pressentir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| pressento (cent.), pressent (val., bal.) |
| pressents |
| pressent |
| pressentim |
| pressentiu |
| pressenten |
Perfet
| he pressentit |
| has pressentit |
| ha pressentit |
| hem pressentit |
| heu pressentit |
| han pressentit |
Imperfet
| pressentia |
| pressenties |
| pressentia |
| pressentíem |
| pressentíeu |
| pressentien |
Plusquamperfet
| havia pressentit |
| havies pressentit |
| havia pressentit |
| havíem pressentit |
| havíeu pressentit |
| havien pressentit |
Passat simple
| pressentí |
| pressentires |
| pressentí |
| pressentírem |
| pressentíreu |
| pressentiren |
Passat perifràstic
| vaig pressentir |
| vas (vares) pressentir |
| va pressentir |
| vam (vàrem) pressentir |
| vau (vàreu) pressentir |
| van (varen) pressentir |
Passat anterior
| haguí pressentit |
| hagueres pressentit |
| hagué pressentit |
| haguérem pressentit |
| haguéreu pressentit |
| hagueren pressentit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver pressentit |
| vas haver pressentit |
| va haver pressentit |
| vam haver pressentit |
| vau haver pressentit |
| van haver pressentit |
Futur
| pressentiré |
| pressentiràs |
| pressentirà |
| pressentirem |
| pressentireu |
| pressentiran |
Futur perfet
| hauré pressentit |
| hauràs pressentit |
| haurà pressentit |
| haurem pressentit |
| haureu pressentit |
| hauran pressentit |
Condicional
| pressentiria |
| pressentiries |
| pressentiria |
| pressentiríem |
| pressentiríeu |
| pressentirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) pressentit |
| hauries (hagueres) pressentit |
| hauria (haguera) pressentit |
| hauríem (haguérem) pressentit |
| hauríeu (haguéreu) pressentit |
| haurien (hagueren) pressentit |
Mode subjuntiu
Present
| pressenti, pressenta (val.) |
| pressentis, pressentes (val.) |
| pressenti, pressenta (val.) |
| pressentim, pressentiguem (bal.) |
| pressentiu, pressentigueu (bal.) |
| pressentin, pressenten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) pressentit |
| hagis (hages) pressentit |
| hagi (haja) pressentit |
| hàgim (hàgem) pressentit |
| hàgiu (hàgeu) pressentit |
| hagin (hagen) pressentit |
Imperfet
| pressentís, pressentira (val.) |
| pressentissis, pressentires (val.), pressentisses |
| pressentís, pressentira (val.) |
| pressentíssim, pressentírem (val.), pressentíssem |
| pressentíssiu, pressentíreu (val.), pressentísseu |
| pressentissin, pressentiren (val.), pressentissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) pressentit |
| haguessis (hagueres) pressentit |
| hagués (haguera) pressentit |
| haguéssim (haguérem) pressentit |
| haguéssiu (haguéreu) pressentit |
| haguessin (hagueren) pressentit |
Mode imperatiu
Present
| pressent |
| pressenti, pressenta (val.) |
| pressentim, pressentiguem (bal.) |
| pressentiu |
| pressentin, pressenten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | pressentir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver pressentit |
| Gerundi | pressentint |
| Gerundi compost | havent pressentit |
| Participi | pressentit , pressentida , pressentits , pressentides |
Definició
- Tenir, una persona, la sensació que ha de passar una cosa sense tenir proves reals que ho confirmin.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017