Conjugació en català del verb «provenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

provenir

Mode indicatiu

Present
jo provinc, provenc (bal.)
tu provens
ell, ella, vostè prové
nosaltres provenim
vosaltres, vós proveniu
ells, elles, vostès provenen
Perfet
jo he provingut, he provengut (bal.)
tu has provingut, has provengut (bal.)
ell, ella, vostè ha provingut, ha provengut (bal.)
nosaltres hem provingut, hem provengut (bal.)
vosaltres, vós heu provingut, heu provengut (bal.)
ells, elles, vostès han provingut, han provengut (bal.)
Imperfet
jo provenia
tu provenies
ell, ella, vostè provenia
nosaltres proveníem
vosaltres, vós proveníeu
ells, elles, vostès provenien
Plusquamperfet
jo havia provingut, havia provengut (bal.)
tu havies provingut, havies provengut (bal.)
ell, ella, vostè havia provingut, havia provengut (bal.)
nosaltres havíem provingut, havíem provengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu provingut, havíeu provengut (bal.)
ells, elles, vostès havien provingut, havien provengut (bal.)
Passat simple
jo provinguí, provenguí (bal.)
tu provingueres, provengueres (bal.)
ell, ella, vostè provingué, provengué (bal.)
nosaltres provinguérem, provenguérem (bal.)
vosaltres, vós provinguéreu, provenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès provingueren, provengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig provenir / provindre
tu vas (vares) provenir / provindre
ell, ella, vostè va provenir / provindre
nosaltres vam (vàrem) provenir / provindre
vosaltres, vós vau (vàreu) provenir / provindre
ells, elles, vostès van (varen) provenir / provindre
Passat anterior
jo haguí provingut, haguí provengut (bal.)
tu hagueres provingut, hagueres provengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué provingut, hagué provengut (bal.)
nosaltres haguérem provingut, haguérem provengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu provingut, haguéreu provengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren provingut, hagueren provengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver provingut, vaig haver provengut (bal.)
tu vas haver provingut, vas haver provengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver provingut, va haver provengut (bal.)
nosaltres vam haver provingut, vam haver provengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver provingut, vau haver provengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver provingut, van haver provengut (bal.)
Futur
jo provindré, provendré (bal.)
tu provindràs, provendràs (bal.)
ell, ella, vostè provindrà, provendrà (bal.)
nosaltres provindrem, provendrem (bal.)
vosaltres, vós provindreu, provendreu (bal.)
ells, elles, vostès provindran, provendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré provingut, hauré provengut (bal.)
tu hauràs provingut, hauràs provengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà provingut, haurà provengut (bal.)
nosaltres haurem provingut, haurem provengut (bal.)
vosaltres, vós haureu provingut, haureu provengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran provingut, hauran provengut (bal.)
Condicional
jo provindria, provendria (bal.)
tu provindries, provendries (bal.)
ell, ella, vostè provindria, provendria (bal.)
nosaltres provindríem, provendríem (bal.)
vosaltres, vós provindríeu, provendríeu (bal.)
ells, elles, vostès provindrien, provendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) provingut, hauria (haguera) provengut (bal.)
tu hauries (hagueres) provingut, hauries (hagueres) provengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) provingut, hauria (haguera) provengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) provingut, hauríem (haguérem) provengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) provingut, hauríeu (haguéreu) provengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) provingut, haurien (hagueren) provengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

provenir

Mode subjuntiu

Present
jo provingui, provinga (val.), provengui (bal.)
tu provinguis, provingues (val.), provenguis (bal.)
ell, ella, vostè provingui, provinga (val.), provengui (bal.)
nosaltres provinguem, provenguem (bal.)
vosaltres, vós provingueu, provengueu (bal.)
ells, elles, vostès provinguin, provinguen (val.), provenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) provingut, hagi (haja) provengut (bal.)
tu hagis (hages) provingut, hagis (hages) provengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) provingut, hagi (haja) provengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) provingut, hàgim (hàgem) provengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) provingut, hàgiu (hàgeu) provengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) provingut, hagin (hagen) provengut (bal.)
Imperfet
jo provingués, provinguera (val.), provengués (bal.)
tu provinguessis, provingueres (val.), provinguesses, provenguessis (bal.)
ell, ella, vostè provingués, provinguera (val.), provengués (bal.)
nosaltres provinguéssim, provinguérem (val.), provinguéssem, provenguéssim (bal.)
vosaltres, vós provinguéssiu, provinguéreu (val.), provinguésseu, provenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès provinguessin, provingueren (val.), provinguessen, provenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) provingut, hagués (haguera) provengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) provingut, haguessis (hagueres) provengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) provingut, hagués (haguera) provengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) provingut, haguéssim (haguérem) provengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) provingut, haguéssiu (haguéreu) provengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) provingut, haguessin (hagueren) provengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

provenir

Mode imperatiu

Present
tu provén
ell, ella, vostè provingui, provinga (val.), provengui (bal.)
nosaltres provinguem, provenguem (bal.)
vosaltres, vós proveniu
ells, elles, vostès provinguin, provinguen (val.), provenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

provenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu provenir / provindre
Infinitiu compost haver provingut, haver provengut (bal.)
Gerundi provenint
Gerundi compost havent provingut, havent provengut (bal.)
Participi provingut, provengut (bal.), provinguda, provenguda (bal.), provinguts, provenguts (bal.), provingudes, provengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

provenir

  1. Originar-se, venir d'un lloc, persona o cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.