radicar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| radico (cent.), radique (val.), radic (bal.) |
| radiques |
| radica |
| radiquem, radicam (bal.) |
| radiqueu, radicau (bal.) |
| radiquen |
Perfet
| he radicat |
| has radicat |
| ha radicat |
| hem radicat |
| heu radicat |
| han radicat |
Imperfet
| radicava |
| radicaves |
| radicava |
| radicàvem |
| radicàveu |
| radicaven |
Plusquamperfet
| havia radicat |
| havies radicat |
| havia radicat |
| havíem radicat |
| havíeu radicat |
| havien radicat |
Passat simple
| radiquí |
| radicares |
| radicà |
| radicàrem |
| radicàreu |
| radicaren |
Passat perifràstic
| vaig radicar |
| vas (vares) radicar |
| va radicar |
| vam (vàrem) radicar |
| vau (vàreu) radicar |
| van (varen) radicar |
Passat anterior
| haguí radicat |
| hagueres radicat |
| hagué radicat |
| haguérem radicat |
| haguéreu radicat |
| hagueren radicat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver radicat |
| vas haver radicat |
| va haver radicat |
| vam haver radicat |
| vau haver radicat |
| van haver radicat |
Futur
| radicaré |
| radicaràs |
| radicarà |
| radicarem |
| radicareu |
| radicaran |
Futur perfet
| hauré radicat |
| hauràs radicat |
| haurà radicat |
| haurem radicat |
| haureu radicat |
| hauran radicat |
Condicional
| radicaria |
| radicaries |
| radicaria |
| radicaríem |
| radicaríeu |
| radicarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) radicat |
| hauries (hagueres) radicat |
| hauria (haguera) radicat |
| hauríem (haguérem) radicat |
| hauríeu (haguéreu) radicat |
| haurien (hagueren) radicat |
Mode subjuntiu
Present
| radiqui, radique (val.) |
| radiquis, radiques (val.) |
| radiqui, radique (val.) |
| radiquem |
| radiqueu |
| radiquin, radiquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) radicat |
| hagis (hages) radicat |
| hagi (haja) radicat |
| hàgim (hàgem) radicat |
| hàgiu (hàgeu) radicat |
| hagin (hagen) radicat |
Imperfet
| radiqués, radicara (val.), radicàs (val., bal.) |
| radiquessis, radicares (val.), radicassis (bal.), radiquesses, radicasses (val., bal.) |
| radiqués, radicara (val.), radicàs (val., bal.) |
| radiquéssim, radicàrem (val.), radicàssim (bal.), radiquéssem, radicàssem (val., bal.) |
| radiquéssiu, radicàreu (val.), radicàssiu (bal.), radiquésseu, radicàsseu (val., bal.) |
| radiquessin, radicaren (val.), radicassin (bal.), radiquessen, radicassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) radicat |
| haguessis (hagueres) radicat |
| hagués (haguera) radicat |
| haguéssim (haguérem) radicat |
| haguéssiu (haguéreu) radicat |
| haguessin (hagueren) radicat |
Mode imperatiu
Present
| radica |
| radiqui, radique (val.) |
| radiquem |
| radiqueu, radicau (bal.) |
| radiquin, radiquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | radicar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver radicat |
| Gerundi | radicant |
| Gerundi compost | havent radicat |
| Participi | radicat , radicada , radicats , radicades |
Definició
- Estar establert en un lloc.
- Les poques activitats industrials que radiquen a l'interior del casc urbà [sic] són en realitat un conjunt d'oficis que s'ocupen primordialment de les necessitats bàsiques Pedralbes, Departament d'Història Moderna Universitat de Barcelona, 1982, p.276
- Créixer les arrels.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017