Conjugació del verb «pudir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

pudir

Mode indicatiu

Present
jo pudo (cent.), put (val., bal.)
tu puts
ell, ella, vostè put
nosaltres pudim
vosaltres, vós pudiu
ells, elles, vostès puden
Perfet
jo he pudit
tu has pudit
ell, ella, vostè ha pudit
nosaltres hem pudit
vosaltres, vós heu pudit
ells, elles, vostès han pudit
Imperfet
jo pudia
tu pudies
ell, ella, vostè pudia
nosaltres pudíem
vosaltres, vós pudíeu
ells, elles, vostès pudien
Plusquamperfet
jo havia pudit
tu havies pudit
ell, ella, vostè havia pudit
nosaltres havíem pudit
vosaltres, vós havíeu pudit
ells, elles, vostès havien pudit
Passat simple
jo pudí
tu pudires
ell, ella, vostè pudí
nosaltres pudírem
vosaltres, vós pudíreu
ells, elles, vostès pudiren
Passat perifràstic
jo vaig pudir
tu vas (vares) pudir
ell, ella, vostè va pudir
nosaltres vam (vàrem) pudir
vosaltres, vós vau (vàreu) pudir
ells, elles, vostès van (varen) pudir
Passat anterior
jo haguí pudit
tu hagueres pudit
ell, ella, vostè hagué pudit
nosaltres haguérem pudit
vosaltres, vós haguéreu pudit
ells, elles, vostès hagueren pudit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver pudit
tu vas haver pudit
ell, ella, vostè va haver pudit
nosaltres vam haver pudit
vosaltres, vós vau haver pudit
ells, elles, vostès van haver pudit
Futur
jo pudiré
tu pudiràs
ell, ella, vostè pudirà
nosaltres pudirem
vosaltres, vós pudireu
ells, elles, vostès pudiran
Futur perfet
jo hauré pudit
tu hauràs pudit
ell, ella, vostè haurà pudit
nosaltres haurem pudit
vosaltres, vós haureu pudit
ells, elles, vostès hauran pudit
Condicional
jo pudiria
tu pudiries
ell, ella, vostè pudiria
nosaltres pudiríem
vosaltres, vós pudiríeu
ells, elles, vostès pudirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) pudit
tu hauries (hagueres) pudit
ell, ella, vostè hauria (haguera) pudit
nosaltres hauríem (haguérem) pudit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) pudit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) pudit

pudir

Mode subjuntiu

Present
jo pudi, puda (val.)
tu pudis, pudes (val.)
ell, ella, vostè pudi, puda (val.)
nosaltres pudim
vosaltres, vós pudiu
ells, elles, vostès pudin, puden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) pudit
tu hagis (hages) pudit
ell, ella, vostè hagi (haja) pudit
nosaltres hàgim (hàgem) pudit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) pudit
ells, elles, vostès hagin (hagen) pudit
Imperfet
jo pudís, pudira (val.)
tu pudissis, pudires (val.), pudisses
ell, ella, vostè pudís, pudira (val.)
nosaltres pudíssim, pudírem (val.), pudíssem
vosaltres, vós pudíssiu, pudíreu (val.), pudísseu
ells, elles, vostès pudissin, pudiren (val.), pudissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) pudit
tu haguessis (hagueres) pudit
ell, ella, vostè hagués (haguera) pudit
nosaltres haguéssim (haguérem) pudit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) pudit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) pudit

pudir

Imperatiu

Present
tu put
ell, ella, vostè pudi, puda (val.)
nosaltres pudim
vosaltres, vós pudiu
ells, elles, vostès pudin, puden (val.)

pudir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu pudir
Infinitiu compost haver pudit
Gerundi pudint
Gerundi compost havent pudit
Participi pudit, pudida, pudits, pudides