posseir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| posseeixo (cent.), posseesc (val., bal.), posseïsc (val.) |
| posseeixes, posseïxes (val.) |
| posseeix, posseïx (val.) |
| posseïm |
| posseïu |
| posseeixen, posseïxen (val.) |
Perfet
| he posseït |
| has posseït |
| ha posseït |
| hem posseït |
| heu posseït |
| han posseït |
Imperfet
| posseïa |
| posseïes |
| posseïa |
| posseíem |
| posseíeu |
| posseïen |
Plusquamperfet
| havia posseït |
| havies posseït |
| havia posseït |
| havíem posseït |
| havíeu posseït |
| havien posseït |
Passat simple
| posseí |
| posseïres |
| posseí |
| posseírem |
| posseíreu |
| posseïren |
Passat perifràstic
| vaig posseir |
| vas (vares) posseir |
| va posseir |
| vam (vàrem) posseir |
| vau (vàreu) posseir |
| van (varen) posseir |
Passat anterior
| haguí posseït |
| hagueres posseït |
| hagué posseït |
| haguérem posseït |
| haguéreu posseït |
| hagueren posseït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver posseït |
| vas haver posseït |
| va haver posseït |
| vam haver posseït |
| vau haver posseït |
| van haver posseït |
Futur
| posseiré |
| posseiràs |
| posseirà |
| posseirem |
| posseireu |
| posseiran |
Futur perfet
| hauré posseït |
| hauràs posseït |
| haurà posseït |
| haurem posseït |
| haureu posseït |
| hauran posseït |
Condicional
| posseiria |
| posseiries |
| posseiria |
| posseiríem |
| posseiríeu |
| posseirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) posseït |
| hauries (hagueres) posseït |
| hauria (haguera) posseït |
| hauríem (haguérem) posseït |
| hauríeu (haguéreu) posseït |
| haurien (hagueren) posseït |
Mode subjuntiu
Present
| posseeixi, posseesca / posseïsca (val.), posseesqui (bal.) |
| posseeixis, posseesques / posseïsques (val.), posseesquis (bal.) |
| posseeixi, posseesca / posseïsca (val.), posseesqui (bal.) |
| posseïm, posseïguem (bal.) |
| posseïu, posseïgueu (bal.) |
| posseeixin, posseesquen / posseïsquen (val.), posseesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) posseït |
| hagis (hages) posseït |
| hagi (haja) posseït |
| hàgim (hàgem) posseït |
| hàgiu (hàgeu) posseït |
| hagin (hagen) posseït |
Imperfet
| posseís, posseïra (val.) |
| posseïssis, posseïres (val.), posseïsses |
| posseís, posseïra (val.) |
| posseíssim, posseírem (val.), posseíssem |
| posseíssiu, posseíreu (val.), posseísseu |
| posseïssin, posseïren (val.), posseïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) posseït |
| haguessis (hagueres) posseït |
| hagués (haguera) posseït |
| haguéssim (haguérem) posseït |
| haguéssiu (haguéreu) posseït |
| haguessin (hagueren) posseït |
Mode imperatiu
Present
| posseeix, posseïx (val.) |
| posseeixi, posseesca / posseïsca (val.), posseesqui (bal.) |
| posseïm, posseïguem (bal.) |
| posseïu |
| posseeixin, posseesquen / posseïsquen (val.), posseesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | posseir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver posseït |
| Gerundi | posseint |
| Gerundi compost | havent posseït |
| Participi | posseït , posseïda , posseïts , posseïdes |
Definició
- Tenir la pertinença d'alguna cosa, ser-ne propietari o gaudir-ne.
- Estar dominat sense disposar de la voluntat.
- Tenir una relació sexual amb algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017