plaure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| plac |
| plaus |
| plau |
| plaem |
| plaeu |
| plauen |
Perfet
| he plagut |
| has plagut |
| ha plagut |
| hem plagut |
| heu plagut |
| han plagut |
Imperfet
| plaïa |
| plaïes |
| plaïa |
| plaíem |
| plaíeu |
| plaïen |
Plusquamperfet
| havia plagut |
| havies plagut |
| havia plagut |
| havíem plagut |
| havíeu plagut |
| havien plagut |
Passat simple
| plaguí |
| plagueres |
| plagué |
| plaguérem |
| plaguéreu |
| plagueren |
Passat perifràstic
| vaig plaure |
| vas (vares) plaure |
| va plaure |
| vam (vàrem) plaure |
| vau (vàreu) plaure |
| van (varen) plaure |
Passat anterior
| haguí plagut |
| hagueres plagut |
| hagué plagut |
| haguérem plagut |
| haguéreu plagut |
| hagueren plagut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver plagut |
| vas haver plagut |
| va haver plagut |
| vam haver plagut |
| vau haver plagut |
| van haver plagut |
Futur
| plauré |
| plauràs |
| plaurà |
| plaurem |
| plaureu |
| plauran |
Futur perfet
| hauré plagut |
| hauràs plagut |
| haurà plagut |
| haurem plagut |
| haureu plagut |
| hauran plagut |
Condicional
| plauria |
| plauries |
| plauria |
| plauríem |
| plauríeu |
| plaurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) plagut |
| hauries (hagueres) plagut |
| hauria (haguera) plagut |
| hauríem (haguérem) plagut |
| hauríeu (haguéreu) plagut |
| haurien (hagueren) plagut |
Mode subjuntiu
Present
| plagui, plaga (val.) |
| plaguis, plagues (val.) |
| plagui, plaga (val.) |
| plaguem |
| plagueu |
| plaguin, plaguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) plagut |
| hagis (hages) plagut |
| hagi (haja) plagut |
| hàgim (hàgem) plagut |
| hàgiu (hàgeu) plagut |
| hagin (hagen) plagut |
Imperfet
| plagués, plaguera (val.) |
| plaguessis, plagueres (val.), plaguesses |
| plagués, plaguera (val.) |
| plaguéssim, plaguérem (val.), plaguéssem |
| plaguéssiu, plaguéreu (val.), plaguésseu |
| plaguessin, plagueren (val.), plaguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) plagut |
| haguessis (hagueres) plagut |
| hagués (haguera) plagut |
| haguéssim (haguérem) plagut |
| haguéssiu (haguéreu) plagut |
| haguessin (hagueren) plagut |
Mode imperatiu
Present
| plau |
| plagui, plaga (val.) |
| plaguem |
| plaeu |
| plaguin, plaguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | plaure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver plagut |
| Gerundi | plaent |
| Gerundi compost | havent plagut |
| Participi | plagut , plaguda , plaguts , plagudes |
Definició
- Agradar, ésser grat.
- Abellir, venir de gust.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017