
| rebotis, rebotes (val.) |
| reboti, rebote (val.) |
| rebotem |
| reboteu |
| rebotin, reboten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) rebotat |
| hagis (hages) rebotat |
| hagi (haja) rebotat |
| hàgim (hàgem) rebotat |
| hàgiu (hàgeu) rebotat |
| hagin (hagen) rebotat |
Imperfet
| rebotés, rebotara (val.), rebotàs (val., bal.) |
| rebotessis, rebotares (val.), rebotassis (bal.), rebotesses, rebotasses (val., bal.) |
| rebotés, rebotara (val.), rebotàs (val., bal.) |
| rebotéssim, rebotàrem (val.), rebotàssim (bal.), rebotéssem, rebotàssem (val., bal.) |
| rebotéssiu, rebotàreu (val.), rebotàssiu (bal.), rebotésseu, rebotàsseu (val., bal.) |
| rebotessin, rebotaren (val.), rebotassin (bal.), rebotessen, rebotassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) rebotat |
| haguessis (hagueres) rebotat |
| hagués (haguera) rebotat |
| haguéssim (haguérem) rebotat |
| haguéssiu (haguéreu) rebotat |
| haguessin (hagueren) rebotat |
Mode imperatiu
Present
| rebota |
| reboti, rebote (val.) |
| rebotem |
| reboteu, rebotau (bal.) |
| rebotin, reboten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | rebotar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver rebotat |
| Gerundi | rebotant |
| Gerundi compost | havent rebotat |
| Participi | rebotat , rebotada , rebotats , rebotades |
Definició
- rebotre
- Fer, una pilota, una bola o un disc, un moviment lliure a conseqüència d'un impacte contra el camp de joc, contra una superfície del voltant del camp de joc que es considera també apta per al joc, contra una estructura situada en el camp de joc o bé contra un jugador o una peça del seu equip.
- Tornar, un jugador, una pilota procedent de la paret de rebot d'un frontó o del frontó d'un trinquet de pilota valenciana.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017