promulgar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| promulgo (cent.), promulgue (val.), promulg (bal.) |
| promulgues |
| promulga |
| promulguem, promulgam (bal.) |
| promulgueu, promulgau (bal.) |
| promulguen |
Perfet
| he promulgat |
| has promulgat |
| ha promulgat |
| hem promulgat |
| heu promulgat |
| han promulgat |
Imperfet
| promulgava |
| promulgaves |
| promulgava |
| promulgàvem |
| promulgàveu |
| promulgaven |
Plusquamperfet
| havia promulgat |
| havies promulgat |
| havia promulgat |
| havíem promulgat |
| havíeu promulgat |
| havien promulgat |
Passat simple
| promulguí |
| promulgares |
| promulgà |
| promulgàrem |
| promulgàreu |
| promulgaren |
Passat perifràstic
| vaig promulgar |
| vas (vares) promulgar |
| va promulgar |
| vam (vàrem) promulgar |
| vau (vàreu) promulgar |
| van (varen) promulgar |
Passat anterior
| haguí promulgat |
| hagueres promulgat |
| hagué promulgat |
| haguérem promulgat |
| haguéreu promulgat |
| hagueren promulgat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver promulgat |
| vas haver promulgat |
| va haver promulgat |
| vam haver promulgat |
| vau haver promulgat |
| van haver promulgat |
Futur
| promulgaré |
| promulgaràs |
| promulgarà |
| promulgarem |
| promulgareu |
| promulgaran |
Futur perfet
| hauré promulgat |
| hauràs promulgat |
| haurà promulgat |
| haurem promulgat |
| haureu promulgat |
| hauran promulgat |
Condicional
| promulgaria |
| promulgaries |
| promulgaria |
| promulgaríem |
| promulgaríeu |
| promulgarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) promulgat |
| hauries (hagueres) promulgat |
| hauria (haguera) promulgat |
| hauríem (haguérem) promulgat |
| hauríeu (haguéreu) promulgat |
| haurien (hagueren) promulgat |
Mode subjuntiu
Present
| promulgui, promulgue (val.) |
| promulguis, promulgues (val.) |
| promulgui, promulgue (val.) |
| promulguem |
| promulgueu |
| promulguin, promulguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) promulgat |
| hagis (hages) promulgat |
| hagi (haja) promulgat |
| hàgim (hàgem) promulgat |
| hàgiu (hàgeu) promulgat |
| hagin (hagen) promulgat |
Imperfet
| promulgués, promulgara (val.), promulgàs (val., bal.) |
| promulguessis, promulgares (val.), promulgassis (bal.), promulguesses, promulgasses (val., bal.) |
| promulgués, promulgara (val.), promulgàs (val., bal.) |
| promulguéssim, promulgàrem (val.), promulgàssim (bal.), promulguéssem, promulgàssem (val., bal.) |
| promulguéssiu, promulgàreu (val.), promulgàssiu (bal.), promulguésseu, promulgàsseu (val., bal.) |
| promulguessin, promulgaren (val.), promulgassin (bal.), promulguessen, promulgassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) promulgat |
| haguessis (hagueres) promulgat |
| hagués (haguera) promulgat |
| haguéssim (haguérem) promulgat |
| haguéssiu (haguéreu) promulgat |
| haguessin (hagueren) promulgat |
Mode imperatiu
Present
| promulga |
| promulgui, promulgue (val.) |
| promulguem |
| promulgueu, promulgau (bal.) |
| promulguin, promulguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | promulgar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver promulgat |
| Gerundi | promulgant |
| Gerundi compost | havent promulgat |
| Participi | promulgat , promulgada , promulgats , promulgades |
Definició
- Donar ordre de publicar, en document oficial, una norma i manar el seu compliment.
- En conseqüència el rei promulgà una pragmàtica sanció en virtut de la qual, en sobrevenir una revolta s'havien de tancar totes les esglésies i campanars Basilio de Rubí, Els Caputxins a la Barcelona del segle XVIII, 1984
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017