rasclar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| rasclo (cent.), rascle (val.), rascl (bal.) |
| rascles |
| rascla |
| rasclem, rasclam (bal.) |
| rascleu, rasclau (bal.) |
| rasclen |
Perfet
| he rasclat |
| has rasclat |
| ha rasclat |
| hem rasclat |
| heu rasclat |
| han rasclat |
Imperfet
| rasclava |
| rasclaves |
| rasclava |
| rasclàvem |
| rasclàveu |
| rasclaven |
Plusquamperfet
| havia rasclat |
| havies rasclat |
| havia rasclat |
| havíem rasclat |
| havíeu rasclat |
| havien rasclat |
Passat simple
| rasclí |
| rasclares |
| rasclà |
| rasclàrem |
| rasclàreu |
| rasclaren |
Passat perifràstic
| vaig rasclar |
| vas (vares) rasclar |
| va rasclar |
| vam (vàrem) rasclar |
| vau (vàreu) rasclar |
| van (varen) rasclar |
Passat anterior
| haguí rasclat |
| hagueres rasclat |
| hagué rasclat |
| haguérem rasclat |
| haguéreu rasclat |
| hagueren rasclat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver rasclat |
| vas haver rasclat |
| va haver rasclat |
| vam haver rasclat |
| vau haver rasclat |
| van haver rasclat |
Futur
| rasclaré |
| rasclaràs |
| rasclarà |
| rasclarem |
| rasclareu |
| rasclaran |
Futur perfet
| hauré rasclat |
| hauràs rasclat |
| haurà rasclat |
| haurem rasclat |
| haureu rasclat |
| hauran rasclat |
Condicional
| rasclaria |
| rasclaries |
| rasclaria |
| rasclaríem |
| rasclaríeu |
| rasclarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) rasclat |
| hauries (hagueres) rasclat |
| hauria (haguera) rasclat |
| hauríem (haguérem) rasclat |
| hauríeu (haguéreu) rasclat |
| haurien (hagueren) rasclat |
Mode subjuntiu
Present
| rascli, rascle (val.) |
| rasclis, rascles (val.) |
| rascli, rascle (val.) |
| rasclem |
| rascleu |
| rasclin, rasclen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) rasclat |
| hagis (hages) rasclat |
| hagi (haja) rasclat |
| hàgim (hàgem) rasclat |
| hàgiu (hàgeu) rasclat |
| hagin (hagen) rasclat |
Imperfet
| rasclés, rasclara (val.), rasclàs (val., bal.) |
| rasclessis, rasclares (val.), rasclassis (bal.), rasclesses, rasclasses (val., bal.) |
| rasclés, rasclara (val.), rasclàs (val., bal.) |
| rascléssim, rasclàrem (val.), rasclàssim (bal.), rascléssem, rasclàssem (val., bal.) |
| rascléssiu, rasclàreu (val.), rasclàssiu (bal.), rasclésseu, rasclàsseu (val., bal.) |
| rasclessin, rasclaren (val.), rasclassin (bal.), rasclessen, rasclassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) rasclat |
| haguessis (hagueres) rasclat |
| hagués (haguera) rasclat |
| haguéssim (haguérem) rasclat |
| haguéssiu (haguéreu) rasclat |
| haguessin (hagueren) rasclat |
Mode imperatiu
Present
| rascla |
| rascli, rascle (val.) |
| rasclem |
| rascleu, rasclau (bal.) |
| rasclin, rasclen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | rasclar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver rasclat |
| Gerundi | rasclant |
| Gerundi compost | havent rasclat |
| Participi | rasclat , rasclada , rasclats , rasclades |
Definició
- Treballar amb el rascle.
- Intentar guanyar o mantenir el control de la pilota en una melé espontània fent servir el peu en un moviment d'endavant cap enrere.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017