prodigar
Mode indicatiu
Present
jo | prodigo (cent.), prodigue (val.), prodic (bal.) |
---|---|
tu | prodigues |
ell, ella, vostè | prodiga |
nosaltres | prodiguem, prodigam (bal.) |
vosaltres, vós | prodigueu, prodigau (bal.) |
ells, elles, vostès | prodiguen |
Perfet
jo | he prodigat |
---|---|
tu | has prodigat |
ell, ella, vostè | ha prodigat |
nosaltres | hem prodigat |
vosaltres, vós | heu prodigat |
ells, elles, vostès | han prodigat |
Imperfet
jo | prodigava |
---|---|
tu | prodigaves |
ell, ella, vostè | prodigava |
nosaltres | prodigàvem |
vosaltres, vós | prodigàveu |
ells, elles, vostès | prodigaven |
Plusquamperfet
jo | havia prodigat |
---|---|
tu | havies prodigat |
ell, ella, vostè | havia prodigat |
nosaltres | havíem prodigat |
vosaltres, vós | havíeu prodigat |
ells, elles, vostès | havien prodigat |
Passat simple
jo | prodiguí |
---|---|
tu | prodigares |
ell, ella, vostè | prodigà |
nosaltres | prodigàrem |
vosaltres, vós | prodigàreu |
ells, elles, vostès | prodigaren |
Passat perifràstic
jo | vaig prodigar |
---|---|
tu | vas (vares) prodigar |
ell, ella, vostè | va prodigar |
nosaltres | vam (vàrem) prodigar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) prodigar |
ells, elles, vostès | van (varen) prodigar |
Passat anterior
jo | haguí prodigat |
---|---|
tu | hagueres prodigat |
ell, ella, vostè | hagué prodigat |
nosaltres | haguérem prodigat |
vosaltres, vós | haguéreu prodigat |
ells, elles, vostès | hagueren prodigat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver prodigat |
---|---|
tu | vas haver prodigat |
ell, ella, vostè | va haver prodigat |
nosaltres | vam haver prodigat |
vosaltres, vós | vau haver prodigat |
ells, elles, vostès | van haver prodigat |
Futur
jo | prodigaré |
---|---|
tu | prodigaràs |
ell, ella, vostè | prodigarà |
nosaltres | prodigarem |
vosaltres, vós | prodigareu |
ells, elles, vostès | prodigaran |
Futur perfet
jo | hauré prodigat |
---|---|
tu | hauràs prodigat |
ell, ella, vostè | haurà prodigat |
nosaltres | haurem prodigat |
vosaltres, vós | haureu prodigat |
ells, elles, vostès | hauran prodigat |
Condicional
jo | prodigaria |
---|---|
tu | prodigaries |
ell, ella, vostè | prodigaria |
nosaltres | prodigaríem |
vosaltres, vós | prodigaríeu |
ells, elles, vostès | prodigarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) prodigat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) prodigat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) prodigat |
nosaltres | hauríem (haguérem) prodigat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) prodigat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) prodigat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
prodigar
Mode subjuntiu
Present
jo | prodigui, prodigue (val.) |
---|---|
tu | prodiguis, prodigues (val.) |
ell, ella, vostè | prodigui, prodigue (val.) |
nosaltres | prodiguem |
vosaltres, vós | prodigueu |
ells, elles, vostès | prodiguin, prodiguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) prodigat |
---|---|
tu | hagis (hages) prodigat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) prodigat |
nosaltres | hàgim (hàgem) prodigat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) prodigat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) prodigat |
Imperfet
jo | prodigués, prodigara (val.), prodigàs (val., bal.) |
---|---|
tu | prodiguessis, prodigares (val.), prodigassis (bal.), prodiguesses, prodigasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | prodigués, prodigara (val.), prodigàs (val., bal.) |
nosaltres | prodiguéssim, prodigàrem (val.), prodigàssim (bal.), prodiguéssem, prodigàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | prodiguéssiu, prodigàreu (val.), prodigàssiu (bal.), prodiguésseu, prodigàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | prodiguessin, prodigaren (val.), prodigassin (bal.), prodiguessen, prodigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) prodigat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) prodigat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) prodigat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) prodigat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) prodigat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) prodigat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
prodigar
Mode imperatiu
Present
tu | prodiga |
---|---|
ell, ella, vostè | prodigui, prodigue (val.) |
nosaltres | prodiguem |
vosaltres, vós | prodigueu, prodigau (bal.) |
ells, elles, vostès | prodiguin, prodiguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
prodigar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | prodigar |
---|---|
Infinitiu compost | haver prodigat |
Gerundi | prodigant |
Gerundi compost | havent prodigat |
Participi | prodigat, prodigada, prodigats, prodigades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
prodigar
- Donar, cedir sense mesura.
- Dur a terme una activitat sense restriccions.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.