pregar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| prego (cent.), pregue (val.), preg (bal.) |
| pregues |
| prega |
| preguem, pregam (bal.) |
| pregueu, pregau (bal.) |
| preguen |
Perfet
| he pregat |
| has pregat |
| ha pregat |
| hem pregat |
| heu pregat |
| han pregat |
Imperfet
| pregava |
| pregaves |
| pregava |
| pregàvem |
| pregàveu |
| pregaven |
Plusquamperfet
| havia pregat |
| havies pregat |
| havia pregat |
| havíem pregat |
| havíeu pregat |
| havien pregat |
Passat simple
| preguí |
| pregares |
| pregà |
| pregàrem |
| pregàreu |
| pregaren |
Passat perifràstic
| vaig pregar |
| vas (vares) pregar |
| va pregar |
| vam (vàrem) pregar |
| vau (vàreu) pregar |
| van (varen) pregar |
Passat anterior
| haguí pregat |
| hagueres pregat |
| hagué pregat |
| haguérem pregat |
| haguéreu pregat |
| hagueren pregat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver pregat |
| vas haver pregat |
| va haver pregat |
| vam haver pregat |
| vau haver pregat |
| van haver pregat |
Futur
| pregaré |
| pregaràs |
| pregarà |
| pregarem |
| pregareu |
| pregaran |
Futur perfet
| hauré pregat |
| hauràs pregat |
| haurà pregat |
| haurem pregat |
| haureu pregat |
| hauran pregat |
Condicional
| pregaria |
| pregaries |
| pregaria |
| pregaríem |
| pregaríeu |
| pregarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) pregat |
| hauries (hagueres) pregat |
| hauria (haguera) pregat |
| hauríem (haguérem) pregat |
| hauríeu (haguéreu) pregat |
| haurien (hagueren) pregat |
Mode subjuntiu
Present
| pregui, pregue (val.) |
| preguis, pregues (val.) |
| pregui, pregue (val.) |
| preguem |
| pregueu |
| preguin, preguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) pregat |
| hagis (hages) pregat |
| hagi (haja) pregat |
| hàgim (hàgem) pregat |
| hàgiu (hàgeu) pregat |
| hagin (hagen) pregat |
Imperfet
| pregués, pregara (val.), pregàs (val., bal.) |
| preguessis, pregares (val.), pregassis (bal.), preguesses, pregasses (val., bal.) |
| pregués, pregara (val.), pregàs (val., bal.) |
| preguéssim, pregàrem (val.), pregàssim (bal.), preguéssem, pregàssem (val., bal.) |
| preguéssiu, pregàreu (val.), pregàssiu (bal.), preguésseu, pregàsseu (val., bal.) |
| preguessin, pregaren (val.), pregassin (bal.), preguessen, pregassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) pregat |
| haguessis (hagueres) pregat |
| hagués (haguera) pregat |
| haguéssim (haguérem) pregat |
| haguéssiu (haguéreu) pregat |
| haguessin (hagueren) pregat |
Mode imperatiu
Present
| prega |
| pregui, pregue (val.) |
| preguem |
| pregueu, pregau (bal.) |
| preguin, preguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | pregar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver pregat |
| Gerundi | pregant |
| Gerundi compost | havent pregat |
| Participi | pregat , pregada , pregats , pregades |
Definició
- Dirigir una oració cap a la divinitat.
- Demanar respectuosament, suplicar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017