promulgar
Mode indicatiu
Present
jo | promulgo (cent.), promulgue (val.), promulg (bal.) |
---|---|
tu | promulgues |
ell, ella, vostè | promulga |
nosaltres | promulguem, promulgam (bal.) |
vosaltres, vós | promulgueu, promulgau (bal.) |
ells, elles, vostès | promulguen |
Perfet
jo | he promulgat |
---|---|
tu | has promulgat |
ell, ella, vostè | ha promulgat |
nosaltres | hem promulgat |
vosaltres, vós | heu promulgat |
ells, elles, vostès | han promulgat |
Imperfet
jo | promulgava |
---|---|
tu | promulgaves |
ell, ella, vostè | promulgava |
nosaltres | promulgàvem |
vosaltres, vós | promulgàveu |
ells, elles, vostès | promulgaven |
Plusquamperfet
jo | havia promulgat |
---|---|
tu | havies promulgat |
ell, ella, vostè | havia promulgat |
nosaltres | havíem promulgat |
vosaltres, vós | havíeu promulgat |
ells, elles, vostès | havien promulgat |
Passat simple
jo | promulguí |
---|---|
tu | promulgares |
ell, ella, vostè | promulgà |
nosaltres | promulgàrem |
vosaltres, vós | promulgàreu |
ells, elles, vostès | promulgaren |
Passat perifràstic
jo | vaig promulgar |
---|---|
tu | vas (vares) promulgar |
ell, ella, vostè | va promulgar |
nosaltres | vam (vàrem) promulgar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) promulgar |
ells, elles, vostès | van (varen) promulgar |
Passat anterior
jo | haguí promulgat |
---|---|
tu | hagueres promulgat |
ell, ella, vostè | hagué promulgat |
nosaltres | haguérem promulgat |
vosaltres, vós | haguéreu promulgat |
ells, elles, vostès | hagueren promulgat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver promulgat |
---|---|
tu | vas haver promulgat |
ell, ella, vostè | va haver promulgat |
nosaltres | vam haver promulgat |
vosaltres, vós | vau haver promulgat |
ells, elles, vostès | van haver promulgat |
Futur
jo | promulgaré |
---|---|
tu | promulgaràs |
ell, ella, vostè | promulgarà |
nosaltres | promulgarem |
vosaltres, vós | promulgareu |
ells, elles, vostès | promulgaran |
Futur perfet
jo | hauré promulgat |
---|---|
tu | hauràs promulgat |
ell, ella, vostè | haurà promulgat |
nosaltres | haurem promulgat |
vosaltres, vós | haureu promulgat |
ells, elles, vostès | hauran promulgat |
Condicional
jo | promulgaria |
---|---|
tu | promulgaries |
ell, ella, vostè | promulgaria |
nosaltres | promulgaríem |
vosaltres, vós | promulgaríeu |
ells, elles, vostès | promulgarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) promulgat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) promulgat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) promulgat |
nosaltres | hauríem (haguérem) promulgat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) promulgat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) promulgat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
promulgar
Mode subjuntiu
Present
jo | promulgui, promulgue (val.) |
---|---|
tu | promulguis, promulgues (val.) |
ell, ella, vostè | promulgui, promulgue (val.) |
nosaltres | promulguem |
vosaltres, vós | promulgueu |
ells, elles, vostès | promulguin, promulguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) promulgat |
---|---|
tu | hagis (hages) promulgat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) promulgat |
nosaltres | hàgim (hàgem) promulgat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) promulgat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) promulgat |
Imperfet
jo | promulgués, promulgara (val.), promulgàs (val., bal.) |
---|---|
tu | promulguessis, promulgares (val.), promulgassis (bal.), promulguesses, promulgasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | promulgués, promulgara (val.), promulgàs (val., bal.) |
nosaltres | promulguéssim, promulgàrem (val.), promulgàssim (bal.), promulguéssem, promulgàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | promulguéssiu, promulgàreu (val.), promulgàssiu (bal.), promulguésseu, promulgàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | promulguessin, promulgaren (val.), promulgassin (bal.), promulguessen, promulgassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) promulgat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) promulgat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) promulgat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) promulgat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) promulgat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) promulgat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
promulgar
Mode imperatiu
Present
tu | promulga |
---|---|
ell, ella, vostè | promulgui, promulgue (val.) |
nosaltres | promulguem |
vosaltres, vós | promulgueu, promulgau (bal.) |
ells, elles, vostès | promulguin, promulguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
promulgar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | promulgar |
---|---|
Infinitiu compost | haver promulgat |
Gerundi | promulgant |
Gerundi compost | havent promulgat |
Participi | promulgat, promulgada, promulgats, promulgades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
promulgar
- Donar ordre de publicar, en document oficial, una norma i manar el seu compliment.
- En conseqüència el rei promulgà una pragmàtica sanció en virtut de la qual, en sobrevenir una revolta s'havien de tancar totes les esglésies i campanars Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.